dilluns, 26 de setembre de 2005
> Reparació a l'Athos per la barbàrie dels catalans conqueridors
Una delegació del govern català assistirà el dia 9 d'octubre a la inauguració d'un monument a Grècia, restaurat amb finançament de la Generalitat, en desgreuge i reconciliació per les massacres que tropes catalanes dels almogàvers van cometre en aquelles terres el segle XIV
EUSEBI AYENSA.
+ Vista aèria del conjunt monacal de Vatopedi, a la península de la Calcídica de Grècia. Foto: EL PUNT.
|
L'any 2003 foren diverses les veus que es van alçar al nostre país per cridar l'atenció sobre la conveniència de celebrar el 700è aniversari d'un dels episodis més gloriosos, però també més controvertits, de la nostra història: l'arribada dels almogàvers a Grècia la primavera de l'any 1303 per combatre els turcs a les ordres de l'emperador Andrònic II Paleòleg, amb el qual, però, ben aviat s'enemistaren arran de l'assassinat del seu cabdill, Roger de Flor, a ordres del seu fill i coregent Miquel IX. El resultat últim d'aquest enfrontament fou, com és ben sabut, l'establiment de les hosts catalanes als ducats d'Atenes i Neopàtria durant gairebé una centúria (1311-1388) o, com li abellia de dir al gran historiador de l'aventura almogàver a Grècia, Antoni Rubió i Lluch, l'arrelament d'un rebrot de Catalunya a la terra dels déus i dels herois.
No és menys cert, però, que en aquella gesta els catalans van assolar tot els territoris per on passaven. Ara, poc més de 700 anys després, el govern de la Generalitat assistirà el dia 9 d'octubre a la inauguració de la restauració d'un monument amb finançament de la Generalitat com a acte de desgreuge i reconciliació amb les terres gregues que han quedat marcades fins al dia d'avui per aquell episodi històric.
L'acte tindrà lloc en un dels territoris on aquest ingrat record ha arrelat amb més força: la comunitat monacal de l'Athos, a la península de la Calcídica, una república monàstica dins de l'Estat grec formada per 20 monestirs i un nombre indeterminat de cel·les que conserven algunes de les mostres més sublims de l'art i la iconografia bizantines. Foren precisament aquests tresors els que van despertar la cobdícia dels catalans que, en el pas per Macedònia des del 1307 fins al 1309, no van deixar perdre l'oportunitat d'atacar amb fúria algun d'aquests monestirs, sobretot el serbi de Khilandari i el grec de Pandeleímon. Les fonts històriques indiquen que només pogué posar fi a aquells atacs la intercessió, a precs d'Arnau de Vilanova, del rei Jaume II, en un acte que, en paraules de Rubió, posa un raig de claror i de dolcesa en aquell episodi ombrívol de la campanya dels catalans a Macedònia. Les fonts gregues i sèrbies, en qualsevol cas, no estalvien retrets vers aquells homes que, en paraules d'un monjo del monestir de Khilandari, «esquarteraven els cossos de les seves víctimes com qui sega l'herba del camp i calaven foc als temples sagrats i s'enduien les riqueses que atresoraven».
El projecte de reconciliació va sorgir d'una iniciativa del cantautor Josep Tero que, després d'un desagradable incident pel seu origen català durant una visita a aquelles terres, se li va acudir la idea d'aconseguir que el govern de la Generalitat, com a acte de reconciliació amb el poble grec i molt especialment amb les autoritats religioses ortodoxes, restaurés de manera total o parcial algun dels monestirs destruïts pels nostres avantpassats. I va ser així que, gràcies a l'interès que mostrà per aquest projecte Carles Duarte, secretari general del Departament de la Presidència en l'últim govern de Jordi Pujol, el govern assignà la quantitat gens menyspreable de 240.000 euros per a la restauració d'un antic trull del monestir de Vatopedi com a sala d'exposicions per mostrar als visitants els esplèndids tresors d'aquest monestir, entre els quals podem destacar un calze d'or regalat el segle XIV pel dèspota de Tessalònica Andrònic Paleòleg, i un exemplar de l'Octateuc bíblic, del segle XIII, que constitueix el manuscrit número 602 de la biblioteca del monestir.
La inauguració del monument es farà el diumenge 9 d'octubre. En l'acte es preveu l'assistència, per part grega, de diversos ministres i viceministres de l'actual govern de Karamanlis, i, per part catalana, la del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Una placa commemorativa, que deixarà constància de la participació de Catalunya en les obres de restauració d'aquell edifici, ajudarà a esvair per sempre més les darreres ombres que sobre el mal nom dels catalans han planat des del segle XIV a la terra de l'Hèl·lade.
(Eusebi Ayensa és hel·lenista)
|
)
