 |
ELS TOP 7 DE Argots gremials 26/03/2004 06:00
|
Tots els gremis són particulars, i una de les seves particularitats és l'ús de determinades paraules en l'argot gremial. Per exemple, en el gremi dels lletraferits els premis literaris es "fallen" (encara que hi hagi un cert grau d'encert) i els poetes guanyadors dels Jocs Florals són anomenats mestres en lo "Gai" saber (encara que siguin heterosexuals).
No tots els argots gremials generen dobles sentits. Els taxistes i els radioaficionats, per exemple, diuen que "copien" quan escolten algú per la ràdio i no costa gaire d'entendre. Però ¿què se suposa que separa un "servidor" de l'ordre d'un "servidor" d'Internet?
Us demanem equívocs provocats pels argots gremials. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar d'"Escola italiana", un poemari excepcional de Josep Pedrals, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Pla de xoc / Lluís Mª Bonet
Al gremi dels executius es parla contínuament d'aplicar "plans de xoc". Llegeixo a El Punt d'avui que els del Trambaix aplicaran un "pla de xoc" per reduir l'accidentalitat. Què passa? que a partir d'ara ja no podrà xocar amb el tramvia qui vulgui sinó qui ells tinguin planificat?
2. Arts gràfiques / Jaume
En arts gràfiques quan cal retallar una peça d'alguna forma no lineal cal fer-ho amb un encuny (troquel) i encunyar, i es clar, això fa molta gràcia als nous, però tots acaben encunyant-se i acunyant un reguitzell d'equívocs i d'anècdotes...
3. Els ferrers també trempen / Lluís Ferrer i Coronas
Una de les tasques dels ferrers és donar el tremp necessari a les peces de ferro. Per tant, un ferrer es pot passar tot el dia trempant, i si aquest ferrer viu i treballa a la població de Tremp, doncs la trempera pot ser històrica.
4. "Quin Cristo!" / Xeiè
Els fusters fan servir un "màrtir" (una peça de fusta que rep els cops de martell o els embats del trepant per no danyar la peça bona que estàs treballant), els compositors fan servir cintes "verges" per gravar la seva música, un "apòstol", en termes mariners, es l'extrem de les guies del bauprès, (el pal que neix a la proa dels grans velers), una santabàrbara es una cambra on els artillers guardaven la pólvora i les municions d'artilleria, una creu es, pels numismàtics, el dors de la cara d'una moneda, una magdalena es allò que es trenca i t'esquitxa quan estàs fent el cafè amb llet. Tot plegat: "Quin Cristo!"
5. Gorroneres / Manyer
Els serrallers o manyars o manyans sí que han de tenir bona traça com a professionals especialitzats en la confecció de panys i claus. El gremi de fusters també hi ha col·laborat en la seva tasca (ja sabeu que quan vénen uns, cal que els avisis a tots), i per bé que de claus i de traça ja n'hem parlat, voldria afergir que sempre queda una mica confús si es parla de "gorroneres de portes". Quedi clar, que una gorronera, és una pedra de grans dimensions, amb un forat per alguns. Encara que d'altres, pensaran de seguida, en l'aprofitat de torn, que gorreja (menjar o beure, tant se val).
6. El cos 10 d'una helvètica / Artemisia
Sense ser sastres, pediatres, o dels serveis funeraris, els dissenyadors també MEDIM COSSOS, concretament els de les tipografies o lletres, amb els tipòmetres. Somric al pensar en EL COS 10 D'UNA HELVÈTICA" que fora de context, pot portar a l'equívoc de que prenem mides a una dona helvètica: "la dona 10".
7. Sobre sabaters / Núria Canyelles
El meu avi era sabater (feia sabates) i tenia un trepant, eina per fer forats a la pell. Res a veure amb els escaladors o "trepes" que van "trepant" per les parets o els que fan forats a cops de colze per anar "trepant" políticament i que en la seva escalada empren un castellanisme. També tenia un prestatge ple de formes (peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació del calçat), a casa s'escoltaven sovint expressions com "passa'm la forma de la senyora tal, aquella (senyalant-la), la grossa" sense que la clienta fos necessàriament grassa, "les formes de l'esquerra són les dels senyors i les de la dreta les de senyora" cosa que no implica que el sexe hagi de ser indicatiu del comportament polític o quan em tocava pencar a mi i em deia "treu la pols de les formes" no em demanava que renovés les meves maneres, sinó que passés el drap. Quan ell era al treballador i jo jugava per la botiga i entrava algú, havia de cridar "avi, demanen!", i no volien caritat, només volien ser atesos, ara que, ell trigava força a acabar la feina i potser si que demanaven que els atorgués una gràcia.
|
|
