| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 5 de novembre de 2005 > LES POSICIONS
LES POSICIONS |
|
NACIÓ Catalunya té identitat nacional, perfectament compatible amb l'article 2 de la Constitució, que considera Espanya la nació comuna. L'article primer, en el seu apartat 2, defineix que Catalunya exercirà el seu autogovern mitjançant institucions pròpies, constituïda com a comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i l'Estatut. La fórmula és impecable. |
Proposta de nou Estatut Si Zapastero va proposar identitat nacional o va defensar unir la definició de nació constituïda en comunitat autònoma que figura a l'Estatut separada en dos apartats, està per aclarir. |
COMPETÈNCIES |
Zapatero Les competències que la Constitució reserva en exclusiva a l'Estat són indisponibles precisament perquè tenen allò que l'Estat ha de fer: solidaritat interterritorial, unitat de mercat, realització i gestió de grans infraestructures, transport de persones i mercaderies entre comunitats, seguretat social comuna, règim bàsic de drets i deures, redistribució de la riquesa. |
Nou Estatut Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. El port de Barcelona, el de Tarragona i l'aeroport de Barcelona tenen un règim especial de funcionament que han d'acordar Generalitat i Estat, a proposta de la comissió bilateral Generalitat-Estat. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de xarxa viària a tot l'àmbit territorial de Catalunya amb independència de l'administració titular de cada via. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva sobre les infraestructures de les quals és titular i la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, la competència compartida, d'acord amb el que estableix la llei bàsica estatal. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis del règim econòmic de la segurerat social, que inclou el reconeixement i la gestió de les prestacions econòmiques del sistema de seguretat social i l'organització d'aquests serveis. |
|
Zapatero Les competències que la Constitució reserva en exclusiva a l'Estat són indisponibles precisament perquè tenen allò que l'Estat ha de fer: solidaritat interterritorial, unitat de mercat, realització i gestió de grans infraestructures, transport de persones i mercaderies entre comunitats, seguretat social comuna, règim bàsic de drets i deures, redistribució de la riquesa. |
Nou Estatut Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. El port de Barcelona, el de Tarragona i l'aeroport de Barcelona tenen un règim especial de funcionament que han d'acordar Generalitat i Estat, a proposta de la comissió bilateral Generalitat-Estat. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de xarxa viària a tot l'àmbit territorial de Catalunya amb independència de l'administració titular de cada via. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva sobre les infraestructures de les quals és titular i la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, la competència compartida, d'acord amb el que estableix la llei bàsica estatal. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis del règim econòmic de la segurerat social, que inclou el reconeixement i la gestió de les prestacions econòmiques del sistema de seguretat social i l'organització d'aquests serveis. |
150.2 I LLEIS ORGÀNIQUES |
Zapatero La possibilitat de transferir o delegar alguna competència per la via de l'article 150.2 de la Constitució s'ha de fer a través de les adequades fonts normatives. La proposta de modificació de lleis orgàniques ha de respectar l'àmbit propi de la resta de normatives de la Constitució. |
|
|
Nou Estatut La Generalitat s'atorga en una disposició addicional l'assumpció efectiva de competències per mitjà d'una futura llei orgànica com estableix l'article 150.2 de la Constitució en matèria de ports d'interès general, aeroports d'interès general, infraestructures de telecomunicacions, convocatòria de consultes populars, execució de la competència estatal en règim d'estada i residència d'estrangers, execució de la legislació estatal en matèria de règim sancionador d'estrangeria, selecció de treballadors estrangers en origen, execució de la legislació estatal en matèria de trànsit, obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals de Catalunya i la planta judicial |
PODER JUDICIAL |
Zapatero És el cas de les lleis orgàniques. Compartim la necessitat de canvis importants i hi ha una reforma en tràmit, però és inevitable respectar la reserva que fa la Constitució en favor de la llei orgànica del poder judicial i de l'estatut orgànic del ministeri fiscal. |
Nou Estatut El títol tercer estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'organ jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i deixa el Suprem com a unificador de doctrina, crea la figura del fiscal superior de Catalunya i el Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan descentralitzat del Consell General del Poder Judicial espanyol. |
|
|
BILATERALITAT |
Zapatero La bilateralitat s'ha de circumscriure a l'esfera del que és propi i singular de Catalunya -llengua, competències específiques, organització territorial...-, mentre que el que es refereix a la participació en la formació de la voluntat de l'Estat ha de tenir naturalesa multilateral |
Nou Estatut La Generalitat i l'Estat, en l'àmbit de les seves competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats. La Generalitat també pot col·laborar amb l'Estat per mitjà d'òrgans i procediments multilaterals en els àmbits i els afers d'interès comú. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc de mecanismes multilaterals de col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. La posició de la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal a la UE si afecta les seves competències exclusives i compartides. Es crea la comissió bilateral Generalitat-Estat com a marc general i permanent de relació. |
FINANÇAMENT |
|
|
Zapatero No pot establir un model amb un grau de concreció que resulti directament aplicable i ha de ser conciliable amb l'article 157.3 de la Constitució: cal mantenir en el sistema fiscal un tronc comú a tot l'Estat espanyol; l'Estat ha de tenir impostos propis, particularment aquells que afecten la unitat de mercat, amb capacitat normativa i un sistema propi de recaptació, la solidaritat entre comunitats ha de garantir que totes puguin prestar un nivel similar de serveis, amb independència de la seva capacitat fiscal, sense penalitzar les que facin un major esforç fiscal, com en el cas de Catalunya. |
Nou Estatut En el marc del que estableix la Constitució, les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat es regulen per aquest Estatut i és aplicable de manera preferent en cas de conflicte normatiu. Els recursos financers de la Generalitat estan constituïts pel rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya, que tenen la consideració de cedits, d'acord amb el que disposa aquest Estatut. La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos estatals suportats a Catalunya. La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics a llurs ciutadans puguin assolir nivells similars sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. |
AIGUA I OBRES HIDRÀULIQUES |
Chunta Aragonesista El diputat José Antonio Labordeta va anunciar que presentarà esmenes parcials a aspectes com la unitat de conques i les competències en materia hidrològica que s'atorguen a la Generalitat. |
|
|
Nou Estatut La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyen a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Això inclou la gestió de la part dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya. La Generalitat ha d'emetre un informe determinant per qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. |
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ |
Chunta Aragonesista Presentarà esmenes a la cogestió de l'arxiu de la Corona d'Aragó. |
Nou Estatut Preveu que l'Arxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'han d'integrar al sistema d'Arxius de Catalunya i que per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb altres comunitats que hi tenen fons compartits i amb l'Estat. |
|
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Per Nadal caixa o faixa |
 | |||
|