 |
ELS TOP 7 DE Pronomicidis 14/05/2004 06:00
|
Aquest fòrum és un clam per la preservació d'una espècie mai no prou protegida: els pronoms febles.
Un amic que té el seu cunyat ingressat a l'hospital va a visitar-lo i, en trobar el llit buit, demana per ell a les infermeres. La resposta el deixa molt intrigat: "S'ha anat", li diu la infermera. "Com?" "Que s'ha anat, dic!". Ell tal vegada influït per l'entorn sanitari. entén alguna cosa semblant a "Sanat", Al final, quan capta la situació, rebla "Ah, vol dir que se n'ha anat" "Nanat, ¿què vol dir nanat?, ja li he dit que s'ha anat", insisteix la infermera.
Us demanem que publiqueu casos flagrants de pronomicidi, tant oral com escrit, entenent per pronomicidi qualsevol desaparició sobtada dels pronoms febles. "Tens tabac?/sí, tinc", "Vols vi?/sí, vull" i coses així. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre Enginy 2, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Un actor dels que no queda / Joan Montes
Fa poc a Catalunya Ràdio parlaven de cinema, d'un actor de fama, fins i tot merescuda, semblava. L'expert i col·laborador del programa, després de lloar-lo, ens explicava que l'actor "és un dels que ja no queden". Al sentir això em vaig preguntar perquè ens explicava aquest aspecte més aviat personal de l'actor. Si vol quedar o no quedar, per ell farà. Però ja que anaven dient les qualitats de l'actor, vaig pensar que sí, que està bé, això de que ja no quedi. Perquè ara hi ha el costum de quedar per a qualsevol cosa, de seguida surt una reunió o una celebració. Tothom vol quedar per tot. "Escolta, perquè no quedem un dia i fem un sopar?", de seguida et plantifiquen. O bé, "Hauríem de quedar" et pot proposar algú que preferiries oblidar. En canvi, amb qui voldries quedar, i quedar bé, res de res. Bé, doncs es veu que aquest actor ha tallat pel broc gros tots aquests inconvenients i ja no queda amb ningú. Però, podria ser que hi hagués gent que no ho veiés bé i, al ser famós, acabi amb fama d'antipàtic. Però no. No es tracta d'això, mirant-ho bé. La qüestió era una altra, perquè la intenció de l'expert era elogiar l'actor. Jo crec que volia, segurament, expressar que és tan bo que "és un dels que ja no en queden". Així, amb el pronom "en" abans del verb "queden". El que realment ens volia dir és que es tracta d'un actor tan bo que en queden pocs, de tan bons com aquest. Com canvia la cosa només per un pronom, oi? És que, posats com deien a que "no en queden", doncs això, que potser de pronoms ja no n'hi quedaven.
2. Hipertot / Pau i Prou
Pronomicidi? Tot al contrari: pronomofília! Una botiga davant mateix de la Paeria de Lleida oferia galindaines d'aquestes de Tot a 100 amb aquest rètol tan ambiciós, HIPERTOT, damunt la porta. Que en prengui exemple el Departament de Normalització Lingüística per a una campanya en defensa dels pronoms febles: HI PERTOT.
3. Massa? / Lídia Gasull
Em deixava el pitjor... el M'HA S'HA CAIGUT. Aix. Massa caigut? El què, el vestit? Eh? I? Ah? Què dius que hi ha? Poesia!
4. Parlem? / Isabel
Crec que el millor, per curt i exemplar és el famós espot publicitari de La Caixa. Parlem? La resposta és clara: De què?
5. Suport / Carles Miró
De la família del "s'ho", en una botiga d'electrodomèstics vaig sentir unes quantes vegades en poca estona: "No es preocupi que això s'ho portaran a casa". ¿Volia dir: "l'hi (=li ho) portaran a casa"? Potser sí, però com que "s'ho portaran" sona igual que "suportaran", potser el dependent deia amb tot el morro: "No es preocupi, que això ho suportaran a casa".
6. S'ho embolico / M.Angels Planas
"S'ho embolico?" em pregunten a algunes botigues... I jo faig aquella cara que faig quan estan escrivint amb guix a la pissarra i noto el xerric a les dents. Sembla que no m'agradi el que he comprat. Però es que després pregunten: "S'ho poso a una bossa?" Ai!!! No, no cal. Prou. M'ho enduc així mateix que les dents em fan mal. I no, tampoc no em pregunti allò de si "s'ho demano a l'altra botiga", que també em fa el mateix efecte...
7. No s'acostumi / Eduard
Escoltant una radio en català vaig sentir un anunci, em sembla que era de cotxes, que explicava la facilitat i el baix preu per adquirir aquell cotxe, i al final deia: Però no s'acostumi! Crec que és un error que no s'hauria de cometre a la radiò, però en fi, que no s'hi acostumin!
|
|
