dimarts, 23 d'octubre de 2001
>
Silencis respectuosos
la crònica
FRANCESC SANTIAGO
.
L'efímer govern d'Isidoro Hernanz no va poder explicar-se el 10 d'agost perquè els crits i les botzines dels seguidors de Josep Jo ho van evitar. Ahir va ser diferent. Tothom va parlar i fins i tot els partidaris del govern censurat van fer cas de les consignes donades per Hernanz i la gent de CiU i van respectar totes les intervencions. Una gran lliçó d'educació. Després de cada parlament hi va haver aplaudiments. Josep Jo era qui portava més claca, però Josep Maria Sagristà i Isidoro Hernanz es van endur algun suport sonor de la concurrència que va omplir la sala de plens. El silenci més revelador va ser per a CiU. Quan va acabar de parlar la seva portaveu, Dolors Jubany, el silenci va ser total i només el va trencar la veu de Francesc Caldés, que va presidir el ple. CDC perd un govern, però la direcció comarcal del partit va preferir fer veure que no passava res. El seu president, Albert Batlle, acostumat a posar el nas a tot arreu, es va quedar al despatx de la conselleria d'Economia i no va trepitjar el paradís dels trànsfugues i les mocions de censura. Els socialistes del Maresme s'ho van agafar amb més filosofia. L'operació de Dosrius no és gaire estètica, però els dirigents del PSC deuen pensar que posats a fer malabarismes polítics més val tenir una alcaldia que no pas estar-se a l'oposició. Josep Jo ho va dir en el discurs. En mandats anteriors també s'han viscut episodis similars a Argentona i la Roca del Vallès, «i ara ningú ho recorda». Té raó. Més val oblidar-ho.
|
