 |
ELS TOP 7 DE Exercicis d'estiu 31/07/2004 06:00
|
Aquest estiu us proposem rellegir i imitar un dels llibres més verbívors del tots els temps: els Exercicis d'estil de Raymond Queneau.
Aquest llibre fundacional consta de 99 variacions d'un episodi gens heroic de la vida quotidiana, reescrivint-lo cada vegada amb una regla lingüística diferent: tan aviat ho reescriu tot amb paraules provinents del llatí com fent servir només una vocal, o en vers o amb un llenguatge burocràtico-administratiu, o amb la sintaxi desordenada dels hipèrbatons, o… noranta maneres més. Queneau hi explora la preponderància literària del com per damunt del què. Dels Exercicis, traduïts al català per Ramon Lladó i Annie Bats (i a l'italià per Umberto Eco), se n'han arribat a fer versions teatrals.
Durant aquestes vacances nosaltres, a banda de recomanar-vos que els llegiu o rellegiu, us proposem que intenteu imitar-los publicant les vostres variacions personals en aquest fòrum estival. Però el text de partida sobre el qual us demanem que feu els vostres exercicis, no és pas el de Queneau (ja tan explotat) sinó una paròdia verbívora del mateix. Fa així:
Dijous, cap al tard. Tres tipus, dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire. Les vacances són a punt de començar. Els tres tipus en qüestió, davant de l'ordinador, intenten cadascun escriure el text d'un fòrum per a l'estiu. Estudien les aportacions de les distintes pàgines. Fan cara de felicitat, com qui està segur de la seva creativitat. En veure un tema lliure que els sembla adient, es llancen sobre ell. Dues hores més tard me'ls trobo a tots tres a la plaça de Catalunya, davant d'una FNAC. Seuen amb un amic verbívor que els diu: "hauríeu de fer-vos col·locar un botó més al portal. Els explica on (a la portada) i per què".
Com que és un altre fòrum especial d'estiu, rebran llibre verbívor les tres aportacions més destacades, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com.
# Per veure alguns exemples en català dels Exercicis d'estil de Raymond Queneau, punxeu aquí.
# Per comprar Exercicis d'estil de Raymond Queneau, punxeu aquí.
1. Verdaguívol / Ignasi Ripoll
Lo dijous , vespres cantades, / laboraven tres cristians. / L'un, de raça de gegants / i lo segon, d'arengades. // La tercera és damisel·la / i tot mot, suplint format. / Lo bon Déu els ha premiat, / llarg descans lluny de la cel·la. // Finint la tasca tantost / per gaudir tots la vacança / escriuen sense recança / pels poquets fidels d'Agost. // Bendiuen les flors de Maria / per la llum que els ha donat. / Tanta és llur felicitat / i el perfum que el cel bastia! // I avall les Rambles deixades / -lo meu suplici i conhort-, / davant d'un llibreter fort / fan a un feligrès aimades. // Amatents a tots detalls, / precs i consells del verbívol, / Maria els lliura d'ombrívol / sentiment, planys i badalls.
1. Negativament / Sani
No era pas divendres, sinó el dia abans, i no pas gaire d'hora. No eren ni quatre, només 3. Verbívors. No parlem d'animals sinó de persones, no us confongueu! Dos homes i una dona. El primer no es veia ni famèlic ni calmós. El segon no tenia un pèl de gras ni era gaire parlador. Ella no era pas massa alta però no parava de xerrar. Les vacances no han començat encara però ja no tardaran. Els tres tipus en qüestió, no pas davant la tele sinó de l'ordinador, intenten cadascun escriure el text d'un fòrum per a l'estiu. No deixen d'analitzar cap de les aportacions fetes. No es pot crear res sense inspirar-se. No fan pas cara de fàstic, no, car són conscients que no els manca creativitat. En veure un tema encara no gens potinejat que els sembla adient, no se'l deixen escapar. Ni tres hores més tard me'ls trobo tots tres ... On dirieu? No, no pas al Fòrum 2004, no ... A la plaça de Catalunya! davant d'una FNAC. No són pas drets, seuen amb un amic verbívor que els diu: "No us podeu quedar obsolets! Cal dinamitzar la web, i no hi teniu prou botons. No patiu que no us n'anireu pas sense saber on l'heu de posar i per què".
1. www.elracodelpessimista.org / Airina
És molt tard i demà serà divendres (encara). S'acosta dilluns. Tres infeliços -només són tres- dos homes i una dona. El primer massa corpulent i vehement, el segon escanyolit i taciturn, la dona, una terrerola amb pretensions de cotorra. La canícula ja els cau al damunt. Els tres, davant d'un ordinador obsolet i ple de virus, amb penes i treballs escriuen alguna cosa del tot incoherent perquè, abans que l'ordinador se'ls pengi en quedi constància al fòrum. Fan tota la fila d'uns frustrats i amargats. Res els sembla correcte, no hi ha il·lusió. Són apàtics i la flegma se'ls llança sobre d'ells. Molt més tard, mig perduts consumeixen el que queda perquè s'acabi aquest dia xafogós entre l'anonimat i la indiferència de la plaga turística. Són a la plaça de Catalunya, per bé que ells no en recorden el nom. Van tan atrotinats que només la lucidesa del seu amic permet l'encontre. Ell els parla d'un botó. Però ell no és un botoner, és un verbívor i li brillen els ulls de felicitat. Es llancen sobre ell. Ja saben on són i per què.
4. Miscel·lània / Peppone
Jueves, tardo pomeriggio. Tres tipus, dos hombres e una donna, il primo robusto i impetuós, el segon delgado e silenzioso, la terza pequeñita i xerraire. Les vacances están alle porte. I tre tizi en qüestió, frente al ordenador, intenten ciascuno escribir il testo de un foro per a l'estiu. Studiano les aportacions en las distintas pagine. Fan cara de felicitat con pretese de creatividad. Al ver uno spunto que els sembla utilizzabile es llancen sobre él. Dos horas più tardi me'ls trobo tutti e tre en la Plaza de Cataluña davant d'una FNAC. Sono amb un amic verbívoro che gli dice "deberiáis fer-vos col·locar un pulsante in più al portal. Les explica dónde (nella home page) i per què.
5. Al·licent medul·lar / www.airina.ruc
Les al·legacions tranquil·les dels tres col·legues en qüestió foren considerades cavil·lacions maquiavèl·liques. L'al·lusió a la col·laboració, en la instal·lació d'un botó il·legítim en la parcel·la del portal, fou considerada un acte de rebel·lió. Les seves cares repel·lien els sil·logismes de l'il·lustre il·luminat que dictava, sense vacil·lar, la il·lògica i fal·laç sentència. El sol·lícit text del col·loqui fou considerat, una al·legoria a la promoció de l'intel·lecte i la intel·ligència. Tanmateix, les vel·leïtats d'aquell xitxarel·lo sota pal·li foren considerades nul·les i indignes de novel·lar. Avui és dijous, cap al tard. Som tots tres a la plaça de Catalunya. Fem cara de felicitat... segurament tenim un punt volat.
6. Des de les Terres de l'Ebre / Ignasi Ripoll
Selene ple, en ple vespre. Tres elements grenyetes d'esquerres, ells (menys de tres) mes el sexe feble, referent dels tres el més ferm que sempre empeny, després el sec que té bec per res, tercer metre tretze del verb etern, desesper del guerrer. S'endeguen temps per perdre en plers feréstecs, fent dentetes els que es queden. Els tres, en ple fer de prémer les tecles, reben el repte ferreny d'emetre el més selecte dels texts, esquer de verbs per gents de bé que es delecten pel verb. Penquen, més que res, per fer el text sense esquerdes, que esdevé excel·lent. Se senten bé, perquè pensen que tenen les ments ben despertes. De fet, prenen entre els temes el que és més verge. El remenen sense fre. Després (cent tretze mes set) eren en el centre de BCN, d'esquenes el més repel·lent centre de texts, DVDs, etc. Xerren per defendre's del defecte que pretén el membre del regne del verb, que entén de webs . Ell té per fet que "és menester l'element més per prémer després que encetem el web". Els permet d'entendre entre què (des que entrem), mes per què.
7. Verbirator / Ignasi Ripoll
Les dades del disc-làsser atrotinat del segle XXII no eren errònies. Es tractava de la darrera versió d'un seguit de còpies d'uns originals extrets directament d'un portàtil pre-Laden. Però ... allà estan tots tres, arribant a la gran plaça plena d'altres humans aclònics. Em mareja tanta diversitat individual, i no sé si riure o plorar davant d'aquest edifici ple de rampòines i cúmuls d'informació efímers. Sí ... crec que són ells, doncs corresponen a la descripció: "dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire" Si les dades són certes, van amb la idea de començar un descans, doncs han treballat àrduament tot el dia, emprant tota la creativitat i les seves forces mentals. Un to psicològic força vulnerable. Jo no és que em trobi molt fort després del viatge pel Retrocronos, però l'única oportunitat que tenim per a evitar el WWW-BigCrush de 2004 és impedir que l'agent cibernètic de Laden faci posar aquell botó nefast al portal de la pàgina dels verbívors, contagiant Vilaweb i després tota la xarxa ... Ja el veig ... sembla que ells el reconeguin ... he d'anar ràpid! ... Una petita injecció d'aznarlina i no sabrà el que diu, ni on ni per què. I el mileni tornarà a ser de la FAES cristoromana.
|
|
