dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Una novel·la del salvatge Oest
EVA VÀZQUEZ.
+ Francesc Puigpelat recull el premi de mans de l'alcaldessa de Girona, en presència del cap de govern andorrà. Foto: LLUÍS SERRAT.
|
«Sóc del salvatge Oest de Catalunya!», va exclamar Francesc Puigpelat teatralment contrariat, després d'escoltar mitja hora de discursos institucionals que havien alternat l'elogi de la figura mítica de Carlemany amb les esplendors literàries, passades i presents, de la ciutat que va fer-lo sant. Si Girona era, com va recordar l'alcaldessa, Anna Pagans, citant Prudenci Bertrana, «una formidable mina de somnis i esgarrifances», Balaguer en seria la contrafigura, la terra erma, el desert literari. A qui se li acut recordar el que Josep Pla va fer per l'Empordà a algú de la Noguera, va queixar-se Puigpelat, de la qual «no ha quedat amb prou feines testimoni escrit, si s'exceptua el treball quasi solitari de Francesc Vallverdú, Guillem Viladot o Pep Coll». Però si Els Llops, la novel·la amb què el fill de Cal Fraret va ser proclamat ahir a Girona guanyador del Carlemany, és una pedra mínima per glorificar la tan desatesa terra pàtria, tindrà en canvi el mèrit de ser la primera obra premiada després de l'aprovació de l'Estatut o, com va expressar-ho Puigpelat, «la novel·la que inaugura l'any zero de la nova era». Hauria semblat que exagerava si no fos que, en els seus parlaments, tant l'alcaldessa com el cap del govern andorrà, Albert Pintat; el seu ministre d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació, Juli Minoves, i el president d'Enciclopèdia Catalana, Ramon Carrasco, van realçar l'un rere l'altre la figura de l'emperador que, efectivament, va fer d'oracle dels nous temps. A pesar de tanta solemnitat, l'acte de proclamació del premi, que els anys imparells el govern d'Andorra va decidir celebrar-lo en altres ciutats amfitriones dels Països Catalans, va ser extraordinàriament breu. No va caldre tampoc valisa diplomàtica per transportar el veredicte, que va llegir Àlex Broch com a portaveu del jurat i que va servir per recomanar als editors la publicació d'una altra de les obres presentades a concurs, La corona d'acant, signada amb el pseudònim de Miquel Ferrer.
|
)
