dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Balaguer com Mequinensa
Francesc Puigpelat guanya el premi Carlemany de novel·la amb «Els Llops»
NÚRIA ALEMANY.
Barcelona
El periodista i escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha guanyat la XII edició del premi Carlemany de novel·la amb l'obra Els Llops , que és alhora una intriga policíaca i una saga que abraça dos segles de la història d'una família de Balaguer, ciutat que Puigpelat ha volgut col·locar en l'imaginari col·lectiu tal com va fer Jesús Moncada amb el seu poble, Mequinensa. El premi, convocat pel Govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, té una dotació econòmica de 36.000 euros. L'obra guanyadora ha estat seleccionada per un jurat presidit pel crític literari Àlex Broch entre els 16 originals presentats, i s'editarà aquest any sota el segell d'Edicions Proa a final del mes de novembre.
+ L'escriptor Francesc Puigpelat, ahir a Barcelona. Foto: ORIOL DURAN
|
«El passat no mor mai; fet i fet, ni tan sols és passat.» Aquesta cita de Faulkner ha estat una de les raons que han impulsat Francesc Puigpelat a escriure una novel·la llarga -unes 500 pàgines- que vol explicar com el passat continua viu i s'integra en el nostre present. L'obra està ambientada a la plana de l'Urgell, espai que esdevé un topos literari semblant a la Mequinensa de Montcada. Però Els Llops no és només el retrat d'un espai i de la seva conjuntura històrica i social, sinó també una novel·la d'intriga policíaca, aventures i molta acció.
La narració comença amb una mort que sembla accidental: el cadàver de Jaume Forné apareix al cim del Montsec. La policia descobreix aleshores que tant ell com els seus dos germans, Montse i Pere, han rebut anònims de l'assassí. Per trobar l'origen del crim, però, caldrà remuntar-se fins al 1834 i resseguir la història de les revenges i els enfrontaments entre branques de la família Llop de Balaguer, cognom que prové del món iber i que, en l'obra, simbolitza la màxima de Hobbes: «L'home és un llop per a l'home.»
«La saga avança a salts i està dividida en nou parts, quatre de les quals s'ambienten en el passat», ha argumentat Puigpelat. El primer d'aquests flashbacks ens porta directament al segle XIX, en plena construcció del canal d'Urgell, obra monumental en què van treballar 5.000 persones, de les quals 1.000 eren presoners, entre els quals hi havia el primer Llop. «La història del canal d'Urgell és un tema mític que m'obsessiona des de fa vint anys i que està molt relacionada amb la història de la meva pròpia família: el meu avi, sense anar més lluny, recorda haver vist mapes de la zona en què posava desierto de Urgel, doncs allò era com els Monegres. Per això a mi m'havien explicat que una de les meves besàvies venia del Montseny: van haver de baixar a ensenyar als pagesos de la plana com treballar el regadiu! A més a més, jo sóc fill de Cal Fraret de Balaguer, nom que fa referència a un avantpassat que de nen havia agafat paludisme: com que en aquella època no hi havia medicaments, l'havien consagrat a sant Francesc i passejava pel poble vestit com un frare. El paludisme va ser una epidèmia nova fruit de la construcció del canal, que va provocar molts entollaments d'aigua.»
Els altres moments històrics que recrea Els Llops són la guerra del Rif, a l'Àfrica, la Guerra Civil, en concret la poc coneguda batalla del Segre, i el maquis. L'obra és la més completa i extensa d'aquest autor, que es va donar a conèixer l'any 1989 amb El moment abans (Columna), i que col·labora habitualment en la premsa escrita.
|
)
