dilluns, 29 d'octubre de 2001
>
FUTBOL
+
El tècnic roig-i-negre, Miguel Rubio, passeja per la banda del terreny de joc durant el partit d'ahir.
Foto:
ROSER SANS.
|
dez.
Els blaugrana, que en un primer moment van sortir a esperar el seu rival per intentar colpejar en els contraatacs va estar a punt de fer emmudir el municipal amb un remat genial del tortosí Víctor Curto, que ahir no va tenir una actuació gaire encertada i que va acabar sent substituït. En aquells moments, la zona ampla del terreny de joc pertanyia als de Rubio. Villar, amb molta mobilitat, i Izuriaga, un pèl desdibuixat ahir hi havia observadors del Chelsea interessats en veure'l feien funcionar la maquinària roig-i-negra per davant d'una defensa novament impecable i de Vega, que ahir va tornar a quallar una actuació bastant bona. Als costats, Sergi Grau i Javi González també van fer de les seves i es va assistir als millors minuts dels locals, que ahir van tenir el suport de prop d'un miler d'espectadors.
Tot i no voler gaire la pilota i preferir sortir amb rapidesa a la contra, els visitants van oferir pinzellades de la seva qualitat reivindicant un potencial que potser no van voler ensenyar en un primer instant. A la segona meitat, els d'Esteban van ensenyar molt més les urpes i el Reus va acceptar que les tornes canviessin: ara seria el Barça qui manaria i el Reus qui buscaria sorprendre en una mostra de metamorfosi futbolística. Aloisio, que s'està començant a guanyar un lloc a la defensa, va voler fer el gol de Pelé a dos minuts de l'inici, però l'esfèrica va sortir un pèl desviada a l'esquerra d'Espinosa. El Barça C va tenir el gol al seu abast en el minut 9 quan Serrano, tot sol dins de l'àrea, no va encertar a rematar una centrada des de la banda en una jugada que va fer suposar un ai al cor per a la parròquia reusenca.
Cap dels dos no va afluixar la corda i la intensitat al terreny de joc va augmentar en una progressió similar a la de la graderia, que seguia el partit amb els cinc sentits.
Si el Reus Deportiu va tenir alguna mancança en el segon temps, potser va ser que va moure menys la pilota. Rubio ho va detectar i va fer debutar el jove Germán Beltran quan faltaven vint minuts en un intent d'aportar més agressivita a dalt, situant-lo per darrere d'un Santi Acedo incansable. Germán hauria pogut tenir el debut desitjat per tot futbolista. Va rebre una passada excepcional a la creueta de l'àrea frontal, però el seu remat enverinat va topar amb el guant d'Espinosa. El zero a zero començava a semblar inamovible, però la sensació que feia era que no seria un resultat tan dolent perquè l'equip contra el que s'empataria era, de llarg, el millor que havia passat pel Camp Nou aquesta temporada. No obstant això, tothom era conscient de la solvència dels de Rubio a casa, i per aquest motiu encara s'esperava amb zel el gol miraculós que donés els tres punts al Reus, que mai va arribar. Malgrat l'ensopegada el Reus havia guanyat els quatre partits que havia disputat a casa fins ara el punt obtingut té un bon regust per la imatge i el futbol atractiu que va oferir en un camp que jornada rere jornada va prenent consciència del projecte engrescador encetat pel club reusenc aquesta temporada.
|
)
