 |
ELS TOP 7 DE El nom del porc 23/05/2003 06:00
|
Aquesta setmana us demanem que jugueu amb el llenguatge literal i el figurat. Ho fem inspirats per una anècdota que ens ha fet conèixer el filòleg Narcís Garolera. A grans trets, es tracta d'un prohom català dels anys trenta envestit i abatut per un porc senglar, probablement en una cacera. L'endemà un diari se'n fa ressò amb tots els ets i els uts, de manera que el prohom queda en ridícul. S'emprenya, truca al diari i els munta un pollastre de categoria. El periodista vituperat hi torna al dia següent amb una ampliació de la notícia publicada el dia abans: "Tenim noves dades. Ahir el senyor X es va posar en contacte amb nosaltres i ens va dir el nom del porc".
No serà fàcil superar aquest exemple excels, però us demanem contextos, reals o inventats, en els quals una expressió en llenguatge figurat prengui un sentit literal, o viceversa. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar del llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana el recull de narracions "Homeless" de Pau Vidal per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.
1. El nom del porc II
Guanya l'Aleix, capaç de trobar una continuació versemblant a l'anècdota que ens referia Narcís Garolera:
“Potser no coneixeu la continuació de la història del prohom del nom del porc: A fi de no fer més el ridícul va intentar concil·liar-se amb el diari en qüestió. Per a això, va convidar el cap de redacció al casament de la seva filla. L'home hi va anar, tot i que no amb molt d'entusiasme. Després de l'àpat de noces, el prohom va aconseguir, després d'haver d'insistir molt, que el cap de redacció sortís a fer un ball amb la núvia. L'endemà el diari va publicar: El senyor X ens fa ballar el cap.”
2. Antoniades
L'Antònia ens parla de les facècies del seu oncle l’humor del qual es basa sempre en jocs lingüístics:
* "Quan la meva padrina li deia que mudàs la cabra (canviar-la de lloc), ell feia cara d'estranyat i deia: "I a on ha d'anar la cabra, mudada?"
* "Un dia, estant al cafè amb els amics, tots fadrins i nascuts devers l'any 40, els va etzibar que feia un mes que es colgava amb una morenota. Ells, amb els cabells drets, es moriren d'enveja perquè entengueren que jeia amb una dona morena molt ben plantada. No n'haurien tinguda gens, d'enveja, si haguessin entès allò que el meu oncle els volia dir en realitat (es referia a una "hemorroide")!”
3. El número i la llufa / Bous i esquelles
L'Agustí Casals ens sorprèn amb la seva capacitat per inventar grans contextos per justificar frases
* Un corredor feia la Marató el dia dels innocents. (…) bon tros endavant, li van venir necessitats peremptòries, va localitzar un hostal, preguntà per l'excusat i s'hi introduí ràpidament, no pas sense treure's abans la samarreta i penjar-la cap enfora de la part alta de la porta de la comuna.
Uns vailetots despenjaren la samarreta i substituïren subtilment i silent el rètol del nombre per un altre de semblant amb una magnífica llufa dibuixada. Sense adonar-se de res l'atleta es reincorporà a la marxa (…)
No va pas tardar gaire a sentir-se i comentar per part dels uns: "Li han pres el número!", i dels altres: "Se li ha vist la llufa!".
* Un pagès anava a votar el dia de les eleccions municipals. Quan s'hi encaminava es topà amb el seu mal veí, qui el reptà a fer una juguesca: Si guanyaven els verds, ell se n'aniria del poble per sempre més, però si guanyaven els grocs es quedaria amb tot el seu bestiar. (…) Convençut com estava que els verds eren els millors, tal com havien anat demostrant fins aleshores, va acceptar l'aposta i se n'anà a votar tot seguit. Dissortadament, en aquesta ocasió els verds perderen i els grocs se'ls avançaren per primer cop a les urnes.
L'endemà tothom comentava, fent referència al pobre bover: "Ha perdut bous i esquelles!".
4. Companys / Dependents
Martí Sunyol i Aleix recuperen dues curioses anècdotes històriques:
“Una història burlesca que expliquen la gent gran. En un míting a la Plaça de Sant Jaume, Macià s'adreça amb veu potent a la gent, des del balcó: Companys..... !!! Darrera seu una veu fràgil respon: ...si, Macià? "
* “Aquesta última aportació d’en Companys m'ha recordat un acudit gràfic de l'època de la república. No juga ben bé amb el sentit figurat però s'hi assembla. Hi apareixen en Cambó i en Macià acarats l'un a l'altre. Pregunta en Cambó: ¿Què volen els dependents? Respon en Macià: Volen la independència.”
5. Capítols 1, 2 i 6
En Xeiè ens delecta amb mitja dotzena d'exemples, dels quals en destaquem tres:
* Aquell mati estava inquiet i no era perquè hagués dormit poc. Tenia un trasplantament de cor. I això l'inquietava. Va agafar el cor del pacient, estrenyent-lo fort amb la mà. Es va girar cap els altres metges i els hi va dir: "Tinc el cor en un puny".
* Acabat el trasplantament tenia una operació de cirurgia estètica. Un paio que tenia la cara cremada en un setanta per cent. Se li va acostar i a cau d'orella i li va dir: "Tranquil que et faré una cara nova."
* Un vianant va ser atropellat a Gràcia i va perdre un peu. Me'l van portar a urgències, al barri de Sant Gervasi. I l'home m'anava dient: "Tinc un peu a l'altre barri". L'home es deia Pau. Dies desprès dormitava en una habitació i li vaig demanar a l'infermer "Descansa en Pau?" "Sí, sí, és al final del passadís". "Està rígid, ha perdut el color i sembla que aviat ens deixarà". "Haurem de prendre mides i parlar amb els de la Caixa, per les factures". La setmana a sobre en Pau se'n va anar "pel seu propi peu".
6. Posar la pota
Destaquem la singular impulsivitat de la mare de l’Àlex:
“La meva mare, ja fa temps, va anar a visitar a un familiar a qui havien amputat una cama. No va trobar millor frase per expresar el seu desconsol que etzibar-li: "Noi, això sí que és tenir mala pata"
7. Humor negre.
No podem deixar de banda l’aportació de l’Ignasi Fontvila font d’inspiració del proper fòrum:
“El diumenge 25 de maig La Vanguardia publicava la següent notícia: "Joan Alié va morir ahir com a resultat de les cremades en un 80% del cos provocades a l'atemptat del Marroc. La capella ardent s'ha instal.lat al tanatori de Les Corts". El que no especificava és si es proporcionarien extintors als assistents a l'òbit.”
|
|
