diumenge, 24 de novembre de 2002
>
Troben mort d'un tret l'etarra excarcerat fa un mes per la jutgessa Ruth Alonso
El govern basc culpa del possible suïcidi la campanya mediàtica contra la llibertat de Gil Ostoaga
L.ARTIGAS / EFE
.
Legazpia (Guipúscoa)
L'Ertzaintza va localitzar ahir a la matinada a Legazpia el cadàver de Félix Ramón Gil Ostoaga, que havia estat excarcerat feia un mes per la jutgessa Ruth Alonso. El cos de Gil Ostoaga tenia un tret al pit i una escopeta al costat que pertanyia al seu germà. L'autòpsia va avalar les primeres hipòtesis, que apuntaven a un suïcidi, però la família podria sol·licitar una segona opinió forense. El conseller de Justícia basc, Joseba Azkarraga, va culpar-ne els autors de la campanya mediàtica orquestrada contra la concessió del tercer grau a Gil Ostoaga, quan havia complert 8 anys de presó dels 298 a què havia estat condemnat.
+
Imatge d'arxiu de Félix Ramón Gil Ostoaga, fotografiat el setembre de 1990 a Baiona.
Foto:
EFE.
|
Una trucada va alertar l'Ertzaintza a la una de la matinada de la presència d'un cadàver en una clariana d'un bosc de la localitat guipuscoana de Legazpia. La policia basca va trobar el cos sense vida de Gil Ostoaga enmig d'una pila de troncs, amb un únic tret al pit i una escopeta al costat. Fonts policials van confirmar que l'arma pertanyia al germà de la víctima, que té permís d'armes i és propietari de tres escopetes. Des de l'excarceració, els dos germans vivien junts a Legazpia.
Les primeres hipòtesis de la investigació de l'Ertzaintza apuntaven ahir a un suïcidi, perquè la víctima ja s'havia intentat matar dues vegades quan era a la presó, segons l'informe del psicòleg, a causa de la seva separació matrimonial.
L'informe preliminar de l'autòpsia va avalar la hipòtesi del suïcidi. Segons les dades forenses, Gil Ostoaga va rebre el tret «directament» al cor, cosa que va produir un rigor mortis immediat, que va fer que un dels dits li quedés doblegat en posició de disparar.
«Campanya persecutòria»
El conseller de Justícia basc, Joseba Azkarraga, va exigir part de responsabilitat per la mort de Gil Ostoaga a tots els que van alimentar la campanya mediàtica contra la concessió del tercer grau penitenciari a presos d'ETA. Els familiars de la víctima van anar més enllà i van afirmar que «la pressió de l'Estat i els mitjans de comunicació» són les causes d'aquesta mort. A més, van denunciar que havien rebut trucades amenaçadores i que havien detectat la presència de «gent armada». La parlamentària de Batasuna Jone Goirizelaia també va destacar «la persecució política, mediàtica i judicial», i «la guerra bruta» contra Gil Ostoaga.
La decisió de la jutgessa Ruth Alonso el mes passat de deixar en llibertat condicional Gil Ostoaga va provocar una forta polèmica en àmbits polítics i jurídics espanyols que es va tancar quan el Consell General del Poder Judicial va resoldre que la magistrada havia actuat conforme a la legislació vigent.
Les declaracions d'Azkarraga van ser durament criticades pel PP i el PSOE. El ministre de l'Interior Ángel Acebes, va dir que «l'única responsable de la mort és ETA» i va afegir-hi que era «mesquí» i un «disbarat» responsabilitzar-ne institucions o mitjans de comunicació. Per la seva banda, el secretari general del PSE-EE d'Àlaba, Javier Rojo, va considerar un «despropòsit» l'acusació d'Azkarraga i va fer una crida a la prudència.
També el PNB, el PP i IU-EB van fer una crida a la prudència i en contra de les especulacions. També va demanar que s'aclareixi ràpidament la causa de la mort.
Gil Ostoaga havia estat condemnat a 298 anys de presó per sis assassinats comesos al final dels anys setanta, entre els quals hi havia el de l'alcalde d'Olaberria José Antonio Vivot Undabarrena, el 1979.
|
)
