dimarts, 29 de novembre de 2005
> La UE acorda amb Israel i els països àrabs un codi de conducta antiterrorista
Les diferències entre els israelians i els àrabs per definir el terrorisme impedeixen que la cimera acabi amb una declaració conjunta
URE COMAS / DOLORS BELLÉS.
La Cimera Euromediterrània de Barcelona va culminar ahir amb l'aprovació d'un programa de treball per als pròxims cinc anys i d'un codi de conducta antiterrorista, que inclou una «condemna sense pal·liatius» de l'ús de la violència, però que exclou una definició comuna sobre terrorisme. Els assistents a la trobada no van posar-se d'acord en vista de les diferents visions del conflicte de l'Orient Mitjà, ja que mentre les delegacions àrabs volien incloure una referència «al dret de resistència» dels pobles davant l'ocupació estrangera, la UE i Israel ho van considerar inacceptable. Finalment es va optar per eliminar del document les parts més conflictives i recollir en una simple declaració de la presidència el resultat de la cimera.
+ Solana, Rodríguez Zapatero, Blair i Barroso, durant la roda de premsa posterior a la cimera. Foto: JUANMA RAMOS.
|
El fet que la declaració sigui presidencial fa entendre que no disposa del consens exprés de tots els participants a la trobada. Els termes en què estava redactada la proposta de codi de conducta antiterrorista van provocar que les discussions sobre el text estiguessin envoltades d'una gran crispació. El problema radicava en el fet que la UE, la presidència de torn de la qual té la Gran Bretanya, considerava inacceptable qualsevol definició de terrorisme que suposés un reconeixement als grups de «resistència» com a forma legítima de lluita violenta, tal com pretenien les delegacions àrabs capitanejades per Síria, el Líban i Algèria. Aquestes delegacions volien incloure una referència al «dret de resistència» dels pobles arran de l'ocupació estrangera. Al final es va optar per eliminar del document les parts més conflictives sobre les quals no hi havia possibilitats d'acord i fer una declaració de presidència sobre la cimera per evitar el fracàs. Tot i això, en la roda de premsa posterior a la trobada, el primer ministre britànic, Tony Blair, va afirmar que amb l'aprovació del codi de conducta, la reunió «havia aconseguit una forta condemna contra el terrorisme, la més dura que es podia aprovar» i va destacar que aquest codi havia estat signat per diversos estats àrabs i per Israel. Aquest acord suposa la primera declaració de condemna al terrorisme que subscriuren àrabs i israelians. «Es tracta d'una demostració de lucidesa i fins i tot de coratge, una aposta majoritària pel diàleg i la cooperació», va afirmar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, respecte al codi de conducta antiterrorista, que no inclou una definició legal sobre actes terroristes, feina que s'ha traslladat a l'ONU.
Va ser en canvi més fàcil arribar a un acord sobre la resta de temes que hi havia sobre la taula, com ara l'anomenat programa de treball per als pròxims cinc anys, que inclou mesures de liberalització del comerç agrícola pel que fa a l'àmbit econòmic, mentre que en matèria de política i seguretat recull mesures d'impuls a la democràcia de tota la zona.
Immigració
Pel que fa a la immigració, l'acord al qual van arribar gira al voltant del reconeixement de la immigració regular com a «oportunitat de creixement» i recull el compromís dels participatns a la cimera a la creació d'una zona de mútua col·laboració en matèria de migracions, integració social, justícia i seguretat. El control dels fluxos migratoris, la cooperació en matèria d'immigració irregular, la lluita contra el racisme i la intolerància, inclosa la religiosa, són altres punts que recull la declaració de presidència.
|
)
