dimecres, 24 d'abril de 2002
>
Per Sant Jordi tota cuca viu
el contrapunt
RAMON ESTÉBAN
.
Ahir es venia de tot. Es podia comprovar practicant el simple exercici d'observar la clientela durant una horeta en una botiga del ram, posem per cas, la llibreria Carlemany de Girona. La mestressa comentava la jugada amb els nombrosos compradors desorientats, aquells que no arriben amb una idea prefixada. Si els coneixia una mica, els encaminava cap a la novel·la tendra, cap al relat de fonament històric o cap a l'assaig digerible. Dubto que sigui cert del tot el tòpic que per Sant Jordi hi ha molta compra compulsiva, atiada pels espots de televisió o la cara coneguda que surt a la contraportada. N'hi ha, i més que cap altre dia de l'any, i no obstant, prefereixo guardar en la memòria les nombroses persones que entraven, demanaven un títol concret d'aquells que mai sortiran a la tele, pagaven i marxaven. Em va fer l'efecte que alguns patien la petita vergonya de comprar un llibre precisament el dia que, fent això, s'integraven en la roda de la vulgaritat mercantilista. Concloc que els ciutadans ens deixem conduir en ramat, com xais, però no tant com ens pensem. I com en tota regla, en l'aiguabarreig festiu, comercial i literari d'ahir hi havia una excepció que s'escapa de l'anàlisi anterior: Soldados de Salamina, de Javier Cercas. Evidentment, l'èxit de vendes (ja va per la 19a edició) es basa en la qualitat, però (l'amic Cercas m'entendrà) és innegable que es beneficia del rodatge de la versió cinematogràfica. I això no s'acaba aquí: veureu, quan l'estrenin la pel·li, a principis de l'any que ve!
|
