dilluns, 6 de febrer de 2006
> El túnel del TGV a la Jonquera suposarà l'obertura del primer eix transpirinenc en 30 anys
El trànsit entre una banda i l'altra dels Pirineus creix un 5% cada any però la xarxa bàsica d'infraestructures gairebé no ha canviat
LAURA RAHOLA.
Barcelona
El túnel del TGV que es perfora entre la Jonquera i el Pertús serà el primer pas transpirinenc de gran capacitat que s'obrirà en 30 anys. Malgrat les repetides reclamacions de les poblacions de muntanya i els compromisos de les administracions de permeabilitzar els Pirineus, la xarxa viària i ferroviària que comunica una banda i l'altra de la serralada fa dècades que està estancada. A banda dels eixos transversals, la resta de comunicacions pirinenques han vist alguns avanços en carreteres, però també arrosseguen un rosari de projectes anunciats i abandonats i obres que acumulen anys de retard. Hi ha una altra gran infraestructura prevista per als pròxims anys que no és viària ni ferroviària sinó energètica: la interconnexió elèctrica, que ha generat un fort rebuig al territori.
El trànsit transpirinenc no ha parat de créixer (ho fa a una mitjana del 5% anual), però els esquemes de comunicació amb prou feines han canviat i estan al límit de la seva capacitat. A Catalaunya, els passos de l'N-II i l'autopista AP-7 concentren més del 80 per cent dels viatges entre una banda i l'altra dels Pirineus. Aquests passos, tots dos per la Jonquera, els travessen uns 10.000 camions al dia i les previsions, tot i els esforços per potenciar el transport de mercaderies en tren, indiquen que la quantitat es doblarà en menys de vint anys.
«Les línies de tren transpirinenques utilitzades actualment són les mateixes que les de fa 125 anys», afirma un document de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), una institució en què participen els governs amb representació al territori. Pel que fa a les carreteres, destaca que «malgrat el gran augment del trànsit transpirinenc, la xarxa d'alta capacitat no ha canviat». I l'estancament no només afecta les autopistes, perquè en la xarxa bàsica «només s'ha obert un altre pas viari en l'últim quart de segle», continua exposant la CTP. «La permeabilitat dels Pirineus, un objectiu anunciat fa més d'un decenni, encara és lluny d'aconseguir-se», els Pirineus «continuen sent hermètics a la circulació de persones i mercaderies», afegeix el text.
El document Infraestructures i transport, un repte per als Pirineus es va aprovar el 2001 i recollia un seguit de propostes per millorar les comunicacions per tren i carretera. Quan es va presentar, els governs espanyol i francès van reconèixer el «dèficit d'infraestructures» i es van comprometre, un altre cop, a millorar les comunicacions. Cinc anys més tard, però, la situació ha canviat poc. Hi ha, això sí, la construcció ja en marxa del túnel per al TGV, que es fa a la Jonquera. Però fins i tot aquesta obra, la primera gran infraestructura des que es va construir l'enllaç de l'autopista AP-7 fa més de trenta anys, posa en evidència el retard que hi ha en els projectes transpirinencs. En el mateix document del 2001 la CTP assenyalava que «l'any 2004 hauria d'estar en servei la nova línia entre Saragossa, Lleida, Barcelona i Perpinyà». La data prevista ara és el 2009.
A l'interior dels Pirineus i pel que fa a les carreteres, sí que s'han construït o estan en obres túnels nous com els de Vielha, el Cadí, Envalira i Pimorent. Són obres que han permès retallar considerablement temps de transport i han millorat la xarxa bàsica, però es tracta de vies intrapirinenques o longitudinals, que no han obert cap nou eix de nord a sud de la serralada. A més, altre cop trobem retards importants, com els de les obres del túnel de Vielha, que era previst inaugurar aquest any i ara s'anuncia pel 2007 o el 2008.
Tot i això, els quilòmetres de carretera han augmentat, mentre que no es pot dir el mateix de la xarxa ferroviària. Aquí sí que la situació ha estat d'estancament total. Dels dos trens transpirinencs catalans, el de Portbou és el més important, però té l'etern problema del canvi de via. El Ministeri de Foment s'ha compromès a convertir-lo a ample internacional, tot i que no ha posat data a l'obra. L'altre, el de Puigcerdà, fa anys que està abandonat i té un trànsit mínim. Tot i les demandes de les institucions locals per millorar-lo, no hi ha prevista cap actuació destacada a curt termini.
|
