diumenge, 23 de novembre de 2003
>
Bot, l'homenatge fantasma
Ningú va acudir a la crida del suposat grup neofeixista que ahir volia honorar Franco i José Antonio a la Terra Alta
GUSTAU MORENO
.
Bot
Una bretolada de mal gust. Això és el que va ser l'homenatge a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera organitzat pel suposat grup neofeixista Juventudes de Resistencia Aria Española, ahir al migdia a Bot. La plaça de l'Ajuntament es va emplenar de veïns curiosos, atrets pel rebombori que havia provocat l'anunci de l'acte, però ni rastre dels caps rapats o dels nostàlgics que volien concentrar-se en aquesta població de la Terra Alta, que no arriba als 900 habitants. Els veïns, indignats per la mala imatge de Bot que ha provocat l'episodi, reclamaven ahir que l'Ajuntament investigui l'origen del cartell que anunciava l'homenatge, i ja hi ha qui adverteix que alguns joves fan ostentació pública de les seues simpaties neofeixistes.
+
Molts veïns de Bot van aplegar-se a la plaça de l'Ajuntament per comprovar si l'homenatge neofeixista a Franco i José Antonio era una amenaça real o només l'obra d'uns brètols que van utilitzar el nom del poble pels diferents vestigis físics que encara hi ha del franquisme.
Foto:
ABRAHAM SEBASTIÀ.
|
|
|
El bar Pedrís, just a la plaça de l'Ajuntament, era ahir el millor lloc de Bot per comprovar si l'homenatge «post-20N» en memòria de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera era una amenaça real o només una bretolada de mal gust. Al local ja no s'hi cabia, i a la plaça hi havia una trentena de veïns a qui no molestava la pluja incipient que desfeia la boira. També a la mateixa plaça, hi havia la casa que encara té pintada a la façana l'efígie del fundador de la Falange i el lema España, una, grande y libre, uns estigmes que els anys i les queixes generalitzades no han aconseguit esborrar. «Estem farts que, per culpa d'aquestes pintades, molts diguin que Bot és un poble de feixistes», lamentava un jove de Bot, poc abans de concloure: «Però tothom pot tenir pintat el que vulga, a la paret de casa.» Un altre veí, més gran, recordava les paraules i l'actitud de l'antic propietari de l'edifici, que fa cantonada entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer Caseres: «Aquell home era un franquista convençut, i sempre amenaçava d'engegar-li dos trets amb la pistola al que intentés esborrar-li la cara de José Antonio de la paret de casa seua.»
De fet, sembla que és la pervivència de diferents símbols franquistes allò que ha fet que Bot siga la població triada, a l'hora d'organitzar la broma, pels responsables dels cartells que anunciaven l'homenatge. Cal tenir en compte que, al marge de les pintades amb les cares de Franco i José Antonio, una de les parets de l'església de Sant Blai encara mostra la creu amb els noms dels «màrtirs de Bot», els morts del bàndol nacional originaris del poble. Alguns veïns van confirmar que a Bot encara hi ha molta gent que no voldria que traguessin la creu i els noms de la paret de l'església de Sant Blai, sobretot perquè són familiars directes dels morts del bàndol franquista. Amb tot, altres apunten que les ferides de la Guerra Civil ja estan tancades, i que a Bot només se'n parla quan algú «de fora» els critica
pels vestigis físics del franquisme. «No som l'únic poble del territori que té aquest tipus de monuments, perquè els de Tortosa tenen un monòlit al mig del riu i no passa res», va sentenciar un veí. Un altre aprofitava la presència dels periodistes per fer un acudit: «Això no s'ha organitzat bé, podríem ballar la dansada i segur que sortiríem a les notícies.»
|
)
)
)
