dissabte, 3 de maig de 2003
>
Villarroya reviu els seus records de festes
El pregoner d'aquest any inaugura la festa rememorant les seves vivències al voltant de les celebracions locals
L'historiador badaloní convida els assistents a oblidar-se una mica de tot i a gaudir dels diferents actes
La plaça de la Vila s'omple de badalonins que exhibeixen al coll el mocador que identifica la festa
SARA MUÑOZ
.
Badalona
El pregó amb què l'historiador badaloní Joan Villarroya va inaugurar ahir les Festes de Maig va permetre a molts badalonins reviure records vinculats a les diferents celebracions que animen la ciutat. I és que, amb un to distès i folgós, l'exdirector del Museu va compartir amb el públic les seves vivències al voltant de festes com la Setmana Santa, Sant Joan, la festa d'agost i les Festes de Maig: des del silenci que presidia la festa religiosa, passant per les fogueres al carrer al juny fins al goig amb què anys enrere es prenia possessió del carrer. Villarroya, que va dir que el seu acte preferit ha estat sempre el castell de focs, va instar tothom a gaudir de la festa.
+
La plaça de la Vila presentava un aspecte magnífic durant el pregó de Joan Villarroya.
Foto:
LLUÍS SERRAT
|
El pregó amb què Badalona va donar ahir la benvinguda a les Festes de Maig va estar tenyit de nostàlgia. El discurs de l'historiador badaloní Joan Villarroya contenia tots els elements necessaris per emocionar i per despertar la curiositat. L'exdirector del Museu es va autodefinir com una persona «poc amant de les festes», descripció a la qual no va fer honor quan va reviure records de joventut vinculats a múltiples celebracions.
A diferència d'altres pregoners, Villarroya no va fer un discurs amb una forta càrrega reivindicativa, ni va fer referència al significat actual de les festes. Això ja ho van fer uns altres, deuria pensar, i potser per aquest motiu va optar per aportar un pessic de la història de les festes, contemplades sota els seus ulls. Alguns dels seus records deurien resultar familiars als presents, com aquelles setmanes santes «en què no calia dir que la festa es feia al carrer, perquè el carrer era de la gent i no dels cotxes», i en què la canalla no podia jugar a la via pública «perquè el silenci ho marcava tot». També va citar la festa de Sant Joan, «la que recordo amb més estima». I llavors va parlar dels coets i trons de llavors, «molt diferents dels d'ara», i d'aquells anys més trapelles, «quan llançaven petards contra les parets emblanquinades per tal que despertessin tacades».
La festa major d'agost, la tercera a la qual es va referir, va servir per establir una comparació entre com se sentia abans i com es percep ara. «Abans -va dir- l'esperàvem per viure-la; ara, la gent aprofita per marxar de vacances.» Tot seguit va transportar els presents fins a les primeres festes del Micaco i fins a la seva primera i única sardinada, «ja que no he tornat a anar-hi perquè l'olor de sardina no m'agrada». Villarroya, com va deixar constatat, s'ha decantat sempre per un acte: el castell de focs d'artifici. «Quan era director del Museu proposava que tots els diners de la festa es destinessin al castell de focs», va revelar. I tot
perquè, a banda de la bellesa de l'acte, es fa en el marc de la cCemada, «una cita que mou milers de badalonins cap a un mateix punt i que, durant una hora i mitja, ens fa ser feliços». Per fer el pregó, l'historiador es va nodrir també de les anècdotes més divertides i va destacar la foto que li van regalar els companys de feina en què apareix acompanyat de la protagonista del pregó més polèmic que recorda la ciutat, Bibi Andersen. Amb el crit de «visca la festa i visca sobretot la nostra ciutat», Joan Villarroya va donar per inaugurades les Festes de Maig.
|
)
