dilluns, 29 d'octubre de 2001
>
El Girona continua sense fer un joc convincent però obté una victòria revitalitzadora
Va fer un joc poc fluid i, fins que no va arribar l'1-0 (69'), no va saber superar un Manresa defensiu i vulgar
JORDI DANÉS
.
Girona
El Girona va aconseguir una victòria indispensable contra el Manresa (2-1) però la va haver de suar de valent, perquè no va trobar la clau per obrir la defensa visitant fins ben entrada la segona part. Barti va canviar el sistema, però el seu equip va continuar evidenciant les mancances de sempre en el joc de creació i no va respirar tranquil fins que Guerrero va culminar una jugada aïllada fent l'1-0 (69'). Amb el partit coll avall va arribar el gol de la tranquil·litat i el Girona, a partir d'aquest moment, va mostrar una altra fesomia i no va tenir cap problema, tot i un penal inventat per l'àrbitre (2-1).
+
Callicó es treu la samarreta tot celebrant el segon gol del Girona, que va marcar ell.
Foto:
MIQUEL RUIZ.
|
3a DIVISIÓ
2 GIRONA: Rodri (3), Grabulosa (3), Padilla (3), Priego (3), Berga (3), José Carlos (3), Farrés (3), Céspedes (3), David Pérez (3), Andrés (3) i Guerrero (4). Canvis: 55' Chechu (3) per Grabulosa. 67' Callicó (4) i Iduriaga (3) per Céspedes i David Pérez.
1 MANRESA:Casajuana, Ferdi, Roma, Rivalta, Cristian, Ivan Torres, Arjona, Cano, Beltran, Roger i Creus. Canvis: 45' Iván López per Roger. 57' Nacho per Creus.
Gols: 1-0 (69') Guerrero. 2-0 (74') Callicó. 2-1 (90') Iván Torres, de penal.
Àrbitre: Agustí Soler. Va amonestar Chechu, Berga, Guerrero i Andrés del Girona, i Sergi, Ribalta, Roma, Cristian i Creus del Manresa.
Públic: Uns 400 espectadors.
El Girona va tenir tancat a la seva parcel·la el Manresa en la primera part, però no li va fer ni pessigolles. El tècnic local es va decidir finalment a canviar el dibuix tàctic per donar un aire més ofensiu a l'equip. Ho va aconseguir només a mitges, ja que al Girona li va continuar costant moltíssim crear perill. Barti va disposar una defensa de tres homes i va poblar el mig del camp amb dos carrilers Padilla i Farrés , un distribuidor Priego i dos teòrics mitjapuntes, Andrés i Céspedes. Guerrero i David Pérez van actuar com a homes més avançats, però van rebre molt poc joc perquè el Girona va estar mancat de fluïdesa i de profunditat, i no hi va haver ningú capaç d'inventar-se una jugada entre línies que trenqués la defensa del Manresa. Les ocasions van ser locals Padilla (3'), Andrés (17'), Farrés (30') i Guerrero (36') , però cap de clara ni nítida.
La segona meitat va començar amb els mateixos paràmetres que la primera i el punt d'inflexió el van marcar les substitucions ordenades des de la banqueta. Barti va oxigenar l'equip primer amb Chechu i després amb Callicó i Iduriaga, i l'equip local va tenir la fortuna de marcar l'1-0 en una pilota solta a l'àrea que Guerrero va controlar abans d'afusellar Casajuana. El gol va servir per evidenciar el que s'havia vist des del primer minut: la vulgaritat del Manresa, que va venir descaradament a buscar el 0-0 i va mostrar totes les limitacions del món en atac. El Girona, amb Callicó amb ganes de jugar i amb el marcador a favor, va abordar un tram final francament plàcid, especialment a partir del 2-0. Ni un penal inventat per l'àrbitre en l'últim minut va posar en perill la victòria.
|
)
