divendres, 8 de juliol de 2005
> I ara Londres
editorial
La cadena d'atemptats perpetrats ahir al Regne Unit ha suposat una nova sotragada per al món occidental. Quan de bon matí van arribar les primeres notícies d'explosions al metro de Londres, el record de l'11-M i dels atacs contra les Torres Bessones va deixar pas a l'horror de saber que estàvem de nou davant d'un atac brutal i irracional del terrorisme internacional. Malgrat la política informativa d'imatges blanques que no va permetre veure en directe el desastre ni les seves conseqüències, i que van passar moltes hores fins que hi va haver dades oficials del nombre de víctimes, gairebé tothom tenia clar, fins i tot abans que ho reivindiqués al-Qaida, qui era el responsable final dels atemptats i el mal que havien provocat. De fet, en contra del que va passar amb el govern espanyol quan es va produir l'atemptat de Madrid, aquest cop duríssim no ha estat cap sorpresa per a les autoritats britàniques, que el temien des del moment que el govern de Tony Blair va donar suport total a les tesis de Bush i es va implicar directament en l'ocupació de l'Iraq.
Aquests atemptats indiscriminats arriben al cor de la City quan els grans líders mundials s'apleguen en la cimera del G-8 a Edimburg i just l'endemà que Londres aconseguís la nominació per organitzar els Jocs Olímpics del 2012. Això demostra l'efectivitat organitzativa de les cèl·lules d'al-Qaida per provocar l'horror i per estendre el terror a qualsevol part del món amb molt pocs efectius i encara que les forces de seguretat estiguin en estat de màxima alerta. Què es pot fer per combatre aquest nou terrorisme? En tot cas, queda clar que declarar-li la guerra d'una manera convencional no té cap efectivitat, perquè les invasions de l'Afganistan i de l'Iraq han provocat una espiral de violència que fa que qualsevol part del món ara es pugui sentir amenaçada. Segurament en les cimeres del G-8, buscant sortides als problemes econòmics del Tercer Món, hi ha més possibilitats de trobar alguna solució que no pas amb la guerra, els abusos i la retallada de drets als immigrants.
|
