dissabte, 21 de juny de 2003
>
Tensió institucional en l'obertura de la celebració dels 50 anys de turisme a Calella
L'alcalde republicà Josep Basart i el conseller en cap, Artur Mas, es llancen «indirectes» en els seus discursos
Les autoritats inauguren un monòlit comemmoratiu a la riera Capaspre i dinen amb 400 persones a la fàbrica Llobet
MONTSERRAT MARTÍNEZ
.
Calella
Calella va encetar ahir oficialment els actes commemoratius dels 50 anys de turisme a la ciutat. Va ser amb la inauguració d'una escultura i un dinar al qual van assistir 400 persones i que va estar presidit pel conseller en cap, Artur Mas, entre altres personalitats del món de la política i el sector turístic. Tot i el caràcter festiu de l'acte, la tensió política i institucional va ser palpable. L'alcalde, el republicà Josep Basart, va parlar «del gran canvi polític que ha de venir» davant Mas, que va aprofitar el seu discurs per dir que «menys parlar i més treballar», i remarcar que el pla d'excel·lència del 1998 -amb govern convergent a Calella- era «un camí bo».
+
Basart, a l'esquerra, acomiadant-se de Mas, en presència de la seva dona ahir a la fàbrica Llobet.
Foto:
QUIM PUIG.
|
La celebració dels 50 anys de l'arribada dels primers turistes a Calella va tenir un important pes institucional. La fàbrica Llobet, símbol del tèxtil a la ciutat, va ser el marc del dinar que va reunir 400 persones. L'acte va aplegar a taula importants personalitats del món de la política i el turisme de Catalunya i de l'Estat espanyol, a més de gent vinculada al sector. En el seu discurs institucional, l'alcalde, Josep Basart, va referir-se poc al passat. El republicà va parlar de futur, de les potencialitats turístiques de la ciutat i del gran pes que té el motor turístic en l'economia local. Va anunciar que una de les seves grans promeses electorals, Fòrum de Ciutats Turístiques de La Mediterrània, es farà el 2006. Basart va propugnar fermament en el seu parlament el canvi de mentalitat, referint-se al sector, i un altre de polític. L'alcalde, que ha estat un ferm reivindicador del finançament dels municipis turístics, va parlar del «gran canvi polític» que s'ha de produir a Catalunya, davant la mirada atenta del conseller en cap, i substitut de Jordi Pujol en la cursa electoral de la pròxima tardor. Artur Mas no va perdre l'ocasió de respondre al republicà durant el seu discurs. Va defensar la gestió del seu govern durant 20 anys i les actuacions fetes per afavorir el turisme, com ara l'ampliació de línies elèctriques o les inversions per garantir el subministrament d'aigua potable. El conseller en cap va dir contundent que parlar de turisme i fer discursos «és fàcil» i que no ho és tant prendre decisions i executar-les. També va fer referència al pla d'excel·lència de la ciutat, engegat el 1998 amb el govern de CiU, que, segons va dir, «era un bon camí». Mas va aconsellar els empresaris del sector que cuidessin els clients, com a aposta segura de futur.
El president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manuel Vila, va remarcar la capacitat innovadora de la ciutat per involucrar-se en l'activitat turística, ara fa mig segle, en plena
crisi del tèxtil. Va insistir a dir que la commemoració no és cap homenatge a ningú en concret, sinó al sector. Al dinar, hi van assistir el conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó, el director general de Turisme, Xavier Civit, el cònsol d'Alemanya, Michael Glotzbach, el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Ignasi Garcia Clavel, el president de Turiespaña, Javier Piñanes, el president del grup Husa i expresident del FC Bardelona, Joan Gaspart, el regidor de Turisme de Barcelona, Jordi Portabella, així com alcaldes i regidors de la rodalia, i empresaris del món turístic de Calella i la zona. Al final del dinar, es van regalar unes figures, reproducció del monument dels 50 anys, als patrocinadors de l'aniversari, organitzat pel Gremi d'Hostaleria del Maresme i l'Ajuntament. Abans del dinar, Artur Mas, que va arribar tard, va inaugurar un monòlit commemoratiu dels 50 anys a la riera Capaspre, a tocar amb l'N-II, en què es representen el sol, la platja, un para-sol i dos turistes.
|
)
