 |
ELS TOP 7 DE Embolics electorals 14/11/2003 06:00
|
Aquesta setmana el fòrum és polític. El plantegem l'últim dia de la campanya electoral catalana i el premiarem quan ja farà cinc dies que sabrem els resultats, la qual cosa no implica pas que ja tinguem president. És un fòrum-sopa de lletres, inspirat en la troballa del ODEP madrileny (Otra Democracia Es Posible, bifront de PEDO) i tants altres episodis gloriosos protagonitzats per les sigles. ¿Recordeu el PORE? Era el Partido Obrero Revolucionario Español. Quan va intentar presentar-se per Catalunya va descobrir que la seva versió catalana tindria el nom del PORC.
Us demanem històries xocants a partir de sigles de partits polítics, per més extraparlamentaris o locals que hagin estat. S'apreciarà que formin part de les vostres militàncies ancestrals, presents o futures.
Aquesta setmana, el missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre recomanat "Vota'm inútil" de Toni Soler, per gentilesa d'editorial Columna i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Aquí també guanya MAS
# RE.SO.ES = RE.SO.CA ?
A les primeres eleccions democràtiques; un dels 8 partits que és van presentar a tot el país, va ser el RE.SO.ES (REforma SOcial ESpañola); el homónim a Cattalunya, com que no existía suposo que d'haver existit, hauria sigut els RE.SO.CA (REforma SOcial CAtalana); si canviem les lletres, ens surt un CASERO; o en el seu defecte 2 vegades "soca"; per tant ens ho mirem com volguem amb aquesta definició no hi ha res que surti en Català; per tant ens quedem amb RESOES. Per cert, NO va treure CAP diputat en tot el país, i crec que es va ajuntar amb UCD.
# Un PP, que no és el PP
A les primeres eleccions; hi va participar un partit PP (Partido Proverista) d'un tal Maysounave; que no va treure cap diputat, i es va juntar, crec amb l'antiga UCD
# De la C sola; a les 4 CCCC
Si partim de la base que la C sola és Catalunya; que sabeu que las 2 CC a Catalunya van se Concordia Catalana de J.A.Samaranch; las 3 CCC Convivencia Cívica Catalana de Vidal Quadras; a veure qui és el guapo que posa a un partit les 4 CCCC
# De FE a FET i FEA
Completan una informació d'en Jaume; només per explicar que FE (Falange Española); es va escindir en 2 partits; un va ser FET i de las JONS; i l'altre FEA (Falange Española Autèntica)i que totes dues van anar a unes eleccions; si veiesiu els dubtes de la poca gent que agafava paperetes.
2. Bacteria / David Guàrdia
Curiosa devia ser l'Agrupació d'Electors B.A.C.T.E.R.I.A. que es va presentar a les eleccions europees del 1989. Els pocs vots que va treure devia ser per la por a infecció de tots els electors temptats a agafar la papereta. D'altra banda, els membres de les meses devien prendre antibiòtics abans de del recompte i començar a obrir sobres. EEUU ha de saber que hi ha precedents d'atacs bacteriològics dins un sobre abans del que ells es pensaven...
3. I s'hi van apuntar bastants... / Llum
Al principi de la legalització dels partits polítics, al meu poble hi vivia un xicot, que per raons que ara no venen al cas havia patit un tractament d'electroxocs i, diguem que no hi era tot quen es tractava de segons que. Conscient de la seva situació, va fundar un partit, segons ell, poític, del qual n'era el president, secretari i tresorer i, orgullos, n'emetia carnets amb la seva enorme firma. El partit es deia PMU (Partido Majara Unido) i encara molta gent l'anomena com a en Manolo del Pemú.
4. Anticonceptius, osonades i peces d'abric / Núria
Una crisi en la política municipal de Cabrils (el Maresme) va provocar que en les darreres eleccions locals hi hagués gent que optés pel DIU (paradoxalment, format pels ex-militants de CIU més conservadors), el VIC (res a veure amb la capital d'Osona) i el GEC (tot i que l'ambient polític municipal ja estava prou caldejat).
5. PAFUC / Tinus
Fins a la gorra de la modorra funcionarial del país, fa cosa de vint anys vaig intentar fundar el PAFUC: Partit Anti-Funcionarial de Catalunya. La intenció era clara, tocar la pera i la pota de la poltrona dels "susodichos", i els eslògans del tipus : "per l'abolició dels privilegis funcionarials", "més pencar i menys esmorzar" , "per l'abolició de les pagues fantasma" , etc etc... vam arribar a passar-ho molt bé amb els amics entre cervesa i cervesa, però de funcionari no en venia cap, tu! De tant en tant encara em ve el rampell i dic... i si ressucitem el PAFUC....algú s'hi apunta?
6. PIT, PIT, PIT, ben trempat i ben parit! / Carles Marquès
Tot i ser simpatitzant d'algun altre, l'únic partit en què he "militat", als anys 80, era el Partit Independentista de Torredembarra, que tenia, i no per casualitat, les sigles PIT, i el crit de "guerra" era "pit, pit, pit, ben trempat i ben parit", mentre et tocaves, com si fos allò del puny enlaire, un dels dos pits (l’esquerre, em sembla). Els colors de la bandera eren "butano", transparent i gris. De fet, en vaig ser l'últim afiliat, i d'entrada ja em van nomenar ministre de Xanxullos Vàrios. Com a acte constituent de La Torre van "conquerir" un poble desahabitat, Rubials.
7. Fa anys! / Isabel
Al principi de la "democràcia" i la "transició", el meu curs, COU A, va decidir erigir-se en la República lliure i sobirana de COU A. Per tal de no allunyar-nos de l'alt nivell de llibertat del qual disfrutàvem i disfrutem ven dedidir admetre sols dos partits: El POC i el PSIC. Penseu que encara no s'havia descobert el concepte "políticament correcte". Un era el Partit de l'Orgasme Continuat i l'altre el Partit Socialista d'Invertits de Catalunya.
|
|
