dimarts, 2 d'agost de 2005
> Una nació sense territori
El projecte de nou estatut (1)
T. RIBA.
Barcelona
El primer article del nou estatut és la primera novetat respecte al text de 1979. Diu que Catalunya és una nació. Si s'aprova, s'haurà avançat en el reconeixement legal, ja que el text actual parla de nacionalitat. La definició no ha estat exempta de polèmica. No solament perquè al PP li sembla que és el primer pas per demanar l'Estat català, sinó també perquè unes quantes veus del PSOE han defensat la indivisibilitat de la nació espanyola que consagra la Constitució. Per això, cada partit en fa la lectura que li interessa. Pel PSC, Espanya és una nació de nacions, i també la Val d'Aran és una nació, amb la qual cosa s'aigualeix la definició. Per CiU i ERC, en canvi, definir-se com a nació té un pes jurídic i polític que no es pot passar per alt. Si se n'exceptua el PP, els altres quatre partits van estar d'acord de seguida en la definició. El problema el van tenir a l'hora de redactar el que va al darrere: que Catalunya es constitueix com a comunitat autònoma. El PSC ho volia al mateix paràgraf. Finalment es va imposar la tesi de CiU i ERC i figura a l'article 1.2. Però hi ha un altre problema: ara Catalunya és una nació amb un territori indefinit. Com que encara no hi ha la nova llei d'ordenació territorial que ha de consagrar les vegueries com a substitutes de les diputacions, s'hi ha buscat una solució dient que «correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut». El ponent del PP, Francesc Vendrell, ho va comparar, irònicament, amb el poble jueu, però els populars no hi tenen cap esmena presentada.
Sense comarques
L'Estatut vigent indica que el territori de Catalunya el formen les comarques compreses en les quatre províncies. Però el nou Estatut tampoc reconeix les comarques, que desapareixen de la definició del sistema institucional de la Generalitat, en benefici de les vegueries. CiU encara en fa cavall de batalla i hi manté una esmena en aquest sentit. El títol també defineix el marc polític, fonamentat en el principi de lleialtat institucional amb l'Estat, en què la mateixa Generalitat és Estat. També s'estableix la plurinacionalitat de l'Estat i el principi de bilateralitat, sense perjudici de la participació multilateral. És en aquest títol que CiU, el PSC, ERC i ICV recullen els drets històrics. La polèmica no ha ha arribat fins que CiU i ERC han volgut vincular-los a competències concretes en una disposició addicional. Només el PP defensa que no s'han d'esmentar enlloc.
També en el preliminar s'estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, i el deure de conèixer el català -només el PP vol que es mantingui el text del 1979, que parla de «crear les condicions per permetre la igualtat» amb el castellà-, i s'insta la Generalitat i l'Estat a emprendre les accions necessàries per a l'oficialitat a la UE. L'Aran també veu reconegut l'occità com a llengua pròpia. El text també estableix que són catalans «els ciutadans de l'Estat que tenen veïnatge administratiu a Catalunya». El PSC i el PP mantenen esmenes perquè es defineixin com a «ciutadans espanyols», com a l'Estatut de Sau. El títol reconeix els símbols: la Diada, les quatre barres i Els Segadors. L'Estatut vigent només recollia la senyera. El PP no vol que es parli de diada ni d'himne «nacional». També es reconeix la capitalitat de Barcelona, la «realitat nacional» de l'Aran -que CiU vol que s'especifiqui com a occitana- i la possibilitat de signar tractats amb els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals, a més de les comunitats catalanes a l'exterior i el dret civil.
|
