dissabte, 23 de juliol de 2005
> La poesia viu als marges
En la perifèria dels grans grups, un grapat de petites editorials donen veu a autors novells i tradueixen els estrangers desconeguts
VALÈRIA GAILLARD.
Barcelona
Perifèric, L'Emboscall, La Garúa, Cafè Central són algunes de les editorials que sovint ocupen un espai discret als prestatges de les llibreries. De poca tirada i difusió, aquestes editorials, però, donen la possibilitat als poetes novells de publicar els seus primers títols. L'imparable Manuel Forcano va rebre un dels guardons més prestigiosos de poesia amb un llibre publicat per Tàndem i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Feliu Formosa continua publicant amb la valenciana Perifèric. Aquestes editorials també descobreixen als lectors autors estrangers, considerats poc rendibles pels grans grups. El nombre d'aquestes editorials ha anat incrementant els darrers anys gràcies a les noves tecnologies, que permeten edicions casolanes de qualitat.
+ Una mostra de llibres publicats per petites editorials a la llibreria La Central. Foto: JUANMA RAMOS
|
Qui no coneix Edicions 62, Proa, Quaderns Crema, Moll o 3i4? Les seves col·leccions de poesia estan consolidades i els autors que publiquen ja tenen un cert nom. Hi ha, però, un grapat de petites editorials que, des de la perifèria, sobreviuen publicant autors poc coneguts, que s'estan iniciant en l'ofici, i traduint poetes estrangers, mai traduïts al català. Tenen en comú una infraestructura mínima, pocs títols en catàleg i moltes ganes de contribuir al desenvolupament de la poesia d'investigació i contemporània.
Des de Vic, Cafè Central va començar el 1987 editant plaquettes (publicacions sense relligat) i ja en porten 550. Estan especialitzats en poesia experimental i autors contemporanis, com Laia Noguera i Josep Pedrals. «El panorama de la poesia està molt viu, però costa publicar. La millor via per fer arribar els versos és a través dels recitals», diu Pedrals, que prepara un títol amb Cafè Central: «Un còmic en tipografia pura i dura», explica.
«Les grans editorials ja no fan poesia», pensa Antoni Clapés, el director de la casa editora. «En publiquen de tant en tant per compromís, però no fan cultura, sinó negocis.» A més, «la gent no compra llibres, només best-sellers». Clapés, assumint que s'adreça a un «club de fans» dels versos, realitza ell mateix a casa les plaquettes amb un ordinador i una impressora làser. Amb una tirada de cent exemplars, la venda s'efectua sobretot durant els actes de presentació i menys en llibreries, encara que també se n'hi poden trobar. En coedició amb Eumo, també tenen la col·lecció Els Jardins de Samarcanda, aquest cop en format llibre. Ja consten 40 títols en catàleg, alguns d'autors com Margarita Ballester i Carles Hac Mor.
L'Emboscall és una altra editorial de Vic, creada el 1998 i dirigida per Jesús Aumatell. «Apareix amb l'objectiu de donar sortida a la literatura que s'està produint, mitjançant les noves tecnologies», comenta. Les dues col·leccions de poesia, el Taller de Poesia i Prima Matèria, inclouen 124 i 46 títols respectivament. La tirada és de 200 exemplars per títol de mitjana.
«Volem ser una plataforma per als autors que no són coneguts, però també en publiquem de renom que donen suport a la nostra editorial alternativa.» Enric Casasses i Feliu Formosa són alguns dels autors que han passat per la casa. Aumatell, però, explica que la feina és més «simbòlica» que «rendible». Un altre problema: «A la llarga els autors veuen que no es compleixen les seves expectatives.» Les dificultats d'aquestes editorials, segons l'editor, és la manca de mitjans, que dificulta una difusió entre el públic. Per això, han optat per utilitzar els canals normalitzats de distribució.
De la seva banda, Ramon Guillem, de la valenciana Perifèric Edicions, considera que la dimensió reduïda de l'empresa els permet seleccionar acuradament els llibres. «Nosaltres traiem pocs poemaris, dos o tres l'any, però són molt buscats. Això ens permet dedicar molta atenció a cada un.» A Poesia de Perifèric, que Guillem dirigeix, han tret autors com Feliu Formosa (A contratemps. Diaris, 2005), recentment guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i Jordi Pàmias, guanyador del premi Crítica Serra d'Or, per Terra cansada (2004).
De moment han publicat cinc títols, entre els quals hi ha la traducció d'una poetessa portuguesa poc coneguda a casa nostra, Ana Hatjerly, que estat traduïda per primera vegada al català.
Des de València, altres petites editorials que es dediquen a la poesia són Edicions de la Guerra i Bròsquil.
Les Illes també són una font d'efervescència pel que fa a les petites editorials. Des de Pollença, El Gall, creada el 1996, porta vuit volums editats en la col·lecció Trucs i Baldufes, engegada el 2003. L'obra completa de Miquel Costa i Llobera n'és el darrer títol. Biel Florit i Jaume Mesquida són altres dels seus autors. A Palma, El Tall ha publicat diversos poemaris com Poemes de carn i paraules,(2003), de Mercè Domínguez, i Cant que s'interroga (2002), de Vicenç Calonge.
Als voltants de Barcelona, també han aparegut noves editorials de línia innovadora. Dedicada especialment a traduir poetes estrangers, Edicions La Guineu s'ha creat fa uns mesos a Collbató. Els poemes llargs de Puixkin i l'antologia poètica Els galls, els morts i l'amor de les dones, del Nobel txec Jaroslav Seifert, són algunes de les seves apostes. «Hi ha un buit pel que fa a les traduccions d'autors europeus», assegura Joan Vallès, director de l'editorial.
Una altra nova editorial, La Garúa, a Santa Coloma de Gramenet, acaba de treure Iconograma, una edició bilingüe de Màrius Sampere. Presentada com una editorial independent, ja ha publicat quatre poemaris.
Badalona és un altre focus poètic amb editorials com Fet a Mà, que va ser fundada, entre altres, per Pep Mita i Omicron, amb títols com El plor de la clepsidra, d'Israel Clarà, i Al cor de la teranyina, de Carles Pastor.
Des de Girona, Roger Costa-Pau porta la col·lecció Poesia al Cànter, que va néixer el Sant Jordi del 2004 a partir d'un cicle poètic del mateix nom, sota l'auspici de CCG Edicions. «El fet que les grans editorials només publiquin premis, ens permet a les petites treure també bons autors.» Una prova d'això és el títol que preparen per al setembre, Immunitats, de Montserrat Rodés.
|
)
