 |
ELS TOP 7 DE Caixa de Manlleu 22/10/2004 06:00
|
Aquesta 7mana el fòrum és un servei públic a un eximi lingüista català, verbívor conspicu i coautor del Diccionari Oficial d'Scrabble Català. El doctor Lluís de Yzaguirre ens ha enviat una petició insòlita, que atenem amb joia indissimulable: necessita un text literari farcit de manlleus tolerats en català per a una comunicació acadèmica sobre la qüestió. Que què és un manlleu? Doncs un terme estranger, com e-mail, croissant, exaequo, zapateado, walkie-talkie o flashback, que manllevem en la nostra llengua perquè l'ús ho imposa.
Es tracta de fer un text amb la ràtio més alta de manlleus sobre el total de mots que sigui possible. Un text humorístic o literari ("estaria sonat si demanés un sonet?", escriu De Yzaguirre) fet a partir de la llista de manlleus tolerats que us adjuntem clicant aquí.
El professor De Yzaguirre promet una recompensa honorífica: "veure inclòs el vostre text entre els materials d'un seminari de l'IEC". També afegeix que "en cas d'exaequo, tindran prioritat els autor/es de Manlleu".
Nosaltres hi afegim dues recompenses més tangibles. D'una banda, com sempre fem, premiarem el millor missatge amb el llibre recomanat de la setmana, però a més ens comprometem a fer arribar els 7 millors missatges (que sempre destaquem al Top 7) al departament de comunicació de la Caixa de Manlleu.
Us demanem, doncs, textos amb molts manlleus tolerats, ço és, de la llista adjunta. El millor missatge rebrà un exemplar del llibre recomanat de la setmana: el recull de narracions Cent coses, del brasiler Fernando Bonassi en traducció del poeta Josep Domènech Ponsatí, per gentilesa de l'editorial Emboscall i de la
llibreria virtual llibres.com.
1. Modus vivendi / La pícara molinera
Un boy-scout amateur
Canta adagios a cappella
I aparia la quiniela
Vestit de pret-a-porter.
Juga al bridge i al backgammon,
I m'endinya un cha-cha-cha,
O un bon boogie, per variar,
O bé un swing o un charleston.
Cardo maximus amat,
L'anomena la querida,
És el crak de la corrida
I el seu input, exaltat.
A posteriori del fet
In crescendo el seu gran ciri
Es faria l'harakiri
Si el veiés massa discret.
Era hippy, anava al pub,
I tocava l'ukelele,
Però ara contempla la tele
Menjant chips amb bon ketchup.
I així, mutatis mutandis,
De naïf a la jet-set
Té una nòvia majorette
I un xumet de sucre candi.
S'ha fet new-look ad hoc
Té un chiffonnier atapeït
Menja foie-gras cada nit
I escolta jazz a algun lloc.
A grosso modo, el que sé,
És top secret i m'aturo
Que encara em caurà algun puro
I em baixaran el soufflé.
2. A grosso modo / (h)olatz
A grosso modo: In extremis el hippy lehendakari surt del gheto amb mountain bike, ikurriña a la mà i idiazabal per a gourmets a la butxaca dels blue jeans (royaltys del merchandising, a part). Ipso facto, com un flashback, l'alter ego, mutatis mutandis, de lady Corrida, un clown del dollar ex professo, gens sexy, new-look underground i crack del country i del català ad libitum i kitsch dels cercles íntims, l'espera in situ. "Vade retro, cowboy in vitro!" fa in crescendo el hippy sense fioritures. Amb brio i forte, en un flash, el clown honoris causa en booms de la corpora allata, replica amb el seu hit-parade in extenso d'un Long Play gens moderato. El leitmotiv ad hominem? Un modus vivendi de l'harakiri lato sensu de facto i de iure...
3. Show sexy al night club / Albert Figueras
A priori, un amateur attrezzista alter ego del barman amb blue jeans que prepara bloody marys al ritme del blues cantat a cappella en mode andantino -que no andante ni allegretto com la bossa nova o el boogie-woogie-, no ha de ser víctima de l'apartheid. Strictu senso, juga al backgammon trincant amb bourbon durant el break, i fa bobsleigh amb clergyman per arribar d'hora a la corrida mentre pren ad libitum el remei del blister comprat al drugstore per millorar el bypass. Ex professo cull un edelweiss per a la majorette sense copyright del hall. L'aital cover-girl (amb un bon parell d'airbags ben ad hoc i un bacon fortissimo que lluu sota el pareo amb fioritura) balla un twist a la boite, grosso modo per remenar el foie-gras i trastocar el chip del cowboy mezzosoprano (i playboy de hobby) que és el barman. Hauria de ser top secret, el looping amb més swing que un vol charter que dansen in situ el gentleman de la jet set i la miss del topless. Hi ha més striptease que al saloon d'un western. El disk-jockey honoris causa fa de speaker a l'snack bar i esbomba el flirt als mass media bo i tocant l'ukelele, fins que el dandi acaba fent-se l'harakiri. A posteriori, in memoriam del barman luthier i la lady sense nom, una miss del night-club fa un show sexy en shorts amb un caniche mentre un clown boy scout converteix aquest carrousel en un best-seller en afrikaans que serà venut urbi et orbe.
4. Amant lleu a Manlleu / Roser Carol
El carroussel girant fou com un flash,
un pay per view, un feedback ex professo:
cultura jiddisch, sioux, sikh en collage,
moderato i crescendo ex aequo.
Speaker i barman parlaven koiné,
jet-set i clowns jugaven junts al bridge,
maître i gourmet coïen dolç soufflé
i l'attrezzista lluïa un caniche.
L'amant lleu dubta: whisky amb gel, que és kitsch,
peppermint, grappa o un batut de kiwi?
Al so del jazz es decideix: un kirsch.
A mi a priori em plau un bloody mary
acompanyat d'un blues suau i nivi.
Una hippy amb blue jeans: art d'encanteri.
5. In memoriam / Nana
Vet aquí que una vegada hi havia un home manlleuenc amb l'ego molt alçat i molt sexy, tot s'ha de dir, que de jove va exercir de barman en un pub de la polis una bona temporada per tal de pagar-se els estudis i arribar a ser doctor honoris causa. L'home jove durant les hores de poca feina bebia vichy i repassava la quiniela fumant un puro o llegia amb avidesa rera la barra algun best-seller mentre donava a la vegada ullades a la seva scooter aparcada davant la porta del local, la que tenia abans de comprar-se el jeep amb airbag, o a la mountain bike que l'acompayaria a posteriori els caps de setmana quan hagués deixat enrera l'època del night-club i es convertís en un exemplar pater familias. A les hores més puntes al local hi havia un boom de clients i l'home jove tenia temps d'empassar-se a glopades qualsevol tipus de wisky mentre alternava el rock amb el jazz passant per la bossa nova, el blues, el boogie-wogie i el country més ranci. Sempre in crescendo, fins al límit que coneixia imposat pels veïns de dalt, fent de disc-jockey es plantejava coses tan diverses com si els compact disc s'havien de llençar al container de reciclatge o no, quina seria la idea a transmetre al seu proper collage (tenia com a hobby fer collages i algun fins i tot l'havia publicat sota el copyright de Costa 1981), i es sadollava amb el feedback de la gent, que adoptava de sobte un alter ego i ballava com si no fos amateur, amb una actitud i una estètica naïf d'allò més estravagant. També li venien, a l'home jove, flashos com a conseqüència de la gana que apretava ben entrada la matinada i pensava en el nou sabor de la mousse que l'esperava a la nevera, en la choucroute que havia sobrat del dinar i en d'altres aliments que, barrejats, haguessin pogut fer petar qualsevol estómac delicat, però no pas el seu, preparat per a digerir el que fos, àdhuc després de barreges de bourbon amb peppermint i kirsch. Pensava també en el plum-cake que comprava a l'snack-bar de sota el seu pis i en el foie gras i en el ketchup, tot combinat davant un striptease per gentilesa del pay per view o mentre escoltava el walkman ja dins el llit o davant l'ordinador fent un mailing per qualsevol cosa, potser per quedar per fer una fondue amb els amics el proper cap de setmana, com a bons gourmets que n'éren, tota la colla. L'home també tocava música; el swing era el leitmotiv de la seva quotidianeitat i una condició sine qua non per amanir tots els seus moments personals, però l'instrument que l'ocupava era la flauta de bec, tot i que en algun moment es va plantejar si agafar l'ukulele o anar-se'n definitivament a Alaska a veure els wapitis o a fer trekking pel Montseny o windsurf pel País Basc o snowboard als Alps suïssos. Tot això i molt més ho trobareu a la seva pàgina web on hi ha fotos de l'home jove amb shorts o amb els seus característics blue jeans (podeu fer-hi un zoom) i també hi ha la possibilitat d'enviar un e-mail in memoriam, si us ve de gust i teniu alguna aportació per oferir, clicant a la icona edelweiss, la flor predilecta de l'home jove.
6. Coral / Montse
Jo canto amb una coral amateur i ho fem a capella. Ara la directora ens ha fet arribar un compact disc amb les peces. A priori és per practicar els crescendo i decrescendo, els piano i els forte, els alegro i els andante. Ho fa perquè cantem millor Edelweis.
7. Haikú a la whiskeria / Neula
Un whisky barman! Un rock disc-jockey! Que portes dólars cow-boy?
|
|
