 |
ELS TOP 7 DE L'almogàver de Monnàber 04/06/2004 06:00
|
Aquesta setmana tornem a la rima que ja vam explorar en el fòrum de mots solters, però ara busquem rimes difícils, en les quals un mot de la llengua rimi amb un topònim o nom propi. Com per exemple whisky amb Lewinsky o almogàver amb Monnàber -una possessió mallorquina al terme municipal de Fonrnalutx-, extret d'un poema del mallorquí Àngel Terron. Al seu poemari "Sons nets" (Moll, 2004) Terron descobreix que l'única rima de cadàver és almogàver i llavors decideix recórrer a Monnàber i a l'Homo Faber.
L'any 1986 l'holandès Jaap Bakker va publicar un diccionari invers poliglota de només cinquanta pàgines: Apollo in stoffas. Les terminacions triades per Bakker van seguides d'un reguitzell de formacions lèxiques unides per l'atzar fonètic. I així, la francesa ème reuneix la "crème", "PanAm", la "Bohème" o el tendre "je t'aime"; l'alemanya ung reuneix l'"Aufklärung", "Jung" i "Mao Tse Toeng"; i la turneriana ike reuneix "Mike", "Vandyke", "Lucky Strike" i "Stefan Zweig".
Us demanem, doncs, rimes amb noms propis com més difícils millor. ¿Què faríeu rimar amb Schweppes? El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre que recull les millors frases sentides Al carrer per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Monòver i Mondúber / Tadeus Calinca
No coneixia el topònim balear que dóna títol a l'actual fòrum, però m'ha recordat un altre de molt semblant situat a la província d'Alacant: la població de Monòver. Potser hi ha per allà algun latin lòver. A prop de Gandia hi ha el famós pic de Mondúber. Jo solia anar-hi quan era impúber.
2. No hi ha dones al món / Joel Bagur
A Menorca alguns canten i cantam, quan la cosa va més que animada i ja no et pots fer enrera, un recorregut a cavall de la toponímia i les particularitats locals dels atributs eròtics de les dones illenques. La cosa diu:
"No hi ha dones al món
com ses de Ciutadella,
que quan te les has fotudes
te llepen sa mamella.
No hi ha dones al món,
com ses de Ferreries
que com més t'ho fas
més els hi faries.
No hi ha dones al món,
com ses des Mercadal
que quan te les has fotudes
te llepen es pardal.
No hi ha dones al món,
com ses des Migjorn Gran
que quan te les has fotudes
se'ls hi eixampla un pam.
No hi ha dones al món,
com ses de Fornells
que quan ho fan,
es posen es capell.
No hi ha dones al món,
com ses d'Alaior
que després te toquen un colló.
No hi ha dones al món,
com de ses de sant Lluís,
que te les has fotudes,
te deixen ben feliç.
No hi ha dones al món,
com ses des Castell,
que quan te les has fotudes,
t'agafen des clatell.
No hi ha dones al món,
com ses de Maó,
casades i fadrines
punyen a discreció.
No hi ha dones al món,
com ses menorquines
són lo millor de l'univers
siguin casades o fadrines.
El recorregut geocarnal és de ponent a llevant, de Ciutadella a Maó. I només cal esperar la cançoneta dedicada als menorquins, que punyint no som ni mesquins ni roïns: gairebé sublims, fins i que no feim olor de socarrim. Com els beduïns.
3. Pan para / Ramon Solsona
Amics, Trobar-li rimes a Schweppes és una qüestió de webs. No és de les més difícils. A Fugitius, una novel.la en vers de Salvador Oliva Quaderns Crema (1994), hi ha unes quantes rimes, insòlites, amb pizza, Adolfo Suàrez i Beatles. Són aquestes:
Darrerament em fa la guitza un somni estrany i recurrent que no em trec mai del pensament: sóc en un bar on menjo pizza, (...)
"En Tarradelles i en Suárez saben què volen i què es fan; són dos gats vells", va dir en Joan; "els únics que fan coses rares, són els del PSC, novells, principiants i passerells".
(...) governava en Suárez, un home expert a rentar cares.
(...) al seu davant en Ventura anava cantant el Yellow submarine del Beatles. Van entrar al bar fent bonior, un grup d'amics de l'orfeó; l'Ada, contenta, va dir: "Mi-te'ls!"
Ara, les rimes més endimoniades, sovint impossibles, són les de les paraules esdrúixules. A l'adaptació catalana del musical The pirates, de Rodgers i Hammerstein, Xavier Bru de Sala va fer que el personatge que interpretava Manel Barceló fes rimes amb esdrúixules fins que deia "Zumalacárregui". Llavors s'encallava perquè no trobava la manera de continuar i de cop i volta deia. "Aquesta rima me la càrregui". I, desfet el nus, continuava cantant.
La millor de totes, però, és aquesta perla que vaig prendre al dictat durant un sopar en què Martí de Riquer va recitar aquesta quarteta que hi ha (o hi havia) a la catedral de Castelló:
¡Oh bendito Sant Antón!
Mantén encendida tu lámpara
para los que piden pan para
los pobres de Castellón.
Lámpara rima amb pán-para. Genial!
4. Músics / Xavi Torres
Na BJORK demà canta a NOVA YORK, si bé SOU-HI per veure en DAVID BOWIE. A BRUSEL.LES no us gasteu les PELES amb les WANDELLAS, aneu a veure el TOM WAITS, que, per cert, té un munt de PLEITS. Darrerament, els THE CLASH ja no fan ni cinc de CALAIX. En STAN GETZ fa bons AMIGUETS tocant jazz amb els DUSMINGUETS En LENNY KRAVITZ és un dels guitarristes més ÀVIDS , no tant com en JIMMY PAGE, àgil com un PEIX. El nou cd del STING encara no el TINC, però amb SUPERTRAMP sí que vaig mossegar l'AMP. També del Neal Diamond, el NEAL, en tinc un VINIL, Diuen que la BLONDIE ja no té ningú que la RONDI, i que en LOU REED ja no actúa, el PODRIT.
5. A Carpanta li donarem Fanta / C.Munté
Són les vuit del vespre i el calor és insuportable. Tenim molta set, i no ens posem d'acord amb el que hem de beure. A Olesa volen cervesa, al Prat de Llobregat un cacaolat, els de Montmany prefereixen xampany, conyac per als de Llorac, anís per a Bellvís, ginebra per a Vinebre, grosella per a Olivella, un cigaló per a Montbrió, i els que quedem hem decidit de prendre una Damm l'Abraham, absenta la Vicenta, ratafia la Maria, Martini l'Ermini, i un got de vi per al Serafí. I la Schweppes, per al destinatari, si ho reps.
6. Mesos i autors / aura
M'han regalat un calendari molt curiós perquè en lloc d'acompanyar les seves pàgines amb fotos o dibuixos, cada mes va acompanyat d'un escrit d'algun autor reconegut. Al gener, d'en NARCÍS OLLER; al febrer, d'en VERDAGUER; al març, d'en AUSIAS MARCH; a l'abril, d'en JOAN MARGARIT; al maig, de la SYLVIA PLATH; al juny, d'EZRA POUND; al juliol, L'Auca del senyor Esteve d'en SANTIAGO RUSINYOL; a l'agost, d'en TERENCI MOIX; al setembre, de PERCY SHELLEY; a l'octubre, de MARTIN BUBER; al novembre, d'ISABEL ALLENDE; i al desembre, un fragment de la novel*la "Aura", de CARLOS FUENTES. I a mi, al caliu d'aquest estiu, m'acompanyara un poemari de SALVADOR ESPRIU.
7. Cinema / Gósol
Stanley KUBRICK va fer alguna pel·lícula d'estil més aviat LÚBRIC?
|
|
