dissabte, 1 de març de 2003
>
Especial. El Col·legi d'Arquitectes convoca la III Biennal d'Arquitectura Alejandro de la Sota
La Biennal té l'objectiu de difondre l'arquitectura a la societat i al mateix temps oferir una àmplia visió de la producció arquitectònica que es fa a la demarcació de Tarragona
MARIA J. RAMOS
.
Tarragona
+
La seu del Col·legi d'Arquitectes organitza exposicions i xerrades obertes al públic en general.
Foto:
EL PUNT.
|
El jurat atorgarà el premi entre les obres realitzades en el període 2001-2002 que es presentin a aquesta convocatòria. La Biennal Alejandro de la Sota és una de les activitats més destacades que promou la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, però no l'única. I és que el col·legi es caracteritza, entre altres coses, per mantenir una continuada i cuidada activitat cultural: «És una de les nostres inquietuds de sempre, quasi es podria dir que és intrínseca al col·legi», diu Jordi Granell, vocal de cultura, que explica que «es fan exposicions i xerrades per als col·legiats i també altres d'obertes al públic en general. Aquesta posició de debat i de cultura està molt lligada al Col·legi d'Arquitectes des de sempre.»
L'arquitectura, a debat
Una altra iniciativa del col·legi és la publicació de la revista AT Arquitectes de Tarragona. Amb un format i maquetació atractius, diferents professionals signen articles sobre actuacions arquitectòniques a les nostres comarques i s'hi estableixen debats. I és que la feina dels arquitectes està sotmesa a interpretació. Fina Royo, vocal de formació i serveis, assegura que «l'arquitectura que es fa a casa nostra està al mateix nivell que la de la resta de Catalunya, no es pot dir que hi hagi grans diferències». A Tarragona s'hi està fent obra de molta qualitat, encara que no es coneix tant pel gran públic com grans actuacions que s'hagin pogut fer a ciutats més grans com Barcelona. Això no vol dir que no hi siguin o que no hi hagi arquitectes reconeguts per la seva feina, potser no transcendeixen tant entre el públic en general. Buscar aquesta transcendència és el que deu portar els ajuntaments a contactar amb arquitectes de renom per encarregar-los obres importants per a la ciutat. Per Jordi Granell «s'hauria de saber trobar l'equilibri entre el que són els arquitectes de renom, que està bé que n'hi hagi, i la producció local, de Catalunya o de les comarques de Tarragona. N
o passa res perquè hi hagi obres d'arquitectes de fora, però no se n'ha d'abusar. Ara sembla que totes les ciutats del món siguin com franquícies dels estudis més coneguts arreu del món, és com una moda.» Són els despatxos dels grans arquitectes, en els quals deuen somiar els joves que cursen la carrera.
Estudiar arquitectura
Fina Royo diu: «No tenim cap raó per no recomanar que es faci arquitectura, nosaltres som arquitectes i ens agrada la nostra feina. Però, en els últims anys som molts més dels que érem i la feina no té el prestigi que tenia abans, probablement perquè ara hi ha més gent. Fer aquesta carrera no implica directament tenir feina.» «És una carrera que t'obre molt les mires, no és una carrera tancada, per això et permet fer moltes altres coses», afegeix Jordi Granell, que explica que «les noves tecnologies, la manera de valorar els projectes, la manera de controlar-los, la pròpia obra, han canviat molt. Hi ha més tràmits en tots els processos. S'ha endurit la burocràcia. Trenta anys enrere el projecte d'una obra era una memòria de poques pàgines i uns quants plànols, avui les memòries tenen unes dues-centes pàgines i els plànols són una mica més que abans però no gaire més.»
Vocació de servei
Aquesta diferència es pot comprovar ràpidament en un altre dels serveis que ofereix el col·legi: l'arxiu històric on es reben donacions d'arxius d'arquitectes. El col·legi s'encarrega de fer-ne el buidat, la catalogació, es fa una exposició... És aquesta funció més cultural la que fa que ara mateix s'estigui treballant en mil i un projectes: es prepara un llibre sobre el poblat d'Hifrensa, de la central nuclear de Vandellòs, per reivindicar la importància que va tenir la implantació d'aquest poblat a la zona. Sortirà abans de l'estiu acompanyat d'una petita exposició. Un altre llibre tractarà sobre l'arquitecte Monrabà (és l'autor de la Ciutat Residencial, entre altres construccions). La intenció és que a final d'any es pugui fer catàleg i exposició. També es publicarà un altre catàleg sobre el Reus modernista i es treballa en un cicle de debats sobre el Camp de Tarragona: es parlarà sobre infraestructures, indústria, turisme i territori, tema lligat amb la preparació de les bases del pla territorial que s
'ha de redactar per part de la Generalitat. Es va fer un inventari i una exposició de l'arquitectura turística anomenada L'arquitectura del sol, que itinerarà per tota la costa catalana i per aquest mes de març s'han programat unes jornades sobre l'impacte dels parcs eòlics.
El col·legi obert a tothom
Es treballa en la convocatòria de la III Biennal Alejandro de la Sota i al mateix temps es programen cursets i conferències, uns de caire més tècnic, per posar al dia els col·legiats sobre noves normatives i avenços tecnològics i altres que poden interessar un públic més ampli. Fina Royo remarca: «El col·legi no és una casa tancada només per als arquitectes sinó que volem que sigui un nucli generador de debat i cultura.» Tot al servei dels col·legiats i també al servei de la societat en general.
|
)
