dissabte, 24 de novembre de 2001
>
El jaciment romà trobat a l'Horta Farrerons de Premià de Mar és únic a Catalunya
Els arqueòlegs en destaquen sobretot la forma octogonal i la bona conservació de les restes
TERESA MÁRQUEZ
.
Premià de Mar
Les excavacions al jaciment de l'Horta Farrerons de Premià de Mar estan pràcticament enllestides. L'equip d'arqueòlegs de l'empresa Actium ha treballat durant quatre mesos per deixar al descobert i delimitar un gran espai de forma octogonal, d'uns vuit-cents metres quadrats i que conserva unes estructures en molt bon estat. Un jaciment únic a Catalunya, segons els mateixos arqueòlegs. L'actuació ha servit per delimitar el funcionament del jaciment que va estar actiu entre els segles III i IV i el VII i localitzar restes de les diferents èpoques. Ara només queda tirar endavant el projecte per fer visitable la zona.
+
A la fotografia gran, imatge general del jaciment de l'Horta Farrerons de Premià de Mar. A sota i a l'esquerra, el forn de les termes i a la dreta un dels enterraments localitzats en l'última fase de les obres.
Foto:
T.M.
|
|
|
El jaciment romà de l'Horta Farrerons ha superat amb escreix les perspectives més optimistes. A pocs dies d'acabar l'actuació programada des del mes de juliol, els responsables de les obres no amaguen la seva satisfacció davant d'una troballa tan important. Els arqueòlegs Ramon Coll i Josep Font destaquen que de restes com les localitzades a Premià de Mar no se'n té constància a Catalunya i que a la resta de l'Estat només hi ha un jaciment semblant, però menor, a un poble de Madrid, Valdetorres del Jarama. «Tant la planta en forma octogonal com el magnífic estat de les estructures d'entre 2 i 3 metres d'alçada atorguen al jaciment una rellevància evident», apunta Coll.
Les dades que s'han ratificat són l'extensió: 800 metres quadrats, dels quals n'hi ha 450 d'excavats. En aquest espai s'hi han localitzat unes termes o banys romans privats que ocupen una quarta part del jaciment i que són la part més antiga. Pel que fa a la resta, els arqueòlegs reconeixen que encara hi ha molts enigmes per descobrir. «Només ens han quedat restes posteriors a les termes. Van ser utilitzades entre els segles V i VI com a espai productiu de vi o d'oli, perquè hem trobat moltes dolines, però ens queden moltes preguntes per respondre», avança Josep Font que afegeix que també s'han trobat forns per forjar ferro.
D'altra banda, durant les excavacions també s'han localitzat una desena d'enterraments d'èpoques diferents i ubicats en llocs diversos. Els que s'han trobat últims han estat datats entre l'època de les termes i la de la producció. «Tampoc és gaire normal trobar en un lloc com aquest tants enterraments sense que no hi hagi cap altar o lloc sagrat», explica Ramon Coll. Malgrat que són reacis a especular sobre el jaciment sense tenir proves materials, els arqueòlegs apunten que les restes estan relacionades amb la gran vil·la romana localitzada a la Gran Via, però no descarten que davant l'extensió del jaciment es pugui arribar a parlar d'un poblat petit.
Enllestides les excavacions, d'aquí a un mes o mes i mig està previst que el jaciment es cobreixi. La urbanització de la resta dels terrenys preveu que quedi soterrat per garantir-ne la conservació i per poder fer el projecte de musealització.
|
)
)
)
