diumenge, 7 d'abril de 2002
>
Joan Albert Argerich, la ràdio al servei dels ciutadans
el perfil
JORDI GRAU
.
+
Joan Albert Argerich rebent la Mosca Tren Pinxo.
|
Enamorat dels trens, aquest barceloní també es va enganxar a la nostra terra i a la seva gent i va ser aquí, a Girona, on la seva mai amagada passió per la comunicació es va desbordar fins aconseguir ressuscitar una emissora morta, posar-la al servei de la ciutat i demostrar que no fan falta gaires mitjans sinó imaginació, passió i frescor per fer d'una ràdio una eina de comunicació al servei dels ciutadans.
Joan Albert Argerich va ser sempre un avançat a l'hora de posar la tècnica al servei de la comunicació. Periodista inquiet i de veu inconfusible, va renunciar a una brillant carrera a la radiotelevisió pública, a Barcelona, per dirigir una emissora devaluada per l'estigma d'haver estat la ràdio dels sindicats franquistes, la ràdio del Banco de Dios, la veu del qual l'havia conduït en els anys foscos de la dictadura. En Joan Albert, la primera veu de Ràdio 4, el presentador de Crònica, l'informatiu en català de TVE, un dels homes que va narrar la tornada del president Tarradellas, va aplicar els seus coneixements perquè La Voz de Gerona, ja reconvertida en Radiocadena, fos una autèntica emissora de la ciutat, obrint el dial a una jove i no tan jove generació de periodistes. Ell mai va voler ser l'estrella, sinó que va aconseguir aglutinar un conjunt heterodox de professionals i va obrir els caducs estudis de la Gran Via a una nova manera de fer ràdio. Una programació àgil, trencant la dinàmica dels discs i les trucades, introduint el que ara coneixem com a magazín i combinant entrevista, cultura, música, política i entreteniment al servei d'uns ciutadans que hi volien participar. Mateu Ciurana, Ramon Rovira, Jaume Peral, Lluís Falgàs, Joan Carles Codolà, Enric Matarrodona, Ita Fàbregas, Dolors Domènech, Carme Coll, Jordi Jordà, Jordi Busquets, Guillem Terribes i tants d'altres van combinar la seva empenta amb l&a
pos;experiència de Narcís-Jordi Aragó, Jordi Soler o Miquel Diumé.
Va ser una ràdio viva, que va retransmetre ral·lis sense mitjans tècnics, que no va emmudir enmig de les nevades, que es va posar al servei de la ciutat. L'Argerich, i la Maria és clar, en van ser l'ànima. Per això ahir va rebre dels seus companys la Mosca Tren Pinxo, no en podia ser cap altra, un reconeixement professional que té autènticament merescut.
|
)
