 |
ELS TOP 7 DE Sobrenoms 28/01/2005 06:00
|
L'arribada a Barcelona del futbolista italià Albertini ha desfermat una nova onada d'interès per la cultura del país transalpí, pàtria de l'enigmística i estat lliure associat al reialme de Verbàlia. Un dels detalls que s'han divulgat sobre aquest veterà futbolista és el seu musical sobrenom -"Il Metrònomo"- en al·lusió a la precisió de les seves passades. El món de l'esport és un món on els sobrenoms són molt freqüents. De fet, "Rivaldo" es deia així per la seva extracció social (un ribald és l'oposat a un herald) i el malagueny "Boquerón" Esteban devia dir-se'n per la seva afició a aital menja (o no).
Aquesta setmana, doncs, us demanem sobrenoms justificats, tant de personatges rellevants de qualsevol àmbit com del vostre àmbit privat. És important que adjunteu l'explicació que justifica el sobrenom. El millor missatge rebrà un exemplar de l'hilarant llibre sobre faltes d'ortografia Ubert tot l'any d'Enric Gomà, per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Un altre "noi dels sucre" / Molt moderna... / Malnom doble... /"Ni flores" (Francesc-Xavier Gil)
# A la colla de taxistes amics del meu pare, n'hi havia un que li deien "el noi del sucre"... perquè era diabètic!
# Una professora de la facultat, la Malú Castellanos, sudamericana, li deia 'ye' a la 'i grega'. I nosaltres li dèiem 'la chica ye-ye'.
# Quan era adolescent, hi havia un noi a la colla que era pèl-roig i molt pesat... Li dèiem "plastanaga".
# Un company de facultat, que es diu Daniel Flores, sempre que no sabia aguna cosa s'excusava dient: "Ja sabeu que jo sóc en Da 'ni flores'".
2. L'estirapits (Ció)
Al meu poble, a mitjans del segle XX, hi ha via un vell a qui deien "l'estirapits." Segons he pogut esbrinar aquest sobrenom es posava des de temps immemorial al vell desdentegat encarregat per les matrones de l'època de xuclar per primera vegada els pits de les dones que acabaven de donar a llum per aconseguir que la llet els afluís als pits per primer cop. Evidentment havia d'ésser esdentegat. El que no sé és si tal càrrec era hereditari.
3. La reialesa (Àlex Lloreda)
O Rei només n'hi ha hagut un: Edson Arantes do Nascimento (Pelé). Perquè Elvis Presley va ser The King. A aquesta classificació del Gotha hi podríem afegir el Kaiser (Franz Beckenbauer) i l'Emperador del Paral·lel (Alejandro Lerroux). Maquiavel va dedicar la seva obra "El príncep" a Ferran I d'Aragó. En David Bowie, tot i la seva innegable classe, queda un pèl per sota: només és el Duc Blanc. I l'hereu? L'Artur Mas!
4. Rom Muntaner (Rom Muntaner)
A la Companyia Etílica dels Almobirres, el número 1, de nom real Albert, es coneix com a Roger de Got. Jo, que tinc el títol d'"Il·lustre Cronista", sóc en Rom Muntaner (no us diré el meu nom real). És evident l'origen d'aquests noms: d'unificar la història dels almogàvers amb les nostres festes etíliques.
5. L'Encara-hola i la dels Plans (AciG)
En el fòrum MVM-MMV ja vaig fer referència a la galeria d'art de petit format MX Espai 1010. Ara, però, ve a tomb de parlar de la consòcia de galeria de la Marga Ximenes. És la Nora Ancarola, artista argentina ja ben arrelada a casa nostra. Ella és l'"Encara-hola", perquè és clar, quan se la saluda no acabes mai de fer-ho: "Hola, encara hola, ...!". A la mateixa galeria també hi ha una altra jove artista pintora, que les ajuda en tasques diverses de muntatge de les exposicions i d'administració. És la Carmen de los Llanos Ochoa, catalana. Ella, és clar, fa temps que respon per la "Carme dels Plans 8-A" per raons òbvies i perquè, de moment, pinta en 2 dimensions, però quan es llenci a fer escultura pot arribar a ser la "Carme dels Espais buits, ah!" (a més, com que treballa a l'MX Espai, tot lligaria...).
6. Pich i Pon actual (Mn. Bani)
L'actual alcalde de Barcelona, digne successor de Pich i Pon, va ser justament batejat pel Salvador Sostres com a "en crispeta": blanc per fora i buit per dintre.
7. L' "Avi", "el Pajaritu" i el "Noi del Sucre" (6Q)
Salvador Seguí, el Noi del Sucre, un sobrenom ben famós i que val la pena recordar i ajudar, així, a l'estil verbívor, també, naturalment, a recuperar la memòria històrica del nostre país. Salvador Seguí es va criar als barris més humils, i quan es moria de fam i arreplegava terrossos de sucre dels bars va guanyar-se aquest sobrenom; segons explica Alfred Bosch en el seu conegut llibre "l'Avi" (referent al molt honorable Francesc Macià). El molt honorable Lluís Companys: "el pajaritu" com l'anomenaven. Segons Macià, magre de carns, ulls petits, cabell espès, bigoti retallat…realment semblava un ocellet, anava picotejant aquí i allà. També definit com un home amb un aire romàntic-pagès, disfressat de dandi, amb el seu etern mocador a la butxaca…i tocat per la desgràcia. Respecte el sobrenom del també president Francesc Macià, segons A.Bosch, quan Macià visita l'edifici del Parc de la Ciutadella (antiga caserna borbònica) des d'on s'havien anhilat els somnis dels catalans, llavors convertit en un Institut Escola (del no-res!), una "institució modèlica" on estudiaven les seves nétes Teresa i Eugènia, fou rebut per part de tota la mainada amb clams de "L'Avi, és l'Avi, ha vingut l'Avi", de les nétes, de totes, de tots i per sempre més de tothom.
|
|
