| |||||
|
|||||
|
dijous, 16 de març de 2006 > Punt i a part. La nova plaça de les Glòries costarà més de 500 milions deuros i 10 anys de feina
"LAjuntament de Barcelona comença els tràmits urbanístics i demana a lEstat i la Generalitat que shi impliquin"DAVID MARÍN. " Barcelona" La transformació de la plaça de les Glòries en un gran parc rectangular, amb una gran estació denllaç subterrània i amb la cruïlla de la Gran Via i la Diagonal sota terra serà una realitat en un termini de vuit a deu anys, segons els càlculs de lAjuntament. De moment ahir es va fer un pas decisiu: el govern de la ciutat va aprovar el primer tràmit per canviar el pla general metropolità en aquest àmbit. Lactual plaça de les Glòries es va inaugurar el 1992 i en aquest temps la zona verda central ha estat del tot desaprofitada i el nus viari elevat no ha pogut resoldre eficientment els problemes de trànsit dentrada i sortida de la ciutat. LAjuntament ha treballat durant dos anys en el nou disseny però encara no té assegurat el suport inversor de la Generalitat i lEstat.
Segona oportunitat per a les Glòries. El nus viari dautopistes senderrocarà i al seu lloc es construirà un enllaç subterrani entre la Gran Via i lavinguda Diagonal, una estació subterrània denllaç per a trens, metro i tramvia, i a la superfície un gran parc rectangular envoltat dedificis dhabitatges, oficines i equipaments nous. Tot plegat suposa una inversió pública dentre 500 i 600 milions deuros, segons va calcular ahir el primer tinent dalcalde, Xavier Casas (PSC). No és ni de bon tros loperació més cara de la història de la ciutat la zona Fòrum va costar 1.600 milions, i sespera que la inversió del pla dalta velocitat Sant Andreu-Sagrera superi els 1.300 milions, però està en un punt central de la ciutat que fins ara no havia tingut una bona resolució. La clau és al subsòl. Al primer nivell sota terra shi trobarà una línia de rodalies existent i els dos elements que donen sentit al projecte: lintercanviador de transport públic i la cruïlla viària de Gran Via i Diagonal. Els cotxes que surtin del centre de Barcelona per la Gran Via passaran per sota de la plaça i sortiran a la superfície en direcció a Badalona per la mateixa Gran Via, mentre que els cotxes que entrin al centre de Barcelona per la Gran Via passaran per sota de la plaça i sortiran directament per la Diagonal cap al centre de la ciutat. En un nivell inferior hi haurà dues línies de rodalies i la línia L1 del metro, i en el tercer nivell de profunditat, les andanes duna futura línia de ferrocarrils de la Generalitat. A la superfície quedarà un gran parc urbà de forma rectangular, de 400 metres de longitud i uns 200 damplada: unes 12,5 hectàrees. El Parc de la Ciutadella en fa 17,5 sense comptar-hi el zoo. Al voltant daquest parc saixecaran edificis dhabitatges nous, un miler i tots a la banda de lEixample, i diversos edificis dequipaments. Un servirà per reallotjar els venedors del mercat de Bellcaire, els populars Encants. Se situarà dins del parc del Bosquet. LEstat i la Generalitat El disseny urbà està clar però el que no està assegurat és el suport de les altres administracions implicades. La infraestructura ferroviària i dautopista impliquen la participació i la inversió de la Generalitat i de lEstat. LAjuntament ja ha començat per incloure aquesta inversió als plans vigents dinfraestructures del Ministeri i de la Generalitat. Si no hi ha obstacles, el regidor calcula que en vuit o deu anys tot estarà fet. Lenderroc simbòlic del nus viari podria fer-se lany vinent: un cop traslladat el pàrquing de sota es podran treure les peces de formigó que el tapen. Però lenderroc del conjunt no arribarà abans de quatre anys. Casas es va posar la bena abans de la ferida i va dir que el nou disseny no significa que shagi fet malament la plaça actual, El nus viari del 1992 responia, segons Casas, a les necessitats de mobilitat del moment. En canvi, el regidor de CiU Eduard Garcia va retreure ahir al govern municipal els 24 milions deuros que va costar lobra més els 15 milions que costarà enderrocar-la, que no han estat amortitzats, i va recordar que el 1999 CiU ja va reclamar lenderroc del nus viari i va sentenciar en un comunicat que «els mateixos que van fer el nyap del 1992» no poden liderar el nou projecte. El regidor Jordi Cornet (PP) també va lamentar ahir el cost de rectificar una «mala planificació» del sistema i qualificar com a «brindis al sol» i «proposta electoral» la presentació dun projecte que no té encara assegurat la implicació daltres administracions afectades. Els veïns, en espera Des que fa dos anys lalcalde, Joan Clos, va encarregar a lexarquitecte en cap i actual assessor de lAjuntament Josep Antoni Acebillo la direcció dels estudis sobre les Glòries, les entitats veïnals del Clot, la Sagrada Família, Fort Pius i Poblenou han tingut algunes reunions amb els responsables tècnics del seguiment dels treballs previs. Aquestes entitats ja es van oposar des del primer dia al giratori viari del 1992 i han viscut la decisió denderrocar-lo com una victòria. Però no han abraçat de manera entusiasta la proposta municipal en marxa. «Lesquema general ens agrada, amb la plaça quadrada, lintercanviador de transport públic i lenderroc del nus viari, però no sha concretat prou en tres aspectes: mobilitat, habitatge de protecció i equipaments», diu Miquel Catasús, vocal durbanisme de lassociació de veïns del Clot. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Punt i a part. Ledifici doficines Ona serà molt més baix >La reforma de les Glòries costarà més de 500 milions i 10 anys de feina |
![]()
|