dissabte, 23 de juliol de 2005
> Una tasca a voltes «descoratjadora»
«Les petites editorials també treuen llibres de qualitat. Per exemple, el guardó més important que he guanyat, l'Internacional Tívoli Europa, ha estat amb Com un persa, publicat per la valenciana Tandem, el 2001», diu Manuel Forcano. Pel poeta imparable, aquestes editorials fan una tasca «lloable» però alhora descoratjadora: «La poesia ja és invisible a les llibreries i si publiques amb petites editorials encara ho és més.» Feliu Formosa defensa els petits grups, amb els quals publica sovint: «Aquestes editorials tracten la poesia amb amor», va dir fa uns mesos quan va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Carles Hac Mor, que acaba de treure Ho he fet fer amb Emboscall, i que també ha publicat amb Proa i Edicions 62, pensa que el prestigi que aporten els grans grups és un «bluf»: «Les petites es prenen més interès i permeten un contacte més estret amb els lectors, a través de presentacions en llibreries i recitals. Per tant, estan més vives.» A més, Hac Mor defensa que les petites editorials s'adapten més al caràcter «minoritari» de la poesia. Pel que fa a vendes assegura que és el mateix, perquè les petites editorials s'estan més temps a les llibreries.
Segons Manel Sanglas, president de l'associació d'editors en llengua catalana, aquest tipus d'edicions alternatives tenen un pes «molt petit» en el conjunt editorial. Sanglas valora aquestes edicions per la seva tasca «artesanal», però considera que el problema que tenen és la poca difusió. «Qualsevol autor preferirà sempre publicar amb editorials més grans per arribar a més lectors», assegura.
|
