dijous, 23 de juny de 2005
> Dietaris
ISIDOR CÒNSUL.
Amesura que em faig gran m'agraden més els dietaris. No només en llegeixo, n'escric i procuro publicar els d'altri. Aquest 2005, a Proa n'hem editat un parell que em semblen una autèntica joia: Diari sense dies, de Pere Rovira, i La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, d'Enric Sòria, regal de la darrera convocatòria del premi Carles Rahola. D'Enric Sòria vaig llegir, anys enrere, Mentre parlem. Fragments d'un diari iniciàtic (1991), que em va deixar touché i no vaig dubtar a posar-lo al prestatge dels preferits fent costat a les belles proses de Gimferrer, al primer dietari -només el primer- de Valentí Puig, als de la sorneguera saviesa de Pla i, nord enllà, als papers personals de Kafka i Tolstoi. Acabo d'escriure un grapat de noms i la gràcia és que, com a dietaristes, no només no s'assemblen gairebé en res sinó que presenten maneres diferents d'entendre aquest exercici de literatura. Uns m'estiren per l'estil, altres tiben per la banda informativa i els d'Enric Sòria em sorprenen per l'agudesa de les observacions, per l'abundància de lectures de l'autor, per l'amistosa bonhomia que respiren i per la intel·ligència dels assaigs literaris que contenen. Sòria és un poeta, però també un assagista molt fi. Comproveu-ho. A mi em sembla, curt i ras, que som davant d'una mena de nou Fuster de la literatura catalana.
ISIDOR CÒNSUL és director editorial de Proa
|
