dimecres, 23 d'abril de 2003
>
El nou estatut
El lector escriu
RAIMON GUSI I AMIGÓ. Vilafranca del Penedès
Vaig tenir l'oportunitat d'asisstir a l'acte de la Federació de Convergència i Unió al Palau Sant Jordi de Barcelona, un gran acte en què es presentava públicament el projecte de nou estatut d'autonomia que CiU proposa al poble de Catalunya. Un gran acte amb prop de 20.000 persones que en tot moment feren costat als dirigents de la federació nacionalista: Xavier Trias, Jordi Pujol, Duran i Lleida i Artur Mas. Un Artur Mas, per cert, cada vegada més líder i cada vegada més suggestiu que de forma convincent va explicar el contingut del nou estatut. Ple de referències a la històrica intervenció d'en Pau Casals a les Nacions Unides on lligava el primer parlamentarisme català, les assemblees de pau i treva del segle XI, amb la voluntat d'una Catalunya reconstruïda com a nació i capdavantera en el anhels de pau. També ara, doncs, Catalunya, va dir Artur Mas, és pionera a la recerca de la pau. I també ara Catalunya ha de donar un nou pas endavant en la seva construcció nacional. Amb més autonomia, amb una relació bilateral, de tu a tu amb l'Estat espanyol, amb més poder polític i un millor finançament al servei de la gent, al servei de les necessitats de les persones. Un nou estatut que delimiti clarament un nou marc competencial i que haurà de ser necessàriament assumit pel govern central de torn, sigui quin sigui, si vol comptar amb un nou marc de relacions amb l'expressió majoritària del catalanisme polític, és a dir, Convergència i Unió. Els homes i dones, gent jove i gent gran, foren els protagonistes entusiastes d'un gran acte que marca una nova època, la d'un salt endavant, d'una renovació i d'una aposta decidida per un futur on els catalans decidim lliurement el nostre destí sense dependències partidistes de fora.
|
