 |
ELS TOP 7 DE Noms encavalcats. 25/10/2002 06:00
|
La proposta d'aquesta setmana no és ni hípica ni èpica, però us convida a encavalcar-vos, que sempre ve de gust. Fa uns mesos el verbívor Tomàs Darriba ens va enviar una proposta digna de transformar-se en fòrum. Es tracta de fer frases que continguin, ocults i encavalcats en dues o més paraules, el vostre nom (o el d'alguna persona propera).
L'exemple amb què el Tomàs il·lustrava la seva proposta li ocultava el nom en una frase carnavalesca que podia al·ludir a una activitat pròpia del mateix Tomàs:
"Abrillanto màscares pel carnaval".
Aporteu frases amb el vostre nom encavalcat. I si no és el vostre, el d'algun amic o el d'alguna persona famosa per bé o per mal, encara que sigui el del franctirador de Washington.
La millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com.
1. Conte de l'home fer ran de l'aigua.
En Ferran Bataller ens tramet un microconte que no només té un narrador omniscient sinó també omnipresent:
"El conte de l'home fer ran de l'aigua: Aferrant-me a la fe, ran de l'aigua, poguí fer ranura al garrofer rancuniós i, amb la fusta, estrafer raneres de la mort. Després, amb el xofer rancallós, en un buf, errant camí, ens perdérem bosc endins. I al final, que encara l'he de fer (ranejant-hi sóc, però!), potser us diré el nom de l'home fer ran de l'aigua".
2. El meu nom.
En Carles Matute Girau gairebé fa el cim amb la seva aportació: "Quan arribes a toCAR LES roques del pas de MahoMA, TU TEns ja el cim de l'Aneto al teu abast. Als teus peus queda tot el Pirineu i, pel voltant, cap vestiGI RAU del camí que t'ha dut fins aquí dalt".
3. Modèstia apart
L'Enric Fontvila Batalla, "Modèstia apart", se'ns presenta de la següent manera: "Em diuen ric perquè tinc un mas prop de la Font, vila de l'interior, on vaig per casa amb una bata llaçada, com un senyor." Per la seva banda, Joan Rosquellas Gil ens fa saber els motius que l'impulsaren a aprimar-se: "Ai, els sabors d'abans... : JO ANava a menjar un arRÒS QUE, LLAStimosament, feia gust d'arGILa", i "Sort del règim: JO, ANtigament, estava tant gROS QUE LLAStava el meu àGIL globus".
4. Bush / Una mica de tot.
"El que fan amb el seu poder constitueix un aBÚS Històric" és l'aportació que signa categòricament en Pau Olóndriz . En Martí Sunyol no és menys explícit quan afirma: "Quan arriBIN, LA DENtista els arreglarà / Com corria, el MAQUI, A VELocitat supersònica / No pot SER, GIra fi, fa just un PAM I EScriu bé"
5. Al Fred
L'Alfred Bosch diu haver-ne sentit de tots colors, totes verídiques, al llarg de la seva vida: "L'enamorada, "Em provoques cAlfreds" El prudent, "No penso ficar-me Al fred Bosc" L'escatològic "Contra El fred, un bon pet" El desenganyat fredolic. "DEl fred, no en vull sentir ni parlar" El pilota: "Al fred, el més càlid" El reflexiu, "CAl, fred-ament, pensar-hi" El lúcid, "A causa dEl fred, els arbres no et deixen veure el Bosc" I tants altres, abundant el tòpic, que arriben a deixar el personAl fred."
6. Companys de català.
"Companys de català", o una altra manera de passar llista segons en Timàs: "EspeRO SER el millor. Quan van marcar un gOL, GAirebé no m'ho creia. El teMARI SOLia ser defícil. Mentre JO ANava a l'escola, havíem d'esbronCAR-LES per haver arribat tard. Com a pretext, l'hi encoloMARIA una historia qualsevol. Si veiés una giRAFA, ELl sortiria corrents. ES TERminava el temps de la collita. JO SEParava el gra de la palla. La forta ventada va fer caure LA URAlita del celler. Era in viatGER ARDent i fogós. Tenia una cara llISA, BELla i encisadora. Als nens, el fANG els agrada molt. El pont de CaSANDRA és magnífic. És important que LLUÏS Al ball. Dirà el poeMA NU EL nen? La marE VA fer-me un petó. TÉ, RESA i calla. JO ANava a peu, caminANT O, NIci de mi, corrent. Al fons MARÍ US trobareu de tot."
7. Per lligar amb la Carme.
En Daniel Vidal té molt clar el que cal dir "Per lligar amb la Carme": "Vols toCAR-ME-la?"
|
|
