diumenge, 22 de maig de 2005
> Comença l'espectacle!
Els responsables dels principals festivals gironins aposten fort en les seves programacions i elogien la Schubertíada
LAURA PORTAL.
Girona
Una vintena de festivals són els que es podran seguir aquest estiu a les comarques gironines. N'hi ha de força antics, com el degà de la Porta Ferrada, que arriba a la 43a edició, i el de Cadaqués, que ja en porta 34. Els festivals, els trobem especialment concentrats a la Costa Brava i en àrees molt pròximes, tot i que hi ha excepcions notables com el de Llívia, que ha celebrat 24 edicions. Els més nous són el Caixa Sabadell Etnival, que comença aquest any el dia 2 de juny, i el Musicant de Campllong i el Convent de Blanes, que tenen dos anys. Els preus són a la mida de totes les butxaques, des dels gratuïts fins a les entrades de més de cent euros. I els gèneres són variadíssims, tot i que hi ha cert predomini de la música clàssica.
Els principals programadors dels festivals d'estiu a les comarques gironines han fet una valoració en general de les diferents mostres. Es tractava, no tant de fer una crítica d'aquest o aquell festival, sinó de valorar quina era la situació. Els escollits per parlar-ne han estat Josep Lloret (Torroella i Músiques Religioses), Albert Mallol, (Porta Ferrada), Luis López de Lamadrid (Peralada), Martín Pérez (Jardins de Cap Roig), Francesc Llongueres (Cadaqués) i Miquel Alsina (Schubertíada). En general, coincideixen a dir que no hi ha una oferta excessiva, ja que tractant-se d'oferta cultural, diuen, mai no n'hi ha de més. De tota manera, López de Lamadrid afirma que enlloc d'Europa hi ha tants festivals com a Girona i si tots anessin alhora es faria «el millor festival del món». Alsina s'hi afegeix, i creu que tots els pobles volen tenir el seu festival, «és legítim, però crea saturació». Mallol, per la seva part, creu que entre ells es complementen i que, tenint en compte el gran volum de turistes i estiuejants, l'oferta no és excessiva. Llongueres segueix aquesta línia per dir que cada festival té el seu tarannà, que sí que es complementen entre ells i que com més oferta cultural hi hagi, millor.
Al mateix temps, els programadors també pensen que cal més coordinació entre ells, pel que fa a la programació, sobretot, i, en menor mesura, a la producció i la contractació. Josep Lloret creu, però, que aquesta coordinació és impossible, perquè cada festival té un criteri propi de selecció. Lloret, a més, fa una crida perquè les mostres apostin més per les produccions pròpies o bé en col·laboració amb els altres. Miquel Alsina assenyala que la mancança d'un delegat de música de la Generalitat es troba molt a faltar pel que fa a la coordinació. Al mateix temps, però, pensa que la política cultural ha millorat pel que fa a suport als festivals amb trajectòria consolidada.
Martín Pérez recorda que, per dates, seria impossible coordinar-se, però sí que seria molt interessant trobar una coordinació a l'hora de programar. Segons Llongueres, caldrien unes directrius generals, que els festivals que es fan a Catalunya tinguessin una línia, una marca. Paral·lelament, però, defensa una especificitat per a cada mostra. López de Lamadrid recorda que actualment Peralada i Porta Ferrada col·laboren i, per exemple, l'orquestra resident a Peralada per a alguns espectacles és la Simfonietta Porta Ferrada-Peralada. També van col·laborar deu anys amb Cadaqués, i amb la Schubertíada hi ha molt bona entesa, explica.
La Schubertíada de Vilabertran és el festival que més elogis, gairebé unànimes, ha rebut dels programadors rivals. Per contra, cap d'ells es mulla a l'hora de fer crítiques negatives. I és que, en festivals, encara hi ha molt de fair play.
|
