 |
ELS TOP 7 DE Epònims nostrats 12/11/2004 06:00
|
Una jornada dantesca, una situació kafkiana, un argument rocambolesc o una persona maquiavèlica. Quatre expressions agermanades per l'eponímia. Dante Alighieri, Kafka, Rocambole i Maquiavel són els quatre noms propis que hi ha al darrere. Moltes paraules i expressions provenen de personatges històrics. Alguns tan sorprenents com el trapezista Jules Léotard (1842-70), que actuava amb mitges de llana; o el controlador general de Finances Étienne de Silhouette (1709-67), funcionari impopular que durà tan poc en el seu càrrec que tothom va començar a parlar d'ell per al·ludir a una cosa incompleta, com un retrat només esbossat; o el diplomàtic Jean Nicot (1530-1600), el primer que va enviar tabac en pols a la reina Caterina de Mèdicis.
Verbs com boicotejar (Charles Boycott) o linxar (Charles Lynch) també són epònims. Pocs, però, de catalans. No sovintegen els epònims provinents de personatges autòctons, com per exemple els llegendaris lapsus linguae anomenats piquiponades en al·lusió al polític Joan Pich i Pon. O les bertranades. Fer bertranades és (o era) sinònim de fer malifetes. Està clar que el terme prové del nom propi Bertran i sembla que d'un Bertran de la Vall del Bac que feia moltes bajanades. La coincidència amb la còmica Lloll Bertran podria impulsar aquest epònim, avui en perill d'extinció. També galindaina (adorn de poc valor) i galindó (deformitat del peu que en espanyol és epònim: juanete) provenen d'un nom de persona "típic dels antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu": Galindo, a) per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies, i b) entre els quals devia ser freqüent aquesta deformació. L'actor Martí Galindo, el baix oficial del teatre català, potser ho singularitzarà.
Us demanem epònims més o menys consolidats basats en personatges catalans. El millor missatge rebrà un exemplar de L'art de la comunicació secreta de David Juher, per gentilesa d'Edicions de l'Índex i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Fortunisme / Epònims científics (Ignasi Ripoll)
# Sembla que el pintor Fortuny donà nom a un corrent artistic internacional. Com a mínim això es pot inferir dels comentaris a les webs: “....Jiménez Aranda attempted to exploit Fortuny y Marsal's style, known as Fortunismo or 'preciosity', and concentrated on the small genre painting or tableautin ...” (http://www.artnet.com/library/04/0448/T044856.asp)
“... Fortuny padre - cui fece capo una corrente pittorica, detta Fortunismo - morto per un attacco di febbre maligna, era nato a Reus, vicino a Barcellona e aveva eletto l'Italia a sua seconda patria.” (http://www.cinquesensi.it/pages/tamburino/mostre.asp?Id=3)
# El nom dels científics importants es llatinitza per a anomenar els nous organismes descoberts per la ciència. Els científics catalans no en són de menys en aquest costum tan divertit. A tall d'exemple els epònims en honor del ecòleg Dr. Ramón Margalef, que ens deixà enguany: Acartia margalefi (un crustaci del plancton; Alexandrium margalefi (una cèl·lula fitoplanctònica); Amphora margalefi (també però dels llacs); Antillobia margalefi (un cargol); Echinogammarus margalefi (una gambeta); Ephemeroporus margalefi (una puça d'aigua); Hemimysis margalefi i Microcharon margalefi (crustacis); Lecane margalefi i Lepadella margalefi (rotífers); Oncidium margalefi (una orquídea); Oxytoxum margalefii i Picarola margalefii (algues microscòpiques); Pseudoniphargus margalefi, Stephos margalefi i Typhlocirolana margalefi (més crustacis del plancton).
2. Can Felip (Xipau)
A moltes cases dels Països Catalans utilitzen aquesta expressió per referir-se al lavabo. N'he vist alguna on fins i tot hi han penjat un retrat de Felip V de cap per avall a la porta. Suposo que no calen més explicacions. A mi m'agrada molt aquesta expressió i trobo que, a més, té molt de futur ;-)
3. Per si Dencàs (Estela)
L'avi m'explicava que durant la guerra (incivil) entre les gents d'esquerres es prenien precaucions "per si Dencàs", al.ludint a les fosques i en algún cas pro-mussolinianes actituds d'aquest ex-conseller de la Generalitat.
4. Epo-topònim (Mapi)
El poble de Constantí, al Tarragonès, deu al seu nom a un mausoleu d'època tardo-romana on deia la llegenda que havia estat enterrat l'emperador Constantí. Si Pujol deia que són catalans els que viuen i treballen a Catalunya, els que s'hi enterren també podríem considerar-los-en, no?
5. Les eleccions d'Ucraïna (Mn. Bani)
Espero que no passi a la posteritat però a les eleccions d'Ucraïna (i ja abans a altres llocs) s'ha aplicat l'epònim Puttinejar, que significa manipular les votacions a gust del qui mana.
6. Bargallonar (AciG)
Doncs jo proposo, simplement i pura, popularitzar el verb "bargallonar", per significar "anar sense corbata, no posar-se'n, etc.". Com és ara: "Vols que t'ho digui, avui, com que és festa, bargallono" (per exemple).
|
|
