 |
ELS TOP 7 DE Exàmens finals 27/06/2003 06:00
|
Com molt bé saben tots els que estudien o conviuen amb estudiants, s'acaben d'acabar els exàmens finals. És doncs, un bon moment per recuperar la tramesa que el dibuixant i verbívor Nèstor Macià ens va fer arribar el mes de març. Es tracta d'un clàssic error de coneixement, amb l'agreujant que porta repicó. El context és un treball en grup del crèdit de síntesi. Els alumnes el presentaven davant d'un "tribunal" de professors i davant dels alumnes de primer i de segon d'ESO. Els profes, a més de mirar-se el treball físic, feien preguntes sobre el tema (el gòtic i tot el que l'envoltava socialment):
Professor: Què eren els gremis?
Alumne: Eren uns premis de cine que es donaven en aquella època.
(En una sola resposta confón els gremis amb els "Grammy" i barreja la música i el cine!!! Però la rematada és insuperable).
Professor: Però a veure, tu creus que hi havia cine a l'edat mitjana?
Alumne: És clar, com podem veure les pel·lícules d'aquella època, sinó?
Aquesta setmana us demanem, doncs, exemples de nyaps escolars. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana el libre de poemes "Que dormim?" d'Enric Casasses per gentilesa d'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Un peix molt especial
El guanyador del fòrum és Ferran, per la seva fantàstica aproximació al fascinant món submarí del mero
“Us explique una anècdota que m'ha contat una amiga: En un examen de llengua espanyola, l'alumne, que havia d'explicar les característiques del verb "ser", respon que és "un pescado". La professora, òbviament, considera errònia la resposta, però l'alumne quan ho veu, indignat, argüeix que això ho havia dit ella i tot decidit li mostra la prova concloent. En efecte, la professora de llengua espanyola havia dictat en els apunts: "el verbo ser es un mero conector" (a la planxa deu estar boníssim!).”
2. Plaça Francesc Macià
Segons en Ramon Forès l’herència és una simple qüestió urbanística:
“PREGUNTA: Qui era Francesc Macià? RESPOSTA: Un polític que va succeir a Calvo Sotelo!”
3. Tanto manta, manta tonta
Ignasi Ripoll ens delecta amb una referència bibliogràfica. La física té cops amagats.
“Dec tenir per un lloc o altre un llibre gloriós de començaments dels setanta (Antologia Del Disparate), que àdhuc va tenir una segona part, on un profe exposava divertidíssimes pífies d'exàmens que havia aplegat al llarg del seu periple professional. N'hi havia una que mai no oblidaré: Qué son los rayos catódicos? = Isabel y Fernando.”
4. Argentina
L’evidència de l’aportació de Germà Forrellat és aclaparadora:
“Classe de socials. Què és el tango? Doncs, com el tanga de les noies, uns calçotets molt petits.”
5. Una camisa molt especial
Els Sicílians ténen fama de conservadors, Roser Carol ens ajuda a entendre’n el perquè:
“Molt semblant al que explica en Ferran, va passar fa uns quants anys al CEIP de Taialà (Girona). El professor pregunta, en un examen de socials, els diferents climes a l'estat italià. Un vailet finalitza la resposta de la següent manera: "... i a Sicília, CAMISES." El mestre se n'estranya, però el nen li ho argumenta dient que "al llibre ho diu". El mestre encara se n'estranya més i li demana que li indiqui en quina pàgina. Ho busca. Efectivament, al llibre diu "... i a Sicília, el clima és aBRUSAdor."
|
|
