dimecres, 16 de març de 2005
>
Fidels a posar el cel·luloide en escena
La producció Cantando bajo la lluvia, que es pot veure aquests dies al Novedades (fins al 10 d'abril), no enganya. Ricard Reguant i la productora Spektra han repetit la fórmula de triar un clàssic de pel·lícula i dur-lo a escena. Sense més complicacions que superar els beneficis dels recursos cinematogràfics. El que la càmera resol amb un primer pla o amb un tràveling el director ho soluciona amb l'ebenisteria teatral, amb el bon fer d'artesà.
La història d'amor feliç (perquè acaba bé) entre Don -l'actor de cartell de cinema mut que fa el salt al sonor- i Kathy (l'actriu de vodevil que topa amb l'estrella en una parada d'autobús) té un encertat contrapunt: l'orgullosa i venjativa Lina Lamont. La parella al cinema de Don, estúpida amb veu de xiulet de tercera i amb menys discurs que l'embolcall d'un xiclet, aporta l'humor imprescindible. La resta, en fan prou de ballar correctament, gesticular grandiloqüentment i no oblidar-se la lletra. El toc més artístic és el company de Don, Cosmo, que sap subsistir en un món de Hollywood que només valora l'alçada. Cantando bajo la lluvia encerta en el to, perquè, sense ser un títol clau en la cartellera, funciona pel públic familiar.
|
