diumenge, 17 d'agost de 2003
>
La del 94, la pitjor anyada de foc
Les estadístiques posen en evidència que les hectàrees cremades aquesta setmana no són tantes en comparació amb les d'estius anteriors
MÒNICA BERNABÉ
.
+
Uns operaris reparaven ahir la línia telefònica a Maçanet de la Selva, afectada pel foc.
Foto:
EFE.
|
Aproximadament 8.220 hectàrees han cremat aquesta setmana en el conjunt de Catalunya. Si hi afegim les 1.842 que havien resultat arrasades pel foc durant els set primers mesos de l'any, resulta que des del gener els incendis han destruït més de 10.000 hectàrees de massa forestal. El que a cop calent sembla un desastre absolut, no ho és tant amb les estadístiques a la mà. Les xifres parlen per si mateixes: els incendis d'aquesta setmana resulten gairebé una minúcia al costat dels grans focs que van devastar la Catalunya central el 1994, any en què es van cremar un total 76.625 hectàrees. Tampoc no superen les hectàrees arrasades durant el 1998 -20.992-, quan el foc va afectar la comarca del Solsonès. I, així mateix, les flames van ser encara més devastadores el 1986 (65.698 hectàrees), el 1978 (31.604), el 1980 (25.485), el 1983 (24.064) i el 1979 (20.147), i així es podria continuar amb un llarg etcètera.
«Encara és d'hora per fer-ne una avaluació final, però no crec que el resultat sigui tan desastrós», afirma el director general de Boscos i Biodiversitat de la Generalitat, Pere Maluquer, que creu que la situació hauria estat pitjor si els incendis s'haguessin produït durant la primavera, ja que molts ocells i altres espècies n'haurien resultat molt més afectades. Així mateix, confia en l'anomenada «ecologia del foc» -«un incendi destrueix unes espècies, però afavoreix l'aparició d'unes altres»- i en la «ràpida» regeneració natural de l'entorn cremat. El cap de servei de parcs naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Bellapart, en canvi, diu que encara és prematur fer un judici de valors en aquest sentit, ja que, segons diu, dependrà del règim de pluges dels pròxims anys. Amb tot, preveu uns vint anys per recuperar mínimament el paisatge tal com era abans, almenys pel que fa a la zona arrasada al Vallès Occidental i el Bages, on el foc ha cremat un total 4.634 hectàrees. Per la seva banda, els grups ecologistes recorden que deter
minades espècies d'arbres que es podrien fer servir per a la regeneració, com ara el pi blanc, no són autòctones i es caracteritzen per l'alt grau de combustió, amb la qual cosa podrien afavorir futurs incendis.
Ara per ara, primer s'ha de retirar la fusta cremada i investigar les possibles causes que van provocar els múltiples focs. En aquest cas, les estadístiques tornen a ser reveladores: de 1986 al 2001 la majoria dels incendis que hi va haver a Catalunya van ser intencionats.
|
)
