 |
ELS TOP 7 DE Fem el gest 10/10/2003 06:00
|
L'insigne verbívor bagenc Xavier Giol ens proposava abans de l'estiu un tema per a un fòrum gestual. És a dir, descriure un gest o una posició corporal que es pugui traduir en una expressió o frase feta. Ell ens en proposa dos:
Colze recolzat a la taula i els dits a la boca: estar als núvols.
Dos colzes recolzats a taula amb les mans aguantant-se el cap i els ulls clavats en un llibre de text: estudiar (justament se'n diu "fer colzes", per tancar el cercle).
La proposta permet anar més enllà en el fascinant món dels gestos. Segur que podreu trobar noms ben diversos per designar gestos tan punyent com ara "fer botifarra" (un corte de mangas, que en podrien dir en espanyol hispà aquest dotze d'octubre) o "fer punyetes", o també el valencianíssim "anar a fer la mà".
Us demanem, doncs, que feu el gest. L'aportació més original de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana, un exemplar del llibre recomanat: "Que dormim?" d'Enric Casasses per gentilesa d'Editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Pesquera
El missatge d'ona pesquera de l’Enric agafa peix:
“Quan des d'una barca es demana a una altra embarcació si s'ha pescat, qui pregunta alça la mà cridant l'atenció, des de l'altra barca responen passant els dits per davall del nas, tot dient que no s'ha pescat res, tot ha passat sense dir paraula... només amb el gest.”
2. Cosetes, manies i tics
Eloi Verdalet exposa, entre d'altres, les diverses maneres de moure el cap per dir que sí o que no.
“Segurament els gestos mes usats sigui el de inclinar el cap amunt i avall per dir que si i el de girar-lo d'un costat a l'altre per dir que no. Però hi ha cultures que no fan servir aquest gestos provocant situacions curioses. A la india, per exemlple per dir que si mouen el cap d'un costat a l'altre i fins que no t'hi acostumes no saps si et diuen que si, que no o simplement et prenen el pel. I parlant de pendre el pel, i del gest del si i el no, tinc la (mala?) costum de começar a inclinar el cap amunt i avall, com dient que si, i aleshores dir que no (o a la inversa). Haig de dir que devant d'aquestes contradiccions la gent es queda amb un pam de nas i n'hi ha que fins hi tot s'hi emprenyen."
3. Mans
Alexandre Lloreda incideix en gestos fets amb les mans, des de la V de Victòria als 4 de les quatre barres, a l'adéu siau i talla el rotllo.
* Moure la mà, d'un costat a l'altre, amb el dors mirant cap al cos = Adéu!
* Amb un parell de dits ens pincem el nas = Quina pudor!
* Puny tancat i polze cap amunt = Li perdono la vida!
* Puny tancat i polze cap avall = Que mori! (Ave Cesar, els que van a morir et saluden)
* Mà en alt, amb els dits mig i índex estesos i ben separats = Victòria!
* Braç en alt, mà estirada i els quatre dits estesos, ben separats (sobre tot, ben separats!!) = Catalunya!
* Amb la mà tancada, estenem els dits mig i índex i els ajuntem i separem repetidament = Talla el rotllo!
4. Intuició a la pituitària / qui té duros, fuma puros / má, ché cosa fai
La Gina n'envia molts, però en destaquem especialment un de transversal amb el nostre fòrum italià: el "ma, ché cosa fai?" amb les puntes dels dits juntes movent-se enlaire;
* Donar-se uns copets al nas amb el dit índex... m'ensumo que vol dir alguna cosa!
* Ajuntant les puntes dels dits polze, índex i mig, i fregant-los entre ells, és ben fàcil preguntar el preu d'un article, o dir que algú està carregat de quartos... o qualsevol cosa relacionada amb els diners.
* Ajuntant les puntes de tots els dits, i mirant amb cara de "home, per l'amor de déu, a qui se li acut".
5. Pam-i-pipa
Ignasi Ripoll es fa ressò de gestos clàssics com el pam-i-pipa, el brillo-brillo, el "toca el dos" i d'altres...
“Al meu entendre l'estrella és el pam-i-pipa (cal que el descrigui?); molt semblant en intenció és el Elis-elis-putxinel·lis, consistent en fer les orelles d'elefant movent simultàniament les mans obertes amb els polzes a cada templa; convé no oblidar el "mea culpa" donant-se cops amb la mà tancada al pit(3); tapar-se el nas en pinça per indicar la presència d'una ferum; la palma de la mà damunt del cap per a indicar sorpresa (anda!los dónuts!); i gratar-se la closca amb un dit indica desconeixement; treure la llengua, no indica precisament amor; encongir-se d'espatlles indica ressignació o desconeixement; fer que sí i que no amb el cap, (…) no cal explicar el significat de l'aplaudiment; n'hi ha molts més, però no acabariem ...”
6. Ja pago jo!
Martingales es concentra en el paganisme de sant Paganini
“Un dels gestos més característics, el podem veure als nostres quotidians bars: El de ficar la mà a la butxaca del darrera del pantaló o a la interior de l'americana per treure la cartera en el moment en que el cambrer diposita la nota davant d'un grup, més o menys nombrós, de clients que acaben de fer una consumició. Podem veure el cas del qui, suficient, atura amb la seva mà el gest de company i amb un somriure exclama -no, aquí pago jo, ets al meu terreny- acompanyat la majoria de les vegades, de la no insistència i d'un somriure d'alleujament per part de l'altre, sobretot si a la consumició anava inclosa una tapa de pernil de "jabugo". També es pot donar el cas d'iniciar una coreografia de moviments que, a manera de la capoeira del Brasil, inicien els "pagans" que volen ser ells qui gaudeixen de l'honor de ser els abonadors de la nota…”
7. S'entenen
Núria, la dels formatges, explicita el xoc d'índexs estirats que fem per dir que dos s'entenen.
“Amb els punys tancats i els índexs ben estirats, els colzes enganxats al cos i picant una mà contra l'altre de costat... el cos una mica encorbat amagant el gest i cara de suficiència... aquests dos s'entenen!!!”
|
|
