 |
ELS TOP 7 DE Algun disbarat més? 16/04/2004 06:00
|
Acaba de sortir al mercat un LCD (llibre compacte disc) hilarant que recull una antologia de disbarats enregistrats pels components de l'equip APM (alguna pregunta més) de Catalunya Ràdio. Aquest format d'humor radiofònic, ideat fa deu anys per Antoni Bassas, amb Xavier Bosch i Manel Fuentes, va ser pioner en l'aprofitament dels talls de veu que permetia la incipient era digital, i una dècada més tard continua fent riure mig país cada matí amb l'enginy de Carles Capdevila i el seu equip APM.
Els 80 minuts del CD i les 242 pàgines del L contenen tantes piquiponades contemporànies que es fa difícil superar-les. Personatges com el pecident Núñez, Aznar, Gaspart, Xarli Rexach o els amics de la competència (Cope i cia) conviuen amb els nyaps que els professionals de la casa entomen amb elegància, com el mestre Puyal o l'Antoni Bassas Show. Us demanem que relateu el disbarat (radiat o viscut) que més us hagi impactat mai, dels "hilitos de plastilina" de Rayoy al "nunca fue el castellano lengua de imposición" del rei, passant pels "sangus" i els "llambordins" de Josep Lluís Núñez o la celebració que l'alcalde Clos va fer del Dia sense Cotxes anant amb cotxe. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del LCD d'APM, valorat en XVI euros, per gentilesa de l'editorial La Campana i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Ahir al TN migdia / Karakonya
Ahir 21 d'abril la locutora del TN migdia en haver de dir "la situació a l'Aràbia Saudí" va tenir o patir un lapsus i va acabar dient "l'Arràbia saudí" amb una erre de més com canvia la cosa, no?
2. Un altre Mahler / Jm. Fonalleras
En un dinar de fa potser vint anys, en presència de Jaime Gil de Biedma, que parlava de les seves relacions amb els Tabacos de Filipinas i amb el seu president d'aleshores, el també president de l'Espanyol, en Meler. Un dels assistents diu: "Es cierto, y además su música es muy buena".
3. Mahler, el vull / Dídac
Diuen que un productor de Hollywood, en contemplar "Mort a Venècia" (1971) va demanar: "de qui és la banda sonora?". "De Gustav Mahler", li van respondre. "Mmm... el vull: contracteu-lo".
4. La gran mamada / Maggie
Gloriós lapsus de no sé quina presentadora: "últimament hi ha hagut una gran plurifel·lació de prostíbuls"
5. In-èdites / Pere Drou
La premsa escrita seria una mina de disbarats lingüístics i piquiponades, si no fos per un gremi que, a les redaccions dels diaris, es dedica a exterminar les manifestacions d'aquest gènere literari (i, a més, cobrant!). De la meva època d'exterminador rescato aquestes dues piquiponades in-èdites: Un comentarista d'esports, endut per l'entusiasme del públic, va escriure: "Els aficionats van aplaudir el seu equip fins a quedar afònics". I un periodista escrupolós, sempre a l'aguait de les novetats que poguessin enriquir el seu estil, va sentenciar: "Els polítics haurien d'estar més a la white de les demandes de la societat."
6. Aixaragallar / Lluís Mª Bonet
Dit a Ràdio 4 fa 10 ó 12 anys. "Un tren ha aixaragallat un cotxe en un pas a nivell...". Ningú no es va adonar de la incongruència o com a mínim que no s'entenia. Es va rebre una carta del professor Enric Lluch en què aventurava què devia haver passat: a) la periodista devia ser castellanoparlant, b) devia pronunciar les "ll" com a "y", c) devia haver de traduir "Un tren arrolló..." d) va buscar el verb a un diccionari, però en comptes de buscar "arrollar" va buscar "arroyar" i allà va trobar l'estrambòtic "aixaragallar". Totes les deduccions del professor Lluch eren correctes. Châpeau.
7. Anàlisi de sang / Emili, de Xàtiva
Un pacient meu estava molt preocupat perquè li havia eixit una anàlisi de sang desastrosa. Les úniques coses que tenis en valors normals eren els "triciclos" i els "lacasitos".
|
|
