dissabte, 5 de novembre de 2005
> Per Nadal caixa o faixa
El PSC continua els contactes previs dels partits amb el PSOE per valorar les possibilitats d'entesa en les esmenes abans d'obrir la comissió constitucional
TIAN RIBA.
Barcelona
Les línies vermelles traçades per José Luis Rodríguez Zapatero en el debat de presa en consideració de l'Estatut dimecres passat es començaran a convertir en esmenes a partir de divendres que ve, dia 11. La Mesa del Congrés acordarà dimarts enviar la proposta de reforma d'Estatut a la comissió constitucional i obrir un primer període d'esmenes que començarà a comptar a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG). S'obrirà un període de 15 dies hàbils, inclosos els dissabtes, fins al 29 de novembre. Com ha passat amb l'Estatut valencià, es preveu que el període s'ampliï 21 dies més, setmana a setmana. Passat aquest temps es precisa la unanimitat de tots els grups per acordar una nova pròrroga. Si algú s'hi oposa, el termini expirarà el 20 de desembre. Aleshores es notificaran les esmenes al Parlament i es constituiran les dues ponències de la comissió constitucional -la del Congrés i la del Parlament-, que intentaran arribar a un acord en un termini de dos mesos a partir del febrer. Respecte a aquest calendari hi ha diverses veus que insisteixen que al desembre o al gener s'ha de saber si és possible un acord i, per tant, si val la pena obrir la comissió.
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va reiterar ahir aquesta tesi. De fet, CiU lliga l'Estatut a la durada de la legislatura i creu que si l'Estatut ha de fracassar, com abans hi hagi eleccions millor. Duran va argumentar, però, en una entrevista radiofònica que obrir «un debat a Madrid davant de les càmeres en què s'incrementarà dia a dia el discurs de la confrontació política, no crec que sigui bo per a cap de les dues parts». Duran aposta per arribar a l'acord sense fer soroll. El PSC també. Ahir un grup de diputats socialistes catalans encapçalats pel ponent Miquel Iceta es van reunir a Barcelona amb el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts i negociador pel PSOE Francisco Caamaño. Dijous s'hi havia reunit a Madrid el republicà Joan Ridao. Hi ha un Estatut i unes línies vermelles. ERC el defensa amb el seu argumentari, CiU amb el seu, el PSC també en té un de propi i també el té el govern a través del Departament de Relacions Institucionals de l'ecosocialista Joan Saura. Ara del que es tracta, segons CiU, ERC i ICV, és d'una negociació a quatre. El PSC no s'ha pronunciat i remet a la setmana que ve. Pel portaveu d'ICV Joan Herrera, és bo que els quatre partits mantinguin un contacte bilateral preliminar amb el PSOE per analitzar les perspectives del procés per passar a negociar i buscar acords previs després de manera unitària. El republicà Ridao ja ho va transmetre dijous a Caamaño.
Duran va advertir de les dificultats de la negociació. Creu que fins ara hi havia més aliats perquè estaven contra el PP, però no per un suport incondicional a l'Estatut. Amb tot, va recordar que al marge del crític Alfonso Guerra hi ha altres socialistes a la comissió constitucional, de la qual ell forma part, que ho seran menys. I amb aquests «i amb altres portaveus, com els d'ERC i el PNB, intentarem treure un bon Estatut». El secretari de política territorial del PSOE, Alfonso Perales, va admetre que «hi haurà algun problema» en la negociació, sobretot amb els nacionalistes. «O accepten les propostes del PSOE o no hi ha Estatut», va avisar. Perales creu que CiU i ERC hauran de cedir si no volen que governi el PP. Diu que ni les amenaces de retirada faran canviar de posició el PSOE, que estan disposats a matisar, però que la posició del PSOE és «molt sòlida» i «regida pel sentit comú» i la Constitució. La vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va dir que «hi ha un grup de treball a Economia que treballa en la reforma del sistema de finançament de les comunitats» i que «fins i tot hi pot haver coses en què es treballa que poden anar a l'Estatut». L'expresident del PNB, Xavier Arzalluz, va advertir que «posaran tanta aigua al vi que l'Estatut quedarà irrecognoscible». «La pregunta és si tindran valor per dir als ciutadans que els han enganyat», va afegir-hi.
|
