divendres, 23 de desembre de 2005
> La grossa no fa boicot
El sorteig de Nadal és generós amb catalans i valencians que acaparen gairebé tots els premis
JOSEP MARTINOY.
Els premis importants de la grossa de Nadal d'aquest any es van fer esperar, però pels catalans va valdre la pena. Ja es va veure tot just començar a caure els primers cinquens que ahir Catalunya tenia els astres de cara i que la sort no entén de boicots. La grossa (20085) va sortir passat el migdia i va anar a parar entera a Vic; la tercera (7494), entera a Mataró i no hi va haver cap dels vuit cinquens premis que no toqués enterament, o en part, a Catalunya o algun punt dels País Valencià, on també va caure la segona (28150). Només els dos quarts premis (84003 i 76446) que van anar a parar respectivament a Màlaga i Barakaldo van ser esquius amb els catalans. La Bruixa d'Or de Sort ahir no va estar gaire inspirada.
+ Pluja de cava i de milions a l'administració número 3 de Vic. Foto: ORIOL DURAN.
|
|
La tradició diu que la loteria de Nadal sempre intenta compensar les injustícies i les desgràcies que afecten determinades zones. Sí que és veritat que aquesta tardor hi ha hagut inundacions, però tampoc han estat de la gravetat d'altres cops. Els ruixats a Catalunya cauen cada dia en forma de crispació política i boicots. Si alguna cosa ha compensat la loteria ha estat això. En total 609,5 milions d'euros van tornar a Catalunya en forma de pluja de milions. Els catalans s'havien gastat aquest any 429,4 milions d'euros. O sigui, el saldo ha estat positiu i han tornat 180 milions d'euros.
La grossa que reparteix 15.000 euros per euro jugat va caure a l'administració número 3 de Vic. Les 170 sèries, 510 milions d'euros, s'han escampat per la capital d'Osona, venuts en dècims o en participacions escampades per la ciutat i els pobles de la rodalia. No ha estat el primer cop que Vic té sort, el 1972 i el 1988, ja havia guanyat el primer premi d'un sorteig nadalenc.
Quan a Vic van començar a fer córrer el cava feia més de mitja hora que a Mataró ja celebraven que els havia tocat el tercer premi del sorteig més important de l'any de la Lotería Nacional. En total, 81,5 milions d'euros cap a Mataró.
Els cinquens premis, per primer cop vuit números, també es van abonar amb Catalunya. Donen només 250 euros per euro jugat, però permeten passar un Nadal diferent i obrir unes quantes ampolles de cava. Dels vuit números, quatre van ser venuts totalment o en part a administracions de la ciutat de Barcelona. Però la sort també va repartir diners per Molins de Rei, Sant Quirze, Cervera, la Roca del Vallès, Mollerussa, Badalona i Amposta. Que a Sort hi anés una part d'un cinquè premi gairebé no és notícia, en tot cas al contrari. La Bruixa d'Or no va tenir el magnetisme cap als premis d'anteriors ocasions i va repartir «només» 6 milions d'euros del 25944, el primer dels premis significatius que va sortir del bombo. Però no hi va haver cap més. Encara que l'administració que regenta Xavier Gabriel, la que ven més de tot l'Estat espanyol, va repartir entre aproximacions, premis menors i terminacions uns 36 milions d'euros, que no és poc. L'administració lleidatana havia venut per Internet el 82 per cent del total dels dècims adquirits i ja figura en el rànquing europeu d'empreses que fan més negoci a través de la xarxa.
El País Valencià també va veure com la grossa del 2005 li repartia un grapat de milions. A València, hi va anar íntegrament la segona amb 170 milions de premi. Dos cinquens premis van anar cap a Alacant, un altre cap a Orpesa i un altre cap als republicans d'Elx. La data de proclamació de la Segona República, 14 d'abril del 1931 (14431), va portar 8,5 milions d'euros, molts dels quals van anar a parar a l'Ateneu Republicà Nazario González Monteagudo d'Elx. Fa dos anys, el Dia de la Dona Treballadora aquest 14431 va donar també el primer premi de la Lotería Nacional. O sigui que la sort té un important component republicà i, pel que s'ha vist aquest any, força simpatia pels catalans.
A Madrid, per la relació jugat-guanyat, doncs quasi res. Dues petites parts de dos cinquens premis i la resta, premis menors. Un quart premi cap a Màlaga i un altre cap al País Basc van acabar de dibuixar el mapa de premis d'ahir, el més important -per la quantitat destinada a premis, 2.023 milions- de la història. Més premis i més números al bombo, de 66.000 a 85.000, extrets amb la mateixa fórmula de sempre pels incansables nens del col·legi de San Ildefonso.
|
)
)
