 |
ELS TOP 7 DE Panda da Vinci 09/01/2004 06:00
|
El primer fòrum de l'any vol començar puntuant ve. Us demanem històries, acudits, jocs, rètols o anècdotes basades en problemes de puntuació. L'exemple que us posem és el més clàssic en anglès, i ara està d'actualitat perquè a Anglaterra la lingüista de la BBC Lynne Truss l'ha triat com a títol d'un llibre fantàstic sobre la puntuació en els temps dels mòbils. L'anècdota fa així:
Un ós panda entra en un cafè. Demana un sandvitx i se'l cruspeix. En acabat, treu una pistola i dispara dos trets al sostre. "Per què?" encerta a mormolar el pobre cambrer espaordit mentre l'ós fa per marxar. El panda es treu de la butxaca un diccionari zoològic ple d'errors de puntuació i el deixa damunt la barra. "Sóc un panda, jo", li etziba. "Informa-te'n". El cambrer, atònit, fulleja el diccionari fins que arriba a la P. Allà localitza l'entrada i hi llegeix: "Panda. Large black-and-white bear-like mammal, native to China. Eats, shoots and leaves". Llavors ho entén tot. A l'última frase de la definició s'hi ha escolat una coma que no tocava. "Eats shoots and leaves" vol dir "menja branques i fulles". En canvi, l'afegitó de la coma ho transforma en una nova frase ("Eats, shoots and leaves") que significa "menja, dispara i se'n va". Exactament el que ha fet el panda de l'acudit.
Us demanem, doncs, ambigüitats degudes a la puntuació. Aquesta setmana el premi és un dels llibres que més ha circulat aquest Nadal: la novel·la de Dan Brown "El Codi da Vinci", una espècie de thriller apassionant en el qual la criptografia hi juga un paper central, per gentilesa de l'Editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Estatut d'autonomia de les Illes Balears / Tarry /
En el títol 1, l'article 3, es pot llegir: "1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial." Es veu que en el primer text que es volia aprovar posava "La llengua catalana pròpia de les illes balears..." (referit clarament al mallorquí), fins que a algú se li va acudir posar la coma. Aquesta coma, fa que es parli del català i no d'un altre idioma. Podeu veure el text actual a .
http://www.comib.es/disposicionsgenerals.htm.
2. Paraula per paraula / Cocarroiet de bona pasta /
En Bertran del Vernet, cavaller i trobador, era amic d'explicar xafarderies per fer barallar els nobles de la cort. Un dia es va emprenyar amb n'Huguet Trencacolls, i manà al seu joglar, de nom Ocell, que anàs al castell del seu "enemic" i que li cantàs el següent sirventès: "Rates de femer, de bigotis molls, / llimacs bavosos, llargandaix salat. / A la taula de n'Huguet Trencacolls / no hi trobareu altra menja millor. / En abundàndia us omplirà el plat. / N'Hug, refum!, és un porc, no és un senyor". N'Ocell, el joglar, no volia sortir malparat de tal encàrrec, i decidí, pel seu compte, cantar aquell sirventès d'altra forma. La seva versió va ser aquesta: "Rates de femer, de bigotis molls, / llimacs bavosos, llargandaix salat / a la taula de n'Huguet Trencacolls / no hi trobareu. Altra menja millor / en abundància us omplirà el plat. / N'Hug, refum! és un porc? No, és un senyor". I d'aquesta manera va repetir PARAULA PER PARAULA els versos d'en Bertran, no punt per punt i coma per coma.
3. L'inspector és un ruc? / Diana /
Bones amics verbívors, Abans de tot vull disculpar-me pel meu català. Sóc argentina, filla d'italià i estudianta de la vostra llengua. Llavors puc gaudir-me les tres versions de verbalia. Però la veritat és que de català he fet només l'examen de primer nivell de la Universitat Llull aquest juliol. Doncs, podreu imaginar que és encara molt bàsic, però igualment he decidit deixar vergonya a part i intentar-ho. He volgut aportar una anècdota respecte als problemes de puntuació. Diuen que Domingo F. Sarmiento (personatge controvertit, qui després serà president de l'Argentina i va a ocupar-se especialment del desenvolupament de la educació en el país) quan era inspector d'escoles, un dia va visitar una i veient que el mestre no posava ninguna atenció a l'ensenyament de la puntuació, li demana el perquè. El mestre respon que aquesta no és una qüestió massa important. Llavors Sarmiento demana un alumne de passar a escriure el que ell li dictarà: "El mestre diu, l'inspector és un ruc". El mestre, lògicament se sent pertorbat per la situació i intenta explicar-li que no és així. Sarmiento li diu que encara no ha acabat i continua dictant una altra oració a l'alumne: "El mestre, diu l'inspector, és un ruc". Evidentment és una qüestió important. Amb afecte des de l'Argentina,
4. Tenir un paper / Josep Abellan /
Bon vespre, Mon pare sempre explicava l'anècdota d'un home desesperat per obtenir un paper d'actor, passant de prova en prova fins que finalment i més per constància que per aptitud el contracten en un breu (brevíssim) paper en una obra de teatre. L'home -emocionat- practicava milers de vegades per dia recitant la frase, la seva única frase. A l'escena, entrava ell amb el detectiu protagonista i en veure el cos a terra, deia: " Señor, muerto está. Tarde hemos llegado" Evidentment, el dia de la premiere, va entrar amb el detectiu i mirant el cos a terra digué: "Señor muerto, ésta tarde hemos llegado" No el tornaren a contractar.
5. Hosteleria deficient / La pícara molinera /
Això ho sé de fa molts anys, ho ensenyaven per aprendre a escriure l'hispànic oficial. És possible que tingui autor conegut, però no el recordo.
“-He matado a un hostelero!
¿Por qué? ¿Dónde? ¿Cuándo? Cómo?
Porque donde cuando como
sirven mal, me desespero!”.
Per cert, recordo que amb el meu germà ho cantàvem amb música dels canyons de Navarone o altres, gairebé totes hi anaven bé, proveu-ho.
6. Biografia matrimonial (entonació i puntuació) / Otami /
Aquest l'explicaven a Mèxic: Cronologia de salutacions matinals d'un marit a la seva esposa: Matí del primer dia de casats (to lúbric): "Cómo amaneciste, vieja!" Matí del primer aniversari de casats (to cortès): "¿Cómo amaneciste, vieja?" Matí de l'aniversari de les noces d'argent (to de menyspreu) : "Cómo amaneciste vieja!" Matí de l'aniversari de les noces d'or (to sorprés): "Cómo! amaneciste, veja?"
7. Torres i Bages / Josep M. Fonalleras /
La "Catalunya cristiana..." és una proclama (no sé si espúria o no) del cardenal Torras i Bages que encara ressona a les parets de Montserrat, feta gravar per l'abat Escarré. Després va venir un graciós amant de la puntuació i la ironia i va canviar la coma de lloc. Ara no puc recordar a qui se li atribueix. ¿Sagarra? I també hi ha aquell vers que feia córrer fa anys en Fages de Climent: "Aquest pobre Triadú que per triar no té do, si quan tria, tria dur, és que és mal triador". No l'havia inclòs en la seva famosa antologia.
|
|
