divendres, 12 de novembre de 2004
>
El futur té unes regles molt concretes
mail obert
VICENT PARTAL. (director@vilaweb.com)
.
Als anys setanta i vuitanta ningú no creia que Palestina tinguera dret a existir. No ho creien els israelians però tampoc els altres àrabs. La gran victòria d'Arafat ha estat precisament fer inevitable Palestina. Però no ha pogut rematar la feina: Palestina no és, encara, un estat. Però la major part del camí està traçada perquè tothom sap quina és la solució al conflicte: la coexistència de dos estats que compartiran Jerusalem com a capital. I si la solució és clara, que ho és, els palestins ja han demostrat de sobres la seua persistència. S'hi arribarà tard o d'hora. Amb més dolor o amb menys. De manera sensata o a batzegades. Però, vist des de la perspectiva dels anys seixanta, el procés es pot aturar però no té marxa enrere.
Els palestins, precisament amb Arafat, varen fer el pas, que era el primer i el més imprescindible: reconèixer l'estat d'Israel i el seu dret a existir. El prestigi històric d'Arafat va permetre rectificar la Carta Nacional Palestina, a través d'un debat molt difícil però ben portat. Reconegut el dret a existir d'Israel és l'hora de reconèixer el dret a l'existència de Palestina. No només el formal sinó també el real. No és només que Palestina tinga dret a ser un estat: ha de ser un estat viable, sobre fronteres internacionals reconeguda i amb control complet del seu territori i de les seues fronteres.
Sens dubte el punt emocionalment més complicat serà el reconeixement de la capitalitat compartida de Jerusalem. La càrrega de sentiments que es despleguen al voltant d'aquest tema és enorme, difícil d'explicar. Però ni Israel ni Palestina poden acceptar cap altra possibilitat. I, a més, caldrà tenir en compte el caràcter obert a totes les religions de la ciutat. Especialment als cristians.
Si se supera aquest escull, finalment, només quedarà el tema del retorn dels refugiats palestins. És obvi que el dels refugiats és el tema més complicat de resoldre. No podran tornar als territoris actualment israelians pe
rò els territoris palestins tampoc no podran assumir-los a tots ells. El temps dirà quina és la solució que es podrà trobar per a resoldre la situació dels milers de palestins, milions potser, forçats a deixar enrere les seues cases.
Aquest és el mapa del futur. I per ací haurà de transitar la política a Israel i Palestina, ho vulguen o no ho vulguen els seus principals autors. No hi ha cap altre camí, entenent que la pacificació de l'Orient Mitjà i unes relacions més serenes amb el món àrab simplement seran impossibles si no s'arregla abans el problema palestí. O dit al revés: només la resolució del problema palestí encetarà un autèntic procés de pau a l'Orient Mitjà.
|
