 |
ELS TOP 7 DE Al carrer 04/04/2003 06:00
|
Un nou llibre inspira el fòrum de la setmana: "Al carrer (els millors comentaris de la gent del carrer)", en edició del guionista Enric Gomà. Des de 1999 manté un "cercle electrònic" amb un centenar llarg d'amics i companys de professió que es dediquen a transcriure notarialment el que escolten o llegeixen anant pels carrers del món. Gomà tria, edita i distribueix per correu electrònic cinc alcarrers cada setmana. Sempre breus i interessants. Un exemple: "Sentit en una plaça de València. Un matrimoni ja gran, jubilats tots dos i asseguts en un banc. I ella li diu a ell: -El día que uno de los dos falte, yo me voy a Benidorm". Un altre: "Sentit a la Fira del Llibre Vell del passeig de Gràcia, una dona pregunta a un llibreter: -Vostè creu que La vaca cega és adequada per a un nen de vuit anys?".
Però l'aportació que ens inspira el fòrum d'aquesta setmana és a la pàgina 96 del llibre: "Sentit al carrer Diputació: El catalán es muy fácil, le quitas una letra y ya está". Us demanem paraules en espanyol que, en perdre alguna lletra, es catalanitzin, encara que això impliqui un cert canvi semàntic. Per exemple: un duríssim "matón" que esdevé el tou "mató". O el sorollós "cantor" que acaba que no sap cap a quin "cantó" tombar-se. Busquem relacions noves i sorprenents per a un diccionari secret espanyol-català. Secret i impagable. Pagarem la millor aportació amb un exemplar de "Al carrer" que el guanyador rebrà a casa per gentilesa d'Ara Llibres i de la libreria virtual llibres.com.
1. Franco
Guanya Dani Vidal (ell mateix seria Dan Vida!) per la seva pertinent observació sobre el cost del franquisme:
* És evident que als catalans el general FRANCO no ens va sortir precisament de FRANC.
2. Marcs de marca
L’Ignasi Fontvila, és capaç de cristianitzar la marca AMENA i d'explicar el perquè de la PASQUA que ens feien els de Pascual:
* L'empresa de telefonia mòbil Amena es converteix en Amén (l'eslògan dels catòlics). * La llet Pascual a Catalunya només es beu per Pasqua (fer la pasqua és una manera eufemística de boicotejar).
3. Viva el Re...y / Estadistes de pa sucat amb oli / I...
Catalanitzar paraules traient-ne alguna lletra pot tenir serioses conseqüències, Republicà, Mn. Bani i Xeiè així ens ho demostren:
* Si et trobes el REY de España, li treus la darrera lletra i et quedarà en "RE", que fonèticament vol dir res, de res.
* Hi ha cert personatge que tot fent elucubracions ha confós l'IRAQ amb la IRA... ja veieu què passa per parlar català només en la intimitat!
* El que està clar es que els que parlen el català traient una lletra al final de les paraules, no poden anar enlloc: "Ir a... ", I... doncs, que es queden on son.
4. Al mestre Toni Albà
L’aportació d’en Pasqual homenatja el més excels dels menja-lletres:
“¡Cuánto nos has hecho REIR amb el REI, y del PAPA en tens el PAP ben ple! Deja que a CORO et cantem amb el COR que, aunque con voz de PITO, ens ressona al PIT. Nunca llegas a derramar la GOTA que faça vessar el GOT, aunque haya quien de un GRANO de sorra vullga fer una GRAN qüestió: pues protégete con tu PETO o, senzillament, fes-los arribar un bon PET, porque la vida es muy PUTA i el cert és que, en moltes ocasions, PUT.”
5. Un bocadill de tortill...
No podem deixar de banda l’aportació de la Mercè Vallejo:
“On jo treballo, de vegades, per fer broma, quan arribem al menjador i ens entaulem amb companys que han arribat abans, preguntem: "Ja heu pedit?", o hi ha qui per esmorzar es cruspeix un "bocadill de tortill", o de "jamó amb ques", i sovint passa un company que ens desitja "buen provetx", o, si ens posem pesats, ens amenacen amb un "no em tocs els huevs".
6. Paraula catalana + vocal / M'hi apúntot!
Destaquem la proposta inversa de Tadeus Calinca seguida ràpidament per Josep Benet:
* Jo propose una variant: si treient una vocal podem formar una paraula "catalana", també seria possible la versió inversa: formar paraules "castellanes" afegint una vocal. Dos exemples extrets de la vida real serien estos: Demanar un "ganiveto" en un restaurant, o dir la següent frase en el mateix restaurant: "¿Me pasas el óleo, por favor?"
* M'apúntot a la proposta del Calinca del "ganiveto". Els meus fills, que són empordanesos com jo i per això afegim tes a molts verbs tenen una magnífica traducció castellana del terme calaix. Per a ells és un "calajo", que és on els enviaria un xinès mandarí espanyolista si els sentís.
7. M'apunto a l'afegit / La tercera estrofa
L’Isabel i en Pasqual recuperen una cançó acatalanada tant des de Mallorca (mallorcano?) com des del País Valencià:
* A Mallorca es canta una cançó basada en aquest principi: Somos 4 jovensanos, no queremos dormir solor, no tenemos matalasos ni coixinos ni llansolos. Esta noche ha plogudo y los suelos están mollos y para venir a verte me he mollado los jonollos.
* Aquí al País Valencià també coneixem la cançò de la Isabel, i hi ha encara una tercera estrofa que diu: "Los conillos de mi pueblo disen que no pegan botos: los cogemos de las potas i los matamos a calbotos".
|
|
