| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dimecres, 25 de febrer de 2026

 ELS TOP 7 DE Cartes cantades 25/04/2003 06:00

Aquesta setmana us convidem a agafar la baralla i retre homenatge al mític Heraclio Fournier. És, aquest, un fòrum dedicat a la gent de Gasteiz, bressol del disseny de les baralles de cartes i no pas a l'ús folclòric que està fent l'exèrcit nord-americà a l'Iraq de l'homonímia catalana BARALLA. Us demanem denominacions més o menys particulars que conegueu de cadascuna de les cinquanta-dues cartes de la vostra baralla. Sou dels que anomeneu l'as d'oros amb el saborós apel·latiu de la "truita"? I del rei de bastons com en dieu? Qui és la puta d'oros de la vostra baralla? Us demanem, per tant, que ens ensenyeu les cartes. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat, aquesta setmana un exemplar de "Llarga vista" de Josep Maria Fonalleras per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.


1. Truc menorquí
La dissertació d’en Joel Bagur sobre semblances de cartes entre Menorca, Mallorca, País Valencià i Argentina fan que guanyi aquesta mà:
“A Menorca, Mallorca, País Valencià i a l'Argentina són lloc on segur que es juga a truc. En aquest joc de tàctica, estratègia i farols gairebé totes les cartes tenen nom: la més important, l'onze de bastos és l'amo, el deu d'oros és madona, l'as d'espases és espaseta i l'as de bastos bastet (clar). Després venen els sets d'espases i d'oros que són les mates d'espases i oros. Després hi ha els tressos, els dossos... però ja no tenen malnom. Es un joc on per guanyar es truca o retruca i on per guanyar punts amb els lligats (sumant les cartes del mateix pal o combinada amb l'amo o madona que lliguen amb tot) s'envida. I tot açò amb quatre jugadors amb tres cartes per hom.”



2. Xinica i Pebrera
Destaquem especialment els records de l’Àngel Mauri:
“Del 5 d'oros, el meu pare en deia la Xinica, no sé per què. Sí que s'entén per què l'as de copes és la Pebrera.”



3. De manilla no sortiràs si no tens el rei o l'as
La Roser Carol ens tramet un munt de variants de la manilla:
“1: asos / 1 de copes: la carbassa / 4 de bastos: les orelles d'en Massanet (en Massanet era un barber del meu poble amb orelles de pam i mig; semblava que en tenia 4 en comptes de dues) / 5 de bastos: "el bocarrana" que "donde va, no gana" / 5 d'oros: la sala de Can Met (malaguanyada sala de ball del meu poble que ara és un supermercat, com tants altres locals històrics) / 9: manilles / 10: sotes, senyoretes o putes (la més famosa, la puta d'oros) / 11: cavalls / 12: reis.”



4. Té, una nena
Sembla evident que Blake Edwards havia jugat amb l’avi de l'Aleix abans de dirigir "10, la dona perfecta":
“Ara no estic segur si era el 10 de copes o tots els 10s (més aviat crec que això últim) que l'avi en deia "la nena". I quan tirava un 10, deia "Té, una nena".



5. Les Cames d'en Guillem
La dona d’en Lluís Ferrer té una curiosa manera de recordar els amics:
“La meva dona i, per extensió, a casa seva, del dos de bastos en diuen les cames d'en Guillem. Es de suposar que les cames d'aquest bon senyor eren una mica tortes.”



6. La Mona
L’aportació d’en Joan Andreu és una autèntica monada:
“La Mona és la sota d'oros. El joc consisteix a formar parelles de cartes (el mateix número de colls diferents) i desfer-se'n, de manera que la persona que al final es quede amb la sota d'oros, la Mona, és també una mona.”



7. "Brisca Catalunya".
No podem deixar de banda la notable descripció que fa en Xeiè d'una baralla de disseny catalanista:
“Tinc a casa una "baralla" de 50 cartes editada pel senyor Heracli i dissenyada per un tal "Molné, 1935 fecit", inscripció remarcada al 4 d'oros. El curiós del disseny es la sustitució de les copes clàssiques per porrons, les sotes convertides en pubilles i els reis en gegants que segueixen un petit timbaler. L'espassa s'ha convertit en "falç". No s'aprecien les muntanyes de Montserrat, però sí que l'As d'oros duu una inscripció al mig de la moneda, que més aviat sembla una cassola, on s'hi veu gent ballant la sardana, l'escut groc amb quatre barres i un "Visca Catalunya". Tot aixó sota una mena de mantellina i un ram de tres flors vermelles.”




Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.