| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | divendres, 25 de juliol de 2025

 ELS TOP 7 DE Marea d’Eufemismes 29/11/2002 06:00

El verbívor Ignasi Fontvila i el ministre Arias Cañete inspiren aquest fòrum. El ministre perquè s’ha negat reiteradament a parlar de “marea negra” a Galícia. Diu que només són taques. Tant se val que siguin quilomètriques. Taques i prou. L’Ignasi, per contra, ens va suggerir convocar un fòrum d’eufemismes molt abans que el “Prestige” fes un esforç titànic per no enfonsar-se. Els exemples són interminables, normalment associats a activitats de caire sexual. Tothom ha sentit a parlar del “vici solitari”, “fer el carrer”o “la tieta d’Amèrica”. Fontvila fins i tot recull un “te llamo trigo por no llamarte rodrigo” que exigeix una explicació exhaustiva. També hi ha cognoms (Deulofeu, Diosdado, Expósito…) que porten el flaire inequívoc de l’eufemisme. Envieu els vostres eufemismes comentats a aquest fòrum. N’esperem una veritable marea. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de “Animals Tristos” de Jordi Puntí per gentilesa de l’editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.


1. La nostra llengua
“Com és ben sabut, el nom oficial de la llengua autòctona del País Valencià no és ni català ni valencià, sinó "la nostra llengua". I, així consta als llibres de text (perquè, si no, corren el perill d'ésser censurats per la Conselleria del ram). Aquesta denominació comporta que els pobres alumnes es facen un embolic a l'hora d'entendre temes com els de l'origen de la llengua. I copie:
LA FORMACIÓ I L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA L'edat mitjana és el moment en què es produeix el naixement i l'expansió de les llengües romàniques, entre elles la nostra. Cap als segles VII i VIII es produeix la primera transformació del llatí vulgar en un llengua romànica en l'àmbit oral. Més endavant apareixen els primers textos escrits íntegrament en la nostra llengua. El "llibre jutge" (...) i les "Homilies d'Organyà" (...) són un testimoni valuosíssim d'una consciència de llengua definitivament diferenciada del llatí. (...) D'aquesta època daten l'actual configuració del territori de la nostra llengua i els manlleus que n'han fet llengües com el castellà o l'italià."
"Llengua i literatura" 3r ESO, p. 28, ed. Voramar-Santillana, València, 2002.
I després es queixaran si els alumnes no entenen res! Visca la nostra llengua!
Josep Lluís Roig, Sense comentaris.



2. Canviar l'aigua al canari
O com inutilitzar un eufemisme segons en Pere Bueno:
“Conten que hi una casa de rics a un poble de Mallorca que rebia moltes visites. Un dia, la criada va morir i n'hagueren de contractar una altra. Però només pogueren triar entre les poques jovenalles de la contrada. I amb això que vengueren visites. I Joaneta (la nova dona de fer net) tingué ganes d'anar a orinar. Senzillona ella, només ho sabia dir com ho deia tothom a casa seva: "Vaig a pixar". Acabada la visita, la madona de la casa li proposà de dir "Vaig a canviar s'aigua an es canari". Així ho féu na Joaneta per sempre més. Fins que un dia, les necessitats relacionades amb l'excusat l'obligaren a disculpar-se d'aquesta suerte: "vaig a canviar s'aigua an es canari... i ja que hi som cagaré". La màgia de l'eufemisme havia desaparegut.”



3. Marea Negra / Prestigi?
La saviesa popular, la casualitat, o les circumstàncies... esdevénen font d’inspiració per a l’Anton: “Quan tot et surt malament, quan acumules un munt de despropòsits, quan ho enpastifes tot, quan acabes amagan-te per no donar la cara, quan els amics deixen de ser-ho, quan tot és con una merda putrefacta asquerosa i repugnant, quan tot és com una enorme Marea Negra, quan la nau et fa aigües per totes vandes com és el cas del PP a Galícia. Crec escaient utilitzar un eufemisme tipus:"el vaixell nauFRAGA"
L’Andrew, sense embuts, s’inspira al diccionari:
“Eufemisme, segons Dic. Enc. Cat.: (...)un mot suau, inofensiu,en lloc d'un de dur, indelicat, displaent, etc.(...). Sense anar més lluny: "Prestige".”



4. Vacances
Per l’Isabel Bargalló de qualsevol cosa en diuen vacances: “Vaig treballar com a formadora en un centre de formació ocupacional de la Gene. Bé, els formadors teniem un constractes que vencien normalment quan el curs acabava: juliol, Setmana Santa, Nadal... Es feia per aquestes dates una trobada que venia a anomenar-se "Les croquetes" perquè n'hi havia per picar. Hi havia també algun petit parlament de la directora que ens desitjava "bones vacances" i allà de vacances no hi anava ningú, tothom passava a engrandir les estadístiques de l'atur fins al següent curs.”



5. Economia de la llengua
Per a en Pasqual “en alguns casos els eufemismes assoleixen una funció d'economia a l’ús de paraules: Només dient "estem en guerra contra el terrorisme internacional" ens estalviem de dir "ara tenim l'excusa perfecta per esclafar violentament i sense cap vergonya qualsevol país o moviment que puga posar en perill tot aquest ordre econòmic internacional que tant ens ha costat de bastir i on continuem aprofitant-nos de la feina i els recursos dels països més pobres, d'on treiem tota la matèria prima que podem i on anem a vendre els nostres productes acabats, per treure-los també els diners i, si podem, abocar-hi també la merda (ui, perdó, els residus industrials) que s'origina a les nostres fàbriques i, veges tú aquesta gent per què no s'ha d'aconformar amb la misèria (perdó altra volta, amb el salari de subsistència) que els paguem per un treball del que després cobrarem bona cosa per ser cada cop més rics, i ells cabuts que cabuts que volen llibertat, i regir la seua pròpia economia i el seu destí, i ens diuen que el que fa Israel també és terrorisme, que nosaltres fem el que ens dóna la gana,... i tot això s'ha d'acabar, tu. A les bones o per la força. Bé, millor per la força."



6. Contingut per adults
La reflexió de la Mercè Prunera i Mas és apta per a tots els públics:
“Considero la meva avia, de 75 anys, persona adulta però potser no és ben be a ella a qui van dirigides moltes de les pàgines pornogràfiques que circulen per internet.”



7. Daixonses i dallonses
“Els daixonses i els dallonses van molt bé quan no volem dir les coses pel seu nom i fem veure que no les recordem, o bé quan no ens surt el nom de veritat “
Comença dient en Martí Sunyol.
Va més enllà parafrassejant expressions “políticament correctes” (?): “El ministre de sanitat de torn va dir en roda de premsa, quan començava el tema de la sida, "el bichito ese", …I què dir de les famoses "peculiaridades regionales" …”
Sense oblidar, entre d’altres, les de caire moral-sexual: “tapar-se les vergonyes (els genitals), el cinc-contra-un, (una palla clàssica).”




Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.