divendres, 23 de setembre de 2005
> La UE elogia el procés de normalització del català i el qualifica d'«excepcional»
La justícia i l'administració estatal són els dos punts negres, ja que en aquests àmbits no es garanteixen els drets lingüístics
MAITE MONTROI.
Barcelona
Un informe del Consell d'Europa -basat en la Carta per a les llengües regionals o minoritàries - lloa el procés de normalització del català i el qualifica d'«excepcional». El text també elogia el «coratge» que l'Estat espanyol ha posat en el reconeixement dels idiomes cooficials, tot i que destaca que els dos punts negres de la normalització lingüística són, precisament, la justícia i l'administració estatal, ja que no tenen el personal preparat per garantir els drets lingüístics dels ciutadans. Els experts renyen el govern aragonès per la situació del català a la Franja i en recomanen una incidència més gran a les escoles de les Illes i el País Valencià. Per contra, lloen el sistema educatiu i el model lingüístic dels mitjans de comunicació catalans.
+ Manifestació en defensa de l'oficialitat del català, el Sant Jordi passat. Foto: GABRIEL MASSANA
|
Els experts van visitar l'Estat espanyol el 2004 per entrevistar-se amb autoritats jurídiques, polítics, periodistes, pedagogs, ONG i lingüistes, però no van passar per Catalunya. D'aquesta visita conclouen que el català és l'idioma cooficial de l'Estat que més compromisos compleix dels expressats en la Carta de llengües minoritàries. És més, destaquen que l'evolució del català és «summament excepcional a Europa».
Lloen el sistema educatiu i la presència del català als mitjans de comunicació, però reconeixen que, a la pràctica, hi ha mancances en el reconeixement de l'idioma i reclamen canvis, sobretot, en dos camps: la justícia i l'administració de l'Estat.
Segons l'informe, el coneixement del català entre el funcionariat és insuficient, amb la qual cosa els drets lingüístics dels ciutadans no estan garantits. A més, la documentació està escrita bàsicament en castellà i la presència del català al registre civil i als documents notarials és clarament millorable.
Un dels principals eixos de normalització del català que destaca l'informe és el procés d'immersió lingüística en l'ensenyament i l'administració que tindria com a pilar fonamental la llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat el 1981 i desenvolupada pel govern de la Generalitat durant les últimes dues dècades.
Pel que fa a les altres llengües, el govern navarrès i uns quants ajuntaments en surten molt malparats per la manca de reconeixement de l'euskara, que també ha de millorar al País Basc. A més, els experts es mostren «especialment preocupats» per l'«estigmatització» que pateixen els bascos que parlen euskara.
|
)
