dissabte, 13 de juliol de 2002
>
El PSC vol arraconar CiU en els municipis
Els socialistes aprofitaran l'«efecte Maragall» per entrar en els ajuntaments petits, fins ara patrimonialitzats per la federació
VICENÇ PLANELLA
.
Barcelona
Consolidació d'alcaldes i de caps de llista. Amb aquesta senzilla recepta el PSC confia a incrementar en les eleccions municipals de l'any vinent els espectaculars resultats obtinguts en la contesa del 1999. Les aspiracions de millora en la representació local dels socialistes es concentren en els ajuntaments petits, fins ara patrimoni de CiU, gràcies a l'efecte arrossegador d'un Pasqual Maragall amb clares opcions de convertir-se en el pròxim president de la Generalitat. Els dirigents del PSC també treballen en una ampliació dels acords municipals de progrés, amb ofertes postelectorals a ERC i a ICV, per tal d'arraconar a l'oposició els regidors de la federació i anticipar el final de la llarga etapa de govern de CiU a les institucions del país.
L'autoconfiança que exhibeix el PSC fa respecte. Les perspectives dels socialistes catalans amb vista a les eleccions municipals no es limiten a mantenir els prop d'1,1 milions de vots que van sumar en la contesa del 99, sinó que volen traslladar la seva aclaparadora superioritat a l'àrea metropolitana de Barcelona a la resta d'ajuntaments mitjans del país i entrar a disputar un terreny que era propietat de CiU: les alcaldies de pobles d'entre 500 i 1.000 habitants.
La direcció del PSC està aprofitant els mesos d'estiu per sondejar en el territori la possibilitat d'incrementar en unes 150 llistes les 592 candidatures locals que va presentar fa tres anys. Els esforços es concentren a les demarcacions de Girona, de Lleida i de Tarragona, on la representació dels socialistes està per darrere de la de CiU. «Hem canviat la fórmula de treball. Ara és l'executiva del partit la que es desplaça al territori», explica el secretari de política municipal del PSC, Celestino Corbacho. Aquestes visites han permès constatar que en nombroses localitats on fins ara els socialistes no disposaven d'implantació existeixen persones interessades a concórrer als comicis sota les sigles de la formació o disposades a participar, en qualitat d'independents, en la fórmula PSC-Progrés Municipal. Corbacho assenyala que el nivell d'acceptació dels socialistes en els municipis petits ha crescut gràcies al perfil guanyador que ha assolit el seu candidat a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, i a la tendència a l'alça que també està experimentant el PSOE.
El propòsit de multiplicar les candidatures en els feus tradicionals de CiU complementa l'objectiu prioritari del PSC de refermar els avenços municipals conquerits el 1999. El partit ha apostat per una barreja d'alcaldes veterans i de caps de llista que es van estrenar amb èxit en aquella contesa. El capítol de les renovacions s'ha donat per tancat amb les substitucions a mitja legislatura d'alguns alcald
es emblemàtics que feia més de vint anys que eren en el càrrec, cas dels de Girona, Terrassa i Castelldefels. Corbacho considera que el nivell de satisfacció dels ciutadans als municipis on governa el PSC és prou elevat perquè els seus candidats no tinguin «gaires problemes» per reeditar els mandats.
Per si de cas, però, els socialistes treballen amb la perspectiva d'oferir acords de govern a ERC i ICV en tots els municipis del país on les formacions d'esquerres sumin majoria. Corbacho indica que aquest oferiment també busca apuntalar les opcions de victòria i d'entesa de les forces progressistes en les eleccions catalanes previstes per a la tardor vinent: «Un bon resultat a les municipals és una garantia perquè després Maragall també obtingui un bon resultat.»
|
