diumenge, 19 de febrer de 2006 > Centenars de milers de catalans proclamen que Catalunya és una nació amb dret a decidir
La manifestació es converteix en una protesta contra les retallades en l'Estatut aprovat pel Parlament i contra la campanya del PP
ALBERT SEGURA / ODEI A.-ETXEARTE.
Barcelona La reivindicació que Catalunya és una nació i té el dret de decidir va fer sortir ahir al carrer centenars de milers de ciutadans, que van omplir la Gran Via i la ronda Universitat de Barcelona, des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya. Per determinar el nombre d'assistents, però, hi va haver un ball de xifres: la Plataforma pel Dret de Decidir va comptar 700.000 persones; l'actor Joel Joan, des de l'escenari i en plena eufòria, va proclamar que eren un milió; la Guàrdia Urbana, que primer en va calcular unes 75.000, va acabar amb 125.000, i l'organització Contrastant en veia 63.897. Els organitzadors diran avui si hi haurà més mobilitzacions. La portaveu Mònica Sabata creu que «algun moviment naixerà en aquest país».
+ La capçalera de la manifestació, amb representants de la societat i la cultura catalana, a la Gran Via de Barcelona. Senyeres i una pancarta proclamant que Catalunya serà el pròxim estat a Europa. I Titot, en una de les actuacions a l'escenari de la plaça de Catalunya. Foto: ORIOL DURAN
|
|
|
«Som una nació» va ser, amb molta diferència, la proclama més cridada. Però els organitzadors no van poder evitar que l'objectiu inicial de la manifestació, la defensa del dret a decidir de Catalunya, acabés diluït. Per la majoria, a jutjar pels crits, les pancartes, els adhesius i les banderes que duien els manifestants, la d'ahir va ser una protesta contra les retallades a l'Estatut aprovat al Parlament i contra el pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas. I també un acte de rebuig contra la campanya que està lliurant el PP contra Catalunya i a favor de l'independentisme. Va transcórrer tranquil·lament i sense incidents. ERC, com era d'esperar, va endur-se el protagonisme, i el nombre de banderes amb el logotip dels republicans gairebé igualava el de senyeres i estelades. Els organitzadors van aconseguir que els polítics d'ERC no obrissin la protesta, i els van situar en una tercera capçalera, molts metres per darrere del principi de la manifestació. Quan la primera capçalera, formada per representants de la cultura i la societat catalana, va arribar al final del recorregut, a la plaça de Catalunya, la capçalera d'Esquerra encara no havia completat la meitat de l'itinerari i era a la cruïlla de Gran Via amb Viladomat. No hi va faltar ningú. Des dels líders Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós fins al president d'honor del partit, Jordi Carbonell; els portaveus Marina Llansana i Joan Ridao; molts diputats al Parlament i al Congrés, i fins i tot l'eurodiputat Bernat Joan. I mig govern tripartit: els sis consellers d'ERC, Bargalló, Huguet, Carretero, Simó, Cid i Solà, van cridar, en primera fila, com els que més.
Es pot parlar de dues manifestacions en una: al davant de tot una pancarta amb el lema «Som una nació. Catalonia is a nation». I aquí, músics, actors, cineastes, periodistes, escriptors, com ara Els Pets i els germans Fortuny de l'Elèctrica Dharma, Joel Joan i mig repartiment de la sèrie Porca misèria, Lloll Bertran, Carme Sansa, els tres components de Teatre de Guerrilla, Ventura Pons i Conrad Son, Vicent Partal, Martxelo Otamendi, Toni Strubell, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Terricabras, entre molts d'altres. Darrere de les cares conegudes, i amb una pancarta amb el mateix missatge que la primera, una multitud de representants de les entitats convocants i adherides al manifest -en total 608 i 32 ajuntaments- que portaven la senyera de l'Assemblea de Catalunya. I al final, una segon bloc de la manifestació, el d'Esquerra Republicana, amb la pancarta «Som una nació» al davant.
Els consellers van cridar amb força «No som un preàmbul, som una nació», i també «Mas, Zapatero, se us ha vist el plumero», però a diferència dels diputats republicans, no van botar quan tothom cridava «boti, boti, boti espanyol qui no boti». Aquests crits, i també molts altres d'«independència!», van sentir-se al llarg de la manifestació, al davant i al darrere. Entre les senyeres, les estelades, i els logos d'ERC, barretines i força banderes de la Val d'Aran, de Còrsega i també de Sardenya. Sonaven les gralles i, a més d'Els segadors, es cantava L'estaca de Lluís Llach. Molta gent duia adhesius demanant «cap retallada a Madrid» i pancartes proclamant, en anglès, que «Catalonia is the next state in Europe», demanant la «il·legalització del PP», acusant «CyU» de «traïdors», reclamant la «publicació de les balances fiscals» i fins i tot algunes reproduccions gegants de caixes de tabac amb l'advertència «Espanya perjudica greument la vida i la butxaca dels catalans».
|